Costur

Plantilla:Infotaula geografia políticaCostur
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 07′ 12″ N, 0° 10′ 25″ O / 40.1201°N,0.1735°O / 40.1201; -0.1735
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alcalatén Modifica el valor a Wikidata
CapitalCostur Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població535 (2023) Modifica el valor a Wikidata (24,43 hab./km²)
Gentilicicosturenca, costurenc Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície21,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud465 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCastelló de la Plana
Dades històriques
Festa patronalAssumpció i Crist del Calvari
agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataGonzalo Centelles Nebot Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12119 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12049 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12049 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcostur.es… Modifica el valor a Wikidata

Costur és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén. Limita amb Les Useres, L'Alcora, Figueroles, Sant Joan de Moró i Vilafamés.

Les Useres Les Useres Les Useres
Figueroles
L'Alcora
Vilafamés
L'Alcora L'Alcora Vilafamés
Sant Joan de Moró

Geografia[modifica]

El terme municipal té una extensió de 22,05 quilòmetres quadrats i limita al nord amb les Useres, a l'est amb les Useres i Vilafamés, a l'oest amb Figueroles i l'Alcora i al sud amb l'Alcora. A 1,5 km de distància del poble hi ha la barriada del Mas d'Avall, a 420 m sobre el nivell del mar.

El terme presenta un relleu esquerp, en què destaquen diversos paratges com ara la Fontanella o el camí de Baix, on es pot practicar senderisme, o la cova de l'Artiga, on es pot practicar l'espeleologia. El cim més elevat del municipi és el tossal del Cabeço, des d'on s'observa una panoràmica del Penyagolosa i la mar Mediterrània.

La vegetació predominant en un terme de relleu trencat i abrupte com el de Costur és bàsicament el bosc baix mediterrani amb coscolla, romaní, margalló, savina, etc. Pel que fa als arbres, hi predomina el pi, encara que últimament s'observa un lent increment del nombre de carrasques, una espècie típica de les nostres terres que semblava a punt de desaparèixer.

Orografia[1][modifica]

  • Avenc de Nel
  • Capoll de la Clapissa
  • Cingle del Saltador
  • Cingle dels Morrals
  • Coll d'Eliseo
  • Coll de Colàstica
  • Coll de la Bassa Roja
  • Coll de la Ferrera
  • Coll de la Fossanxa
  • Coll de la Moledora
  • Coll de Pau
  • Coll Redó
  • Cova de l'Artiga
  • Cova del Covarxo
  • Cova del Sereno
  • Cova del Simó
  • Cova del Tio Plácido
  • Coveta de la Sima
  • Crebadal de l'Ombrieta
  • Crebadal de la Campanassa
  • Crebadal de la Lloma
  • Crebadal del Bustal
  • Cudol del Tormo
  • El Tossal
  • Els Campanarets
  • La Muleta
  • La Sima
  • Pla de la Bassa Roja
  • Pla de la Fossanxa
  • Pla de la Roca
  • Pla del Maneguet
  • Roca Comptadora
  • Roca de la Cova
  • Roca dels Villomos
  • Roca Parda
  • Roca Peneta
  • Roca Roja
  • Roques de la Crebada
  • Tossal de l'Abeurador
  • Tossal de l'Artiga
  • Tossal del Cabeço
  • Tossal del Mollonàs
  • Tossal del Vila-roig

Hidrografia natural [2][modifica]

  • Barranc de la Crebada
  • Barranc de la Fleixa
  • Barranc de la Roca Peneta
  • Barranc de les Olles
  • Barranc del Bosc
  • Barranc del Collado
  • Barranc del Covarxo
  • Barranc del Fornet
  • Barranc del Mas d'Avall
  • Barranc del Molinar
  • Barranc del Pla
  • Barranc del Savinar
  • Barranc del Soldat
  • Barranc dels Pitos
  • Clotxa de l'Establida
  • Clotxa del Molinar
  • Clotxa del Tio Pepe Montserrat
  • Cocó Calderís
  • Cocó de les Malladetes
  • Cocó del Boscel Saltador
  • Rambla de la Viuda
  • Reguer de la Coveta
  • Toll de l'Artiga
  • Toll de la Llaca
  • Toll de Penya
  • Ullal dels Villomos

Hidrografia artificial [2][modifica]

  • Aljub del Mas de Cetrolino
  • Bassa Blanca
  • Bassa de la Selleta
  • Bassa del Cabeço
  • Bassa dels Morrals
  • Bassa Roja
  • Basseta de la Fortuna
  • Basseta del Fontanal
  • Basseta del Sord
  • Basseta del Tio Ramon de Maso
  • Font del Collado
  • Font del Mas d'Avall
  • Fonteta de la Fleixa
  • Fonteta del Tio Ricardo
  • Fonteta del Tio Ximo Culla
  • La Fontanella
  • Pou de l'Algepsar
  • Pou del Bustal
  • Pou del Mas de Corones
  • Pou del Mas de Marco
  • Pou del Poble
  • Pou dels Rosiquets
  • Pouet de la Victoriana
  • Pouet del Covarxo
  • Sénia de Goçalbo
  • Sénia del Tio Bernardo del Raval

Partides del terme [2][modifica]

  • El Barranc
  • El Barranc de les Olles
  • El Barranc del Savinar
  • El Bosc
  • El Bustal
  • El Bustalet
  • El Cabeço
  • El Camí Rel
  • El Canalís
  • El Cocó
  • El Collado
  • El Covarxo
  • El de Carlos
  • El Figueral
  • El Fontanal
  • El Freginal
  • El Garrofer
  • El Ginebral
  • El Molinar
  • El Mollonàs
  • El Murtier
  • El Perxet
  • El Pinar
  • El Pla
  • El Racó
  • El Saltador
  • El Tormo
  • El Tossal
  • El Vilamboc
  • El Vilambou
  • El Vila-roig
  • Els Clotassos
  • Els Morrals
  • Els Villomos
  • L'Algepsar
  • L'Artiga
  • L'Establida
  • L'Olivar
  • L'Ombria
  • L'Ombrieta
  • L'Ombrió
  • La Bassa Roja
  • La Calitja
  • La Campanassa
  • La Coveta
  • La Crebada
  • La Ferrera
  • La Fleixa
  • La Foieta
  • La Foieta de la Boira
  • La Follarga
  • La Fonecada
  • La Font del Comte
  • La Fontanella
  • La Forrellança
  • La Fossanxa
  • La Llastra
  • La Lloma
  • La Llosa
  • La Llosa Blanca
  • La Maona
  • La Moledora
  • La Nevera
  • La Palafanga
  • La Porcara
  • La Safanòria
  • La Selleta
  • La Serra
  • La Serrada
  • La Servera
  • La Sima
  • La Solana
  • La Solaneta
  • La Sotarranya
  • La Vinyassa
  • Les Foies
  • Les Foietes
  • Les Malladetes
  • Les Oliveretes
  • Les Raboseres
  • Les Rompudes
  • Les Vinyetes

Paratges [2][modifica]

  • El Forcall
  • Els Reclots
  • L'Ombria de la Lloma
  • L'Ombria del Barranc de les Olles
  • L'Ombria Roja
  • La Pedrissa
  • La Solana del Covarxo
  • La Solana del Garrido
  • Punta de la Creu
  • Volta de la Fleixa
  • Volta de la Miloqueta
  • Volta de Penya
  • Volta del Barranc del Savinar
  • Volta dels Villomos
  • Voltes de la Coveta
  • Voltes dels Morrals

Antics nuclis poblacionals [2][modifica]

  • Casa Vella
  • Corral de Campana
  • Corral de l'Olivar
  • Corral de la Coveta
  • Corral de la Lloma
  • Corral de la Moledora
  • Corral de la Solana
  • Corral de Pepe Esteve
  • Corral del Cabeço
  • Corral del Llosaret
  • Corral del Molinar
  • Corral del Pla Maneguet
  • Corral del Vila-roig
  • Corral dels Coixos
  • Corral dels Conxes
  • Corral dels Ribesos
  • Corrals de la Bassa Roja
  • Corrals de la Sima
  • Corrals Rojos
  • El Mas d'Avall
  • Els Escorralets
  • Granja d'Hipólito
  • Granja de Fede
  • Granja de José
  • Granja de José Manuel
  • La Casilla
  • Mas de Cetrolino
  • Mas de Corones
  • Mas de Fabian
  • Mas de Gaietano
  • Mas de la Cega
  • Mas de la Crebada
  • Mas de la Fossanxa
  • Mas de Marco
  • Mas de Xurumbel·la
  • Mas del Cabeço
  • Mas del Garrofer
  • Mas del Ginebral
  • Mas del Mulato
  • Mas del Surdo
  • Mas dels Rosicos
  • Mas Roig
  • Maset de La Fossanxa

Història[modifica]

El seu origen és islàmic; el botànic i naturaliste valencià Antoni Cavanilles (1745-1804) documentà troballes de monedes àrabs corresponents al regnat d'Omadedaulat, rei de Saragossa entre els anys 1109 i 1129; i també parlà de la troballa d'una làpida romana que s'utilitzava en un forn per a pastar pa. Després de la conquesta, Costur romangué annex a l'Alcora; formava part de la Tinença de l'Alcalatén, que fon cedida per Jaume I (1208-1276) a Ximén d'Urrea. Posteriorment va pertànyer als senyorius dels comtes d'Aranda, fins a 1798, i als ducs d'Híxar, fins a 1818; en 1889 assolí l'autonomia municipal en separar-se de l'Alcora. En el segle passat va patir una ràpida despoblació deguda a l'emigració cap als focus industrials de les ciutats de València i Castelló de la Plana.

Demografia[modifica]

A data de 2022, Costur tenia una població de 528 habitants (INE).[3]

Economia[modifica]

L'economia de Costur està basada tradicionalment en la ramaderia i l'agricultura, amb predomini de l'olivera i l'ametler, que s'han imposat a la vinya, a la figuera i la garrofera, que en un temps no molt llunyà van ser la base de l'economia local.

Són pràcticament nul·les les activitats econòmiques industrials, perquè tant el comerç com la indústria han arribat a un índex molt baix de desenvolupament i només funcionen a un nivell mínim per a cobrir les necessitats del poble, i la pràctica totalitat dels habitants de Costur es guanya la vida treballant a les fàbriques de rajoles de l'Alcora.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Costur

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Víctor García Latorre 156 47,42% 4 (+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Juan Carlos Centelles Nebot 150 45,59% 3 ()
Altres candidatures[a]   0 ( -3)
Vots en blanc 23 6,99%
Total vots vàlids i regidors 329 100 % 7
Vots nuls 29 8,10%
Participació (vots vàlids més nuls) 358 84,24%**
Abstenció 67* 15,76%**
Total cens electoral 425* 100 %**
Alcalde: Víctor García Latorre (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[4] JEZ Castelló,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de Costur és Víctor García Latorre, del Partit Popular (PP).[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 José Maximino Portales Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Víctor García Latorre PP 15/06/2019 --
Des de 2023 Gerardo Nebot Nebot PSPV-PSOE 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments i llocs d'interés[modifica]

Església parroquial de Sant Pere Màrtir
  • Capelles de Sant Josep i Sant Miquel. Són unes xicotetes capelles amb plafons ceràmics a l'aire lliure.
  • Ermita del Santíssim Crist del Calvari. Està datada de l'any 1910.
  • Església de Sant Pere Màrtir. De dimensions reduïdes, està formada per tres naus, la central més alta i amb escassa ornamentació. De l'interior té un valor especial la pica baptismal romànica, procedent de l'ermita de Sant Salvador del castell de l'Alcalatén.
  • Camí dels Bandejats. Hi trobem els vestigis d'una calçada romana.
  • Cova de l'Artiga. De gran valor geomorfològic per les estalactites i estalagmites que conté, les quals presenten un bon estat de conservació.
  • La Fontanella. Reben este nom tant la font com el camí que recorre els paratges de Costur.
Ajuntament

Festes i celebracions locals[modifica]

  • Festes majors. En honor de l'Assumpció de la Mare de Déu i el Santíssim Crist del Calvari, se celebra el 15 d'agost, amb una processó, bous al carrer, balls i altres actes.
  • Sant Antoni Abat. El 17 de gener o el dissabte més pròxim es beneïxen els animals, es crema la foguera a la plaça de l'Església i es repartixen els típics rotllos.
  • Sant Pere Màrtir. Se celebra del 29 al 30 d'abril, amb processó i missa.

Notes[modifica]

  1. En les eleccions de 2019, Compromís, que no es presentà, perdé els 3 regidors obtinguts el 2015.

Referències[modifica]

  1. Ribés Pallarés, Josep Miquel. Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament de Costur. Toponímia dels pobles valencians. Costur, L'Alcalatén, 2021 (Onomàstica i Toponímia. Toponímia del Pobles Valencians, Costur 106). 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ribés Pallarés, Josep Miquel, 2021.
  3. «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 18 març 2023].
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.133 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 23. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Costur», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Costur. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 29 novembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Costur
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Costur