Cosme Ribera i Miró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCosme Ribera i Miró
Biografia
Naixement17 octubre 1842 Modifica el valor a Wikidata
Alcover (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1928 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
l'Albi (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, organista Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJosep Ribera i Miró Modifica el valor a Wikidata
Vista general de l'Albí on va acabar la seva vida com a organista en Cosme Ribera i Miró

Cosme Ribera i Miró (la Plana, Alcover, Alt Camp, 1842l'Albi, Garrigues, 1928) fou un compositor de sarsueles i director d'orquestra. Fou germà del també compositor Josep Ribera i Miró.

Des d'infant es dedicà a l'estudi del violí, el piano i de l'harmonia. Després d'haver-se donat a conèixer avantatjosament com a concertista de violí, quan encara no havia complert els vint anys, entrà a formar part, el 1862, del "Teatre del Circ" de Barcelona. D'aquesta època daten les seves primeres composicions instrumentals, entre elles diverses del gènere religiós, que foren molt elogiades per la crítica.

El 1866 inicià la seva carrera de mestre director i concertador, arribant a ocupar el 1873 el lloc de director del Teatre Principal de Barcelona, que conservà fins al 1876, data en què passà amb el mateix càrrec al Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, on feu una brillant campanya, així com en el Principal de València i en d'altres no menys importants.

Va escriure nombroses obres teatrals, simfòniques i religioses. Entre les figures figuren el ball en dos actes Clymenea i la música de la comèdia de màgia La pata de cabra. Les seves simfonies Belona i Taormina, així com la cantata A la Musa Catalana, aconseguiren gran èxit en l'època de la seva estrena; cal devent mencionar entre les seves nombroses obres religioses d'aquest compositor, tant per les elevades idees com per la seva vàlua tècnica, un Rèquiem i una Missa de Glòria, a gran orquestra.

El 1885 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu Filharmònic Barcelonès d'Isabel II, però el poc temps renuncià al càrrec, retirant-se a l'Albi, on desenvolupà la plaça d'organista de la seva parròquia.

Obra dramàtico-musical[modifica]

Bibliografia[modifica]