Cova d'Altamira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Cova d'Altamira i art rupestre paleolític del nord d'Espanya
{{{peu}}}
Pintura a la Cova d'Altamira.

Tipus Cultural
Criteris i, iii
ID 310
Regió * Europa
Inscripció 1985 (9a sessió)
Coordenades 43° 22′ 57″ N, 4° 6′ 58″ O / 43.38250,-4.11611Coord.: 43° 22′ 57″ N, 4° 6′ 58″ O / 43.38250,-4.11611
* Segons les regions de la UNESCO.

La Cova d'Altamira és situada dintre del territori de Santillana del Mar (Cantàbria, Espanya), prop de la capital municipal. S'hi conserva un dels cicles pictòrics més importants de la Prehistòria. Pertany als períodes Magdalenià i Solutrià, dins el Paleolític Superior. El seu estil artístic constitueix la denominada escola franc-cantàbrica, caracteritzada pel realisme de les figures representades. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1985.

Descoberta i estudi[modifica | modifica el codi]

Les pintures d'Altamira, descobertes el 1879 per Marcelino Sanz de Sautuola, suposen el primer conjunt pictòric prehistòric de gran extensió conegut en el moment. Tal descobriment determina que l'estudi de la cova i el seu reconeixement aixequi tota una polèmica respecte als plantejaments acceptats en la ciència prehistòrica del moment. El realisme de les seves escenes va provocar, al principi, un debat entorn de la seva autenticitat. El seu reconeixement com una obra artística realitzada per homes del Paleolític suposa un llarg procés en el qual, també, es van a anar definint els estudis sobre la Prehistòria. El seu primer defensor va ser el propi Marcelino Sanz de Sautuola, el seu descobridor. El seu valor serà avalat per les freqüents troballes d'altres peces d'art moble similars en nombroses coves europees. A la fi del segle XIX, principalment a França, es van descobrir pintures rupestres innegablement associades a les estatuetes, relleus i ossos gravats apareguts en nivells arqueològics paleolítics, units a restes d'animals absents en aquell moment a l'àrea (mamut, ren, bisó, etc.). En aquest reconeixement, va destacar molt positivament Henri Breuil. Els seus treballs entorn del tema «L'art parietal», presentats en el congrés de l'Associació Francesa per a l'Avanç de les Ciències en 1902, van provocar canvis substancials en la mentalitat dels investigadors de l'època.

Émile Cartailhac va ser un dels més grans opositors a l'autenticitat d'Altamira. El descobriment de gravats i pintures a partir del 1895 en les coves franceses de La Mouthe, Combarelles i Font-de-Gaume, li va fer reconsiderar la seva postura. Després de visitar les coves, va escriure en la revista L'Antropologie (1902) un article titulat La grotte d'Altamira. L'article Mea culpa d'un sceptique va comportar el reconeixement universal del caràcter paleolític de les pintures d'Altamira. Fixada l'autenticitat de les pintures, s'inicià el debat sobre la pròpia obra. La divergència entre els investigadors es va centrar entorn de la precisió cronològica, la misteriosa finalitat de les mateixes i el seu valor artístic i arqueològic. Aquestes qüestions van afectar, no només a la cova d'Altamira, sinó a tot l'art rupestre quaternari descobert.

El mètode de datació basada en el carboni-14 va dur als investigadors Andre Leroi-Gourhan i Annette Laming-Emperaire a proposar per a les pintures d'Altamira uneixi datació entre 15.000 i 12.000 anys aC.[1] S'han adscrit al període Magdalenià III.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cova d'Altamira
  1. Moulin, Raoul-Jean. Prehistoric painting (en anglès). Funk & Wagnalls, 1969, p.128.