Cosme de Montserrat
De Viquipèdia
Cosme de Montserrat, bisbe de Vic (1459-1473), fou un religiós i polític català del segle XV.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer a la Selva del Camp el primer terç del segle XV. Va seguir la carrera eclesiàstica, essent mestre en teologia, medicina i arts, va arribar al Vaticà el 4 d'abril de 1455 amb el seguici del cardenal Alfons de Borja i va arribat a datari i confessor del Papa Calixt III. Va fer l'inventari de la Biblioteca d'aquest Papa i la va engrandir i millorar.[1] Va restar al Vaticà fins a la mort del Papa.
Fou prior de la seu de Saragossa (1453-1454), ardiaca de St. Llorenç de Tarragona (1454-1455) i bisbe de Girona (1459) i després de Vic (1459-1464).
Fou partidari del príncep de Viana al que va defensar mentre va durar el seu empresonament, i el va acompanyar al ésser alliberat i, a la seva mort (1461), en va propagar una suposada santedat. Fou contrari al rei Joan II. Fou membre del Consell del Principat i del Consell de Defensa creat el 1462 a l'inici de la guerra. Per tant, la seva posició era clarament oposada a la del cardenal Margarit, gran humanista català i una altra peça clau en la Guerra civil catalana del segle XV.[2]
El juny de 1462, la Comuna del Camp es va declarar contrària al rei, sota la direcció de Cosme de Montserrat, deslliurant-se així de la jurisdicció real i de l'arquebisbe; el setembre d'aquell mateix any, les forces reals van desfer la comuna que va quedar ocupada i sotmesa a l'arquebisbe.
Va participar a la política de la Generalitat per resoldre el problema de la remença. El 1463 el Bisbat de Barcelona el va proposar com a bisbe a la mort del bisbe titular, però no fou confirmat pel Papa per ser contrari al rei Joan II; el 1464 fou deposat com a Bisbat de Vic. Fou conseller de Pere de Portugal, del que fou després el marmessor (1467). Acabada la guerra (1472) va tornar a ser Bisbat de Vic fins després del 1473 en què va morir.
[edita] Obres
Va escriure:
- Defensorium ecclesiae potestatis
- Miraculum grande de Nostra Dona del Portal
- Inuentarium librorum grecorum et latinorum pape Callisti datum per me Cosmam pape pro camere apostolice
[edita] Referències
- ↑ El pare Albareda, un dels pocs estudiosos de Cosme de Montserrat, n'estudià la seva actuació a la Biblioteca Vaticana
- ↑ Robert Brian Tate, Joan Margarit i Pau. Cardenal i bisbe de Girona. Curial, Barcelona 1976
[edita] Bibliografia
- Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
- Fèlix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.
