Cova del Parpalló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plaqueta amb gravat de cérvola procedent de la cova del Parpalló i dipositada al Museu de Prehistòria de València.

La cova del Parpalló es troba situada en el terme municipal de Gandia a la comarca de la Safor, la cova va ser intensament habitada durant el període del paleolític superior. Va ser excavada per Lluís Pericot (1929-31), els materials allí trobats es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València i al Museu Arqueològic de Gandia (MAGa). Les excavacions tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix cap dalt, aurinyacià superior, solutrià, solutreoaurinyacià final i magdalenià (I, II, III i IV).

És destacable el descobriment d'una punta solutriana desconeguda, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals (bòvids, cèrvids, cavalls), o bé temes geomètrics, abstractes, trobades sobretot al nivell solutrià. Esta excavació va marcar una fita en la prehistòria valenciana, ja que es va demostrar la presència, en terres valencianes de les indústries del paleolític superior com a la resta d'Europa occidental i la no relació amb el nord d'Àfrica, com se suposava.

La cova del Parpalló compta des de fa temps amb una tanca protectora que impedix el pas de la gent, i existix, a diferència de la de les Meravelles, un projecte d'obertura al públic. La UNESCO revisa des de 2008 les troballes de la cova del Parpalló i de les Meravelles per a declarar-les Patrimoni de la Humanitat.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cova del Parpalló