Covellita

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Covel·lita)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Covellita

Covellita de la mina Leonard, Butte, Montana, Estats Units
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química CuS
Nickel-Strunz 02.CA.05a
Dana 02.08.12.01
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí hexagonal
Hàbit cristal·lí cristalls prims i hexagonals o en rosetes, també massiva o granular
Estructura cristal·lina a = 3.7938 Å, c = 16.341 Å; Z = 6
Simetria xexagonal dihexagonal dipiramidal
Color blau indi, tendint a violeta
Exfoliació {0001} perfecta, micàcia
Tenacitat flexible
Duresa 1,5 a 2
Lluïssor mat o resinosa
Ratlla gris o negra, blau fosca en contacte amb l'aire
Diafanitat opaca
Gravetat específica 4,6 a 4,8
Densitat 4,68
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1.450 nε = 2.620
Pleocroisme marcat, blau profund a blau pàl·lid
Fusibilitat 2,5
Referències [1]

La covellita és un mineral de coure de la classe dels sulfurs. Va ser anomenat així l'any 1832 per François Sulpice Beudant en homenatge al mineralogista italià Niccolo Covelli (1790-1829), qui va descobrir el mineral al mont Vesuvi.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un sulfur abundant a l'escorça terrestre. Cristal·litza en el sistema hexagonal, en forma de cristalls prims i hexagonals o en rosetes. També ho fa amb un hàbit massiu o granular. Els bons cristalls són força rars. Es fa servir com mena de coure, ja que és un molt bon conductor del corrent elèctric. Té un marcat pleocroisme de blau profund a blau pàl·lid.

Formació[modifica | modifica el codi]

La covellita és trobada com un mineral secundari de coure, poques vegades és un mineral primari en jaciments de coure, i és encara menys probable que es trobi com un sublimat volcànic. Es forma a la intempèrie prop de la superfície dels dipòsits on el coure és el sulfur primari, en condicions hidrotermals. Pot contenir impureses de ferro, seleni, plata o plom. Acostuma a trobar-se com a recobriment sobre calcocita, calcopirita, bornita, enargita, pirita i altres sulfurs, sovint produint reemplaçaments pseudomòrfics d'altres minerals.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Es coneixen dues varietats de covellita:

  • La covellita argentífera és una varietat de color blau que conté plata de manera significativa, i que ha estat trobada a la mina Chala, Khaskovo, Bulgària.[2]
  • La covellita selenosa és una varietat que conté seleni, amb fórmula Cu(S,Se). Se n'ha trobat a diversos indrets de la Xina i als Urals.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
  2. «Argentian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
  3. «Selenian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Covellita Modifica l'enllaç a Wikidata