Cosme de Mèdici

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cosme de Mèdici, dit el Vell. Obra de Jacopo Pontormo.

Cosme de Mèdici (en italià: Cosimo de'Medici), també conegut amb el nom de Cosme el Vell o Cosimo Pater Patriae, (Florència, República de Florència 1389 - íd. 1464) fou un polític i banquer florentí, fundador d'una de les branques de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir una de les figures més importans durant el Renaixement i fou senyor de Florència entre 1434 i 1464.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 27 de setembre de 1389 a la ciutat de Florència sent fill de Joan de Mèdici i Riccarda Bueri. Fou germà de Llorenç de Mèdici el Vell, continuador de la Dinastia Mèdici.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es va casar vers el 1416 amb Contessina de Bardi, filla d'Alexandre de Bardi. D'aquesta unió nasqueren:

Tingué un fill il·legítim d'una esclava:

Ascens al poder[modifica | modifica el codi]

Imatge de Cosme de Mèdici a la Galeria dels Uffizi de Florència.

A la mort del seu pare, ocorreguda el febrer de 1429 es va oposar al règim oligàrquic que en aquells dies establert a la ciutat de Florència, en el qual prevalia la família rival dels Albizzi. La influència de Cosme de Mèdici, dotat d'un excepcional sentit polític, va adquirir més importància quan el cap de l'oligarquia Rinaldo Albizzi el va fer arrestar l'any 1433 acusant-li de malversació, sent empresonat al Palazzo Vecchio i enviat a l'exili durant deu anys. En aquells moments Cosme es va instal·lar a la ciutat de Venècia, sense perdre el contacte amb els partisans.

Albizzi va mantenir un dur enfrontament amb els seus enemics; ni el seu prestigi, ni els seus diners van intimidar als seus adversaris i, un any més tard, Cosme va retornar a Florència. Triomfant i aclamat pel poble va expulsar el seu rival, i fou nomenat gonfaloniere de Florència el 1434, el que el va permetre dur a terme els seus desitjos polítics, intentant convertir a la seva família en l'àrbitre de l'Estat florentí. Va impulsar la política exterior i va exercir, per mitjà de la mateixa, una gran influència a tota la península italiana. Va utilitzar per a aquesta fi, i en diferents direccions, la seva extraordinària fortuna provinent de la banca herència del seu pare, que posseïa diverses filials en diversos Estats italians i a l'estranger.

La seva influència dins del Papat es posà de manifest l'any 1439, quan aconseguí convèncer el papa Eugeni IV de traslladar el Concili de Ferrara a Florència, concili en el qual es discutí la unió entre l'Església llatina i l'Església Ortodoxa.

Mecenatge[modifica | modifica el codi]

Amant de l'art i de les ciències, va ser l'impulsor del gran amor dels Mèdici pel mecenatge i va posar al servei dels artistes la seva fortuna amb la liberalitat d'un gran senyor. Va contractar el jove Michelozzo Michelozzi per crear el que avui és potser el prototip de palau florentí, l'auster i magnífic Palazzo Medici Riccardi. Va ser un mecenes i confident de Fra Angelico, Filippo Lippi, Michelangelo Buonarroti i Donatello. Amb aquest últim establí una gran amistat i es convertí en conseller de les seves adquisicions artístiques, realitzant per a ell els seus famosos David i Judith i Holofernes. El seu mecenatge permeté a Filippo Brunelleschi finalitzar la cúpula de Santa Maria del Fiore.

Morí l'1 d'agost de 1464 a la Vil·la Carregi, prop de Florència, sent enterrat a la Basílica de San Lorenzo d'aquesta ciutat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Senyor de Florència
14341464
Succeït per:
Pere I de Mèdici
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cosme de Mèdici