Covel·lita
 Covel·lita | |
|---|---|
 Covel·lita de la mina Leonard, Butte, Montana, Estats Units  | |
| Fórmula química | CuS |
| Epònim | Nicola Covelli |
| Localitat tipus | Vesuvi |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CA.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CA.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.22 |
| Dana | 02.08.12.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prims i hexagonals o en rosetes, també massiva o granular |
| Estructura cristal·lina | a = 3.7938 Å, c = 16.341 Å; Z = 6 |
| Grup puntual | xexagonal dihexagonal dipiramidal |
| Color | blau indi, tendint a violeta |
| Exfoliació | {0001} perfecta, micàcia |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | mat o resinosa |
| Color de la ratlla | gris o negra, blau fosca en contacte amb l'aire |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 4,6 a 4,8 |
| Densitat | 4,68 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.450 nε = 2.620 |
| Pleocroisme | marcat, blau profund a blau pàl·lid |
| Fusibilitat | 2,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cv |
| Referències | [1] |
La covel·lita és un mineral de coure de la classe dels sulfurs. Va ser anomenat així l'any 1832 per François Sulpice Beudant en homenatge al mineralogista italià Niccolo Covelli (1790-1829), qui va descobrir el mineral al mont Vesuvi.
Característiques[modifica]
És un sulfur abundant a l'escorça terrestre. Cristal·litza en el sistema hexagonal, en forma de cristalls prims i hexagonals o en rosetes. També ho fa amb un hàbit massiu o granular. Els bons cristalls són força rars. Es fa servir com mena de coure, ja que és un molt bon conductor del corrent elèctric. Té un marcat pleocroisme de blau profund a blau pàl·lid.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la covel·lita pertany a «02.CA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Cu» juntament amb els següents minerals: klockmannita, spionkopita, yarrowita, nukundamita i calvertita.
Formació i jaciments[modifica]
La covel·lita és trobada com un mineral secundari de coure, poques vegades és un mineral primari en jaciments de coure, i és encara menys probable que es trobi com un sublimat volcànic. Es forma a la intempèrie prop de la superfície dels dipòsits on el coure és el sulfur primari, en condicions hidrotermals. Pot contenir impureses de ferro, seleni, plata o plom. Acostuma a trobar-se com a recobriment sobre calcocita, calcopirita, bornita, enargita, pirita i altres sulfurs, sovint produint reemplaçaments pseudomòrfics d'altres minerals.
Varietats[modifica]
Es coneixen dues varietats de covel·lita:
- La covel·lita argentífera és una varietat de color blau que conté plata de manera significativa, i que ha estat trobada a la mina Chala, Khaskovo, Bulgària.[2]
- La covel·lita selenosa és una varietat que conté seleni, amb fórmula Cu(S,Se). Se n'ha trobat a diversos indrets de la Xina i als Urals.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Covel·lita |
- ↑ «Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
- ↑ «Argentian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
- ↑ «Selenian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].