Cosme i Damià, màrtirs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sants Cosme i Damià, o
Sants Metges

Pintura de 1462 a S. Pietro de Volpedo (Alessandria, Itàlia)
màrtirs
Nom secular Κοσμάς και Δαμιανός (Kosmas kai Damianós)
Naixement Segle III
Aràbia
Defunció ca.287 o 303
Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia)
Enterrament Cranis, antigament a la Catedral de Bremen, traslladats a les Descalzas Reales de Madrid (altres tradicions els situen a Sankt-Michaelskirche de Munic o a la Catedral de Viena); a la Basílica dels Sants Metges de Bitonto (Itàlia) hi ha les mans dels sants
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Bremen, Munic, Bitonto
Festivitat 26 de setembre (fins a 1969, el 27 de setembre)
Fets destacables Metges
Iconografia Els dos junts, amb pots de bàlsams i instruments mèdics; decapitats; operant la cama d'un malalt
Patronatge Metges i professions mèdiques, barbers; Alpens, Canet d'Adri, Sant Julià de Ramis, Sils,Vandellós

Cosme i Damià (Κοσμάς και Δαμιανός, Kosmás kai Damianós), els Sants Metges (Aràbia?, s. III - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303), foren dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià. Són venerats com a sants en totes les confessions cristianes.

Vida i llegenda[modifica | modifica el codi]

Les fonts recullen diverses tradicions diferents, que els fa asiàtics (tradició de Constantinoble, estesa a l'Església ortodoxa), romans (tradició siríaca) o àrabs (tradició romana, estesa a occident). Totes tres tradicions coincideixen que eren germans bessons i metges, i que van fer guariments poc menys que miraculosos.

La tradició occidental els fa nascuts a Aràbia, al si d'una família rica. El seu pare es convertí al cristianisme i morí en una persecució a Cilícia, mentre que la mare, Teodota, també cristiana, els va educar. Van aprendre medicina a Síria i la van exercir al port d'Aegea de Síria (Cilícia, actual Ayas, Turquia), al golf d'Alexandreta. Molt pietosos, no cobraven els seus serveis, per la qual cosa eren anomenats amb el terme grec Anàrgiroi ("sense diners"); aplicaven així la dita evangèlica: "El que veu rebre de gràcia, doneu-lo de gràcia".

Durant la persecució dels cristians de Dioclecià (284-305) foren detinguts pel prefecte Lísies de Cilícia i, en no voler abjurar del cristianisme, foren martiritzats. Les passiones parlen de "cinc cops martiritzats"; segons les fonts foren lapidats, però les pedres retornaven contra els botxins, o fuetejats, crucificats i assagetejats (també les sagetes es tornaren contra els soldats), o llençats al mar amb una pedra al coll, aconseguint surar-ne i, finalment, cremats en un forn. La tradició més coneguda fa que, finalment, foren decapitats, juntament amb els seus deixebles: Àntim, Leonci i Euprepi, a Cir, prop d'Antioquia de Síria.

Miracles[modifica | modifica el codi]

El seu miracle més conegut és el que van fer quan un malalt tenia la cama gangrenada: la van tallar i la van substituir miraculosament per la d'un negre que havia mort poc abans, quedant el pacient completament guarit.

Només una vegada van acceptar una recompensa: tres ous que va donar la pagesa Pal·làdia a Damià, per haver-la guarit. Cosme, segons una llegenda, en fou tan decebut que els hagués acceptat que va dir que volia ésser sebollit lluny del seu germà. Quan en recolliren els cossos després del martiri, volgueren respectar la voluntat de Cosme i enterrar-los separats, però un camell ho impedí: miraculosament, va parlar i va dir que Damià només havia acceptat els ous mogut per l'esperit de caritat i per evitar que la dona se sentís humiliada en refusar-ne el do. Llavors, foren enterrats un a la vora de l'altre.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El culte fou immediat a la seva mort, i eren invocats com a taumaturgs. El bisbe Teodoret de Cir, abans del 450 parla ja del repartiment de les seves relíquies, enviades a nombroses esglésies de Jerusalem, Egipte i Mesopotàmia. Justinià I els dedicà una església a Constantinoble que esdevingué meta de pelegrinatge. A Roma Fèlix IV (526-530) edificà, al lloc de l'antic Templum Romuli i la Bibliotheca Pacis, la basílica dels Sants Cosme i Damià.

Les diferents tradicions primitives marcaven dies diferents com a festa litúrgica dels sants: 1 de novembre (tradició ortodoxa), 1 de juliol (siríaca) i 17 d'octubre (occidental). Avui es commemora el 26 de setembre tant per l'església romana com per la grega.

Se'ls coneix com a Sants Metges perquè guaarien tant homes com animals. Tots els oficis que exercien la medicina tenien Sant Cosme i Sant Damià per patrons i advocats. Antigament, el dia d'aquests sants, a Catalunya els metges no visitaven cap malalt, ja que hi havia la creença que els sants patrons vetllaven per ells i els protegien. Una recepta mèdica que se li atribueix fou preservada per Arnaldus Villanovanus. També es conserven algunes homilies en grec escrites per ell o escrites en honor seu.

Els sants metges eren patrons de la família Mèdici de Florència, per la qual cosa són molt presents en obres d'art florentines de l'època.

Relíquies[modifica | modifica el codi]

Els suposats cranis dels sants es portaren a Roma al segle X, i d'aquí a la catedral de Bremen: el 1581 Maria, filla de Carles I d'Espanya, els donà a l'església dels convent de les Descalzas Reales de Madrid, on són dipositats. Altres cranis, però, es conserven també a la Sankt-Michaelskirche de Munic, on arribaren al segle XV, i a la Catedral de Viena.

A la Basílica dels Sants Metges de Bitonto (Itàlia) hi ha la relíquia de les mans dels sants, testimoniada des del 1572; el culte a la ciutat, però, consta des del segle XIV.

Els sants a l'Ortodòxia[modifica | modifica el codi]

Icona oriental del s. XVII (Sanok, Polònia, Museu d'Història).

A les esglésies ortodoxes i orientals, els sants Cosme i Damià són venerats com a Sants Metges Sense Diners (ἀνάργυροι, anargyroi,), com altres metges sants de l'Ortodòxia que sanaven sense voler cobrar res. Tots ells són venerats junts el primer diumenge de novembre, en la festa de la Synaxis dels Metges Anargyori.

Els ortodoxos distingeixen tres parelles de sants amb el mateix nom i la mateixa llegenda, diferenciant-ne el lloc d'origen o mort i el de la festa, producte de diferents tradicions hagiogràfiques a partir de la mateixa història real:

  • Cosme i Damià de Cilícia o Aràbia, celebrat el 17 d'octubre. Els germans foren apallissats i decapitats amb Àntim, Leonci i Eutropi.
  • Cosme i Damià d'Àsia Menor o Mesopotàmia, l'1 de novembre: bessons, fills de Santa Teodota, moriren pacíficament, sense martiri i foren enterrats a Thereman (Mesopotàmia).
  • Cosme i Damià de Roma, l'1 de juliol: germans martiritzat a la rodalia de Roma, acusats per un metge pagà gelòs del seu èxit durant el regnat de Carí (283–284).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cosme i Damià, màrtirs