Cueva de la Vieja

Infotaula d'edifici Cueva de la Vieja
Dades
Tipus	Cova i monument
Part de	Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Alpera (província d'Albacete)
39° 00′ N, 1° 14′ O
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1998 (22a Sessió)
Identificador	874-670
Bé d'interès cultural
Data	25 abril 1924
Identificador	RI-51-0000285

La 'Cueva de la Vieja és un jaciment arqueològic al municipi d'Alpera (província d'Albacete, Espanya). Es tracta del primer jaciment amb art rupestre prehistòric post-paleolític amb Art Llevantí) i Art Esquemàtic descobert a Albacete i, en el cas de l'Art Llevantí, el primer de tota Castella-La Manxa. Trobat art l'any 1910 pel mestre Pascual Serrano Gómez, fou declarada Monument Històric Artístic l'any 1924, bé d'interès cultural per la llei del patrimoni espanyol (1985) i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998.

Aquest jaciment és un exemple paradigmàtic d'Art Llevantí, expressió creencial dels últims caçadors-recol·lectors epipaleolítics que van poblar les serres alperinas entre els anys 10.000 i 6.000 anys abans del present. Aquesta expressió plàstica, exclusivament pictòrica, figurativa, monocroma, amb un procediment tècnic molt singular aconseguint el característic traç de ploma llevantí, conserva -en la qual ha estat qualificada popularment com "una cova de luxe" - més de 170 motius pintats, en una notòria diversitat de mides i d'opcions: 33 arquers, 13 figures humanes i 2, potser 3, representacions femeniles, a més d'arcs, fletxes, bosses, etc. Entre la fauna pintada cal destacar: 15 cérvols, 10 cabres, 5 bous, 1 cavall, 6 carnívors i diversos quadrúpedes d'espècie no necessita. En definitiva, tots els elements essencials de la iconografia del Llevantí.

També es conserva en aquest abric un grup de 37 motius abstractes: barres, geomètrics complexos, màcules, etc, com a expressió creencial dels grups productors neolítics, que corresponen al denominat convencionalment com Art Esquemàtic, i la cronologia se situa entre 6.500 i 3.200 anys abans del present. La Cova de la Vella no està aïllada i cal destacar en terme d'Alpera la Cova del Formatge i els Carasoles del Bosc I i II. En altres termes mereixen esmentar-se: l'estació del Barranc de Cabezo Moro i Olula, a Almansa; Cova de Tortosilla, Cova del Rei Moro, Abric prop de la Cova Negra també conegut com a Abric Pere Mas i l'Sordo (Ayora, València). (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric ACAP).

Bibliografia

• Alonso Tejada, Anna; Grimal, Alexandre. Introducción al Arte Levantino a través de una estación singular: la Cueva de la Vieja (Alpera-Albacete). Alpera: Asociación Cultural Malecón de Alpera, 1999. ISBN 84-605-9066-6. 
• Alonso Tejada, Anna; Grimal, Alexandre. Las pinturas rupestres de la Cueva de la Vieja. Albacete: Ayuntamiento de Alpera, 1990. ISBN 84-86919-20-7. 
  • Alexandre Grimal Navarro y Anna Alonso Tejada (2010): La Cueva de la Vieja. 100 Años de Arte Prehistórico en Albacete, Conmemoración del I Centenario del descubrimiento de la Cueva de la Vieja, Ayuntamiento de Alpera, Impresor Tomás Ortiz, S.L. (Almansa), 182 páginas con 328 fotos a color. ISBN 978-84-693-9862-3.
  • Alexandre Grimal Navarro y Anna Alonso Tejada (2010): Centenario de la Cueva de la Vieja (Alpera) y el primer descubrimiento en Ayora del arte prehistórico de la Comunidad Valenciana, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueológica, 23, Valencia, páginas 17-45.
  • Alexandre Grimal Navarro y Anna Alonso Tejada (2016): "Las pinturas de la Cueva de la Vieja (Alpera, Albacete). El calco de la Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Prehistóricas" (edición facsímil), Editorial Doce Calles y Museo Natural de Ciencias Naturales-CSIC, Madrid (ISBN 978-84-9744-197-1).