Cova d'Altamira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Cova d'Altamira i art rupestre paleolític del nord d'Espanya
{{{peu}}}
Pintura a la Cova d'Altamira.

Tipus Cultural
Criteris i, iii
ID 310
Regió * Europa
Inscripció 1985 (9a sessió)
Coordenades 43° 22′ 57″ N, 4° 6′ 58″ O / 43.38250°N,4.11611°O / 43.38250; -4.11611Coord.: 43° 22′ 57″ N, 4° 6′ 58″ O / 43.38250°N,4.11611°O / 43.38250; -4.11611
* Segons les regions de la UNESCO.

La cova d'Altamira és situada dintre del territori de Santillana del Mar (Cantàbria, Espanya), prop de la capital municipal. S'hi conserva un dels cicles pictòrics més importants de la Prehistòria. Pertany als períodes Magdalenià i Solutrià, dins el Paleolític Superior. El seu estil artístic constitueix la denominada escola franc-cantàbrica, caracteritzada pel realisme de les figures representades. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1985.

Descoberta i estudi[modifica | modifica el codi]

Les pintures d'Altamira, descobertes el 1879 per Marcelino Sanz de Sautuola, suposen el primer conjunt pictòric prehistòric de gran extensió conegut en el moment. Tal descobriment determina que l'estudi de la cova i el seu reconeixement aixequi tota una polèmica respecte als plantejaments acceptats en la ciència prehistòrica del moment. El realisme de les seves escenes va provocar, al principi, un debat entorn de la seva autenticitat. El seu reconeixement com una obra artística realitzada per homes del Paleolític suposa un llarg procés en el qual, també, es van a anar definint els estudis sobre la Prehistòria. El seu primer defensor va ser el propi Marcelino Sanz de Sautuola, el seu descobridor. El seu valor serà avalat per les freqüents troballes d'altres peces d'art moble similars en nombroses coves europees. A la fi del segle XIX, principalment a França, es van descobrir pintures rupestres innegablement associades a les estatuetes, relleus i ossos gravats apareguts en nivells arqueològics paleolítics, units a restes d'animals absents en aquell moment a l'àrea (mamut, ren, bisó, etc.). En aquest reconeixement, va destacar molt positivament Henri Breuil. Els seus treballs entorn del tema «L'art parietal», presentats en el congrés de l'Associació Francesa per a l'Avanç de les Ciències en 1902, van provocar canvis substancials en la mentalitat dels investigadors de l'època.

Émile Cartailhac va ser un dels més grans opositors a l'autenticitat d'Altamira. El descobriment de gravats i pintures a partir del 1895 en les coves franceses de La Mouthe, Combarelles i Font-de-Gaume, li va fer reconsiderar la seva postura. Després de visitar les coves, va escriure en la revista L'Antropologie (1902) un article titulat La grotte d'Altamira. L'article Mea culpa d'un sceptique va comportar el reconeixement universal del caràcter paleolític de les pintures d'Altamira. Fixada l'autenticitat de les pintures, s'inicià el debat sobre la pròpia obra. La divergència entre els investigadors es va centrar entorn de la precisió cronològica, la misteriosa finalitat de les mateixes i el seu valor artístic i arqueològic. Aquestes qüestions van afectar, no només a la cova d'Altamira, sinó a tot l'art rupestre quaternari descobert.

El mètode de datació basada en el carboni-14 va dur als investigadors Andre Leroi-Gourhan i Annette Laming-Emperaire a proposar per a les pintures d'Altamira uneixi datació entre 15.000 i 12.000 anys aC.[1] S'han adscrit al període Magdalenià III.

Bibliografía[modifica | modifica el codi]

  • «Fauna de Mamíferos del yacimiento prehistórico de Los Casares (Guadalajara)». A: Barandiarán, I.. La cueva de Los Casares (en Riba de Saelices, Guadalajara). Madrid: MUNIBE (Antropologia-Arkeologia), 1973, p. 97-116. 
  • Blas, L. et al. (realización). «España. Cuevas de Altamira». A: Patrimonio de la Humanidad. Europa Mediterránea I. Edición ilustrada. UNESCO/Planeta DeAgostini/Ediciones San Marcos, 1999, p. 34-37. 
  • La Cueva de Altamira en Santillana del Mar. Versión española de José Pérez de Barradas. Madrid: El Viso, 1984.  El resumen divulgativo incluye algunas páginas del original.
  • «Prehistoria del lenguaje en las sociedades cazadoras y productoras del sur de Europa». A: R. Balbín y P. Bueno (coords.). El arte prehistórico desde los inicios del siglo XXI: Primer Symposium Internacional de Arte Prehistórico de Ribadesella. Asociación Cultural Amigos de Ribadesella, 2003, p. 13-22. 
  • «Los orígenes del arte». A: Coma-Cros, D. y Tello, A.. Historia del Arte. Prehistoria. África negra. Oceanía. Madrid: Salvat, 2006, p. 40-113. 
  • «Cuevas de Altamira». A: Juan Fernández (coord. y supervisión). Guía visual de pintura y arquitectura. Edición ilustrada. Madrid: Dorling Kindersley Limited / Ediciones El País / Santillana, 1997, p. 12-13. Depósito Legal: B-30.428-1997. 
  • Finlayson, Clive. «Late survival of Neanderthals at the southernmost extreme of Europe» (en inglés). Nature, 443, 19 de octubre de 2006, pàg. 850-853. ISSN: 0028-0836 [Consulta: 26 de abril de 2012].
  • «El paleolítico superior en la Península (paisaje 2)». A: García de Cortazar y Ruiz de Aguirre, Fernando (Director). Nueva Historia de España. La Historia en su lugar. Tomo 1: Los albores de la Historia (desde los orígenes hasta el siglo III a. C.). Planeta, 2002, p. 59-70. 
  • «Desembocadura del Saja. Homo pictor. Introducción histórica». A: García de Cortazar y Ruiz de Aguirre, Fernando (Director). Nueva Historia de España. La Historia en su lugar. Tomo 1: Los albores de la Historia (desde los orígenes hasta el siglo III a. C.). Planeta, 2002, p. 56-77. 
  • Altamira y el arte prehistórico de las cuevas de Santander. Madrid: Patronato de la Cuevas Prehistóricas de Santander. Dirección General del Patronato Artístico y Cultural, 1975. 
  • Altamira y otras cuevas de Cantabria. Madrid: Sílex Ediciones, 1979.  La versión online se encuentra limitada a una vista parcial y corresponde a la 5.ª reimpresión de 2004 (4.ª edición de 2000).
  • «Obermaier y Altamira. Las nuevas excavaciones». A: Moure Romanillo, Alfonso. "El hombre fósil" 80 años después: volumen conmemorativo del 50 aniversario de la muerte de Hugo Obermaier. Universidad de Cantabria, 1996, p. 249-270.  La versión online se encuentra limitada a una vista parcial.
  • «El Arte Paleolítico de Altamira». A: Lasheras, J. A. (coord.). Redescubrir Altamira. Turner, 2002, p. 65-92. «Artículo recomendado por el Museo de Altamira.» 
  • «Un museo para el Paleolítico». A: Lasheras, J. A. (coord.). Redescubrir Altamira. Turner, 2002, p. 189-201. «Contiene una, muy interesante, secuencia de mapas de la evolución física de la entrada de la cueva.» 
  • Los primeros artistas de Europa. Introducción al arte parietal paleolítico. Revisado por Eduardo Ripoll Perelló. Madrid: Ediciones Encuentro, 1983. 
  • Garanger, José. La prehistoria en el mundo. Nueva edición de «La Prehistoria» de André Leroi-Gourhan. Madrid: Akal, 2002.  La versión online se encuentra limitada a una vista parcial.
  • El arte en la Prehistoria. primera reimpresión de la 1ª. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), septiembre 2009.  La versión online se encuentra limitada a una vista parcial.
  • «Los “aerógrafos” de la Cueva de Altamira». A: Baquedano Pérez, Enrique (coord.). Miscelánea en homenaje a Emiliano Aguirre. Arqueología. Madrid: Comunidad de Madrid, Museo Arqueológico Regional, 2004, p. 320-327. 
  • La cueva de Tito Bustillo: El Arte y los Cazadores del Paleolítico. 1ª. Gijón (Asturias): Trea, marzo 1992. 
  • Múzquiz Pérez-Seoane, Matilde. «El pintor de Altamira pintó en la Cueva del Castillo». Revista de Arqueología, 114,  1990, pàg. 14-22. ISSN: 0212-0062.
  • Múzquiz Pérez-Seoane, Matilde. «Los secretos de Altamira». Newton Siglo XXI, 2, 14, junio 1999, pàg. 84-92. «Un solo artista pintó esta obra maestra»
  • Altamira y la prehistoria de la tecnología química. Madrid: Patronato de Investigación Científica y Técnica “Juan de la Cierva” - (C.S.I.C.), 1964. Depósito legal: M. 9.345.-1964. 
  • El arte paleolítico en la Península Ibérica. Grupo 16, 1992. 
  • Wong, Kate. «La extinción de los neandertales». Investigación y Ciencia, 397, octubre 2009, pàg. 16-21. ISSN: 0210136X [Consulta: 2 de mayo de 2012].


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cova d'Altamira
  1. Moulin, Raoul-Jean. Prehistoric painting (en anglès). Funk & Wagnalls, 1969, p.128.