Cotxa blava

Cotxa blava
Mascle
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Passeriformes Família: Muscicapidae Gènere: Luscinia Espècie: L. svecica
Nom binomial
Luscinia svecica (Linnaeus, 1758)
Sinònims
Cyanecula suecica Cyanosylvia svecica

La cotxa blava (Luscinia svecica), coneguda com pitblau al País Valencià i blaveta a les Balears, és un moixó de la família dels muscicàpids (Muscicapidae). D'hàbits migradors, cria típicament al nord d'Euràsia o a menors latituds a zones de muntanya. No crien als Països Catalans, però poden ser observats, en molt petit nombre, en zones humides litorals durant les migracions o encara com hivernants.

Morfologia

Femella mostrant el seu modest disseny cromàtic

• Es un moixó petit que fa una llargària de 13 - 14 cm, un envergadura de 22 – 23 cm i un pes de 14 - 23 grams.
• Amb un clar dimorfisme sexual, ambdós sexes tenen les parts superiors i el cap de color marró, amb una línia clara a sobre de l'ull. El mascle té la barbeta, la gola i la part superior del pit ocupada per una taca blava, vorejada per sota per una línia fosca i a continuació mitja lluna rogenca. Al centre de la zona blava hi ha una petita taca variable, blanca o rogenca, depenent de la raça. A les femelles el dibuix pectoral no és a penes evident o no es presenta. Les parts inferiors són molt clares.
• Les potes, molt fines, són de color marró fosc. El bec, també molt fi, és negre. Iris bru.

Hàbitat i distribució

Habita zones arbustives, herbàcies, tundres i pantans de gran part d'Euràsia, criant des del nord d'Escandinàvia i Sibèria, fins França, nord d'Itàlia, dels Balcans, de Turquia, d'Afganistan, de Pakistan i de l'Índia, Xina i zona del Llac Baikal. La seva distribució arriba a l'oest i nord d'Alaska. En zones meridionals de la seva distribució, com el centre de la Península Ibèrica, cria a zones de muntanya. En hivern migra a zones meridionals, com l'Àfrica subsahariana i septentrional, Orient Pròxim, Pakistan i el sud-est asiàtic.

Alimentació

És un ocell bàsicament insectívor, que atrapa petis coleòpters, formigues, lepidòpters i llurs larves. També pot menjar algunes fruites i llavors a la tardor.

Reproducció

Entre els mesos de Maig i Juny, ponen 4 – 6 ous en un niu amb forma de tassa, fet al terra o a la base d'un arbust. La femella cova els ous durant 13 – 15 dies i cura dels pollets durant unes dues setmanes.

Llista de subespècies

S'han descrit unes 10 subespècies, sovint clarament diferenciables per el disseny cromàtic del pit.

Distribució de les diferents subespècies de cotxa blava

• Luscinia svecica svecica, Linnaeus, 1758. Cria des d'Escandinàvia, a través de Sibèria Septentrional fins l'oest d'Alaska, hivernant al nord d'Àfrica i Àsia Meridional. S'ha registrat als Països Catalans.
• Luscinia svecica namnetum, Mayaud, 1934. Cria a França. S'ha registrat al Països Catalans.
• Luscinia svecica cyanecula, Meisner, 1804. Cria a Europa Central i zona central i septentrional de la Península Ibèrica. Hiverna a l'Àfrica Septentrional. S'ha registrat als Països Catalans.
• Luscinia svecica volgae, Kleinschmidt, 1907. Cria a Ucraïna i Rússia occidental.
• Luscinia svecica magna, Zarudny et Loudon, 1904. Països del Caucas, est de Turquia i Iran. Hiverna a Sudan i Etiòpia.
• Luscinia svecica pallidogularis, Zarudny, 1897. Des del sud-oest de Sibèria fins Àsia Central i Sibèria oriental.
• Luscinia svecica saturatior, Sushkin, 1925. Muntanyes del Pamir i Tien Shan.
• Luscinia svecica abbotti, Richmond, 1896. Oest de Pakistan i nord-oest de l'Índia.
• Luscinia svecica przewalskii, Tugarinov, 1929. Des de Mongòlia Interior fins l'oest de Xina i el sud del Tíbet.
• Luscinia svecica kobdensis, Tugarinov,1929. Oest de Xina.

Enllaços externs

• Diverses fotografies de exemplars de Luscinia svecica de sexes, edats i races diferents a Oriental Bird Club Rev. 25-05-2011.(anglès)
• La cotxa blava a AVIBASE Rev. 25-05-2011.(català)
• Fitxa de la cotxa blava a la Enciclopedia de las Aves de España de la SEO Rev. 25-05-2011.(castellà)