Coves del Cogul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Coves del Cogul
Cogul HBreuil.jpg

La Dansa del Cogul. Calc d'Henri Breuil

Localització El Cogul (Garrigues)
País Catalunya Països Catalans
Coordenades
Documentada 1908 (Ramon Huguet)
Gestor UNESCO
Arqueòlegs Ceferí Rocafort
Categoria de protecció Patrimoni de la Humanitat[1]
Troballes Pintures rupestres d'art llevantí

Les coves del Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre llevantí, que s'estenia durant l'epipaleolític per tot el llevant de la península Ibèrica. L'indret, situat al Cogul, a les Garrigues, és anomenat Roca dels Moros, i consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. El conjunt està preparat per a la visita del públic.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Les 48 figures de la Roca dels Moros configuren un mínim de vuit composicions que representen bàsicament fauna salvatge i escenes de cacera. La més coneguda, però, no té res a veure amb animals salvatges: mostra un grup de dones dansant un ritu de fecunditat. Al costat d’aquestes pintures rupestres hi ha 250 signes gravats d’època ibèrica i romana.[2]

A la Roca dels Moros hi ha 45 figures, 7 de les quals gravades a la pedra i 38 pintades de vermell clar, negre i vermell fosc. L'escena de la dansa és la més famosa. S'hi veuen nou dones que van aparellades, unes pintades en negre i altres en roig; porten unes faldilles llargues i dansen al voltant d'un home nu amb el sexe acusat, tal com és representada la figura masculina en gairebé tot l'art rupestre llevantí.

Juntament amb les figures humanes hi ha diversos animals, així com inscripció en escriptura ibèrica nord-oriental i alfabet llatí, una de les quals és un exvot, cosa que indicaria que l'indret fou un santuari que es perllongà fins a l'època ibèrica i romana.

Actualment s'està restaurant i es preveu la construcció d'un centre educatiu- museus, preparat per a rebre una major afluència de turisme.[3] Prop de les pintures hi ha un cementiri amb tombes excavades a la roca viva.

Història[modifica | modifica el codi]

Les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908, però qui les va donar a conèixer i les va valorar va ser en Ceferí Rocafort (Las pintures rupestres de Cogul, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1908). Qui les va valorar com a testimoni prehistòric indubtable va ser l'investigador francès Henri Breuil, el 1909. Una altra edició més àmplia fou publicada per Joan Cabré a El arte rupestre en España (1914).[4]

Patrimoni Mundial[modifica | modifica el codi]

Les pintures de la Roca dels Moros, com tot l'art rupestre llevantí, foren declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (1998).[1]

La Roca dels Moros, però, no és l’única herència artística que van deixar els homes de la prehistòria. El conjunt d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, que engloba 757 jaciments –60 a les comarques catalanes–, va ser declarat Patrimoni Mundial l’any 1998, i és el més gran d’Europa. Aquestes pintures, classificades com a art llevantí, expressen idees que, fins aleshores, eren inexistents. Les escenes, d’estil naturalista, narren una història i no són figures isolades sense cap tipus de relació entre elles. El tret més significatiu és el protagonisme de l’home i de la dona. D’altra banda, algunes Patrimoni Mundial escenes recullen activitats comunitàries i socials, com ara la celebració de danses o potser de rituals religiosos. En alguns casos, es detallen la indumentària, el pentinat i, fins i tot, ornaments com ara plomalls al cap i braçalets als braços o sota els genolls, sens dubte signes d’una naixent diferenciació social.

Els més importants són, juntament amb els del Cogul, els abrics situats a la serra del Godall i els trobats a Ulldecona (al Montsià) i els d'Os de Balaguer, així com els ubicats a les muntanyes de Prades, al terme de Montblanc (al Baix Camp).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Fitxa de les Coves del Cogul, UNESCO
  2. 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.287-2010 [Consulta: 18 gener 2014]. 
  3. El centre d'interpretació de la Roca des Moros - La Ruta de l'Art rupestre
  4. Rego, Lurdes. «La gran descoberta de l'art rupestre». Sàpiens [Barcelona], núm. 74, desembre 2008, p. 40-44. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Volum I de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar: Prehistòria i història antiga, de Joan Maluquer de Motes.
  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL (2003): L'art rupestre prehistòric a la comarca de les Garrigues", III Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Ajuntament de Cervià de les Garrigues (Lleida), pp. 17-25.
  • Anna ALONSO, Alexandre GRIMAL i Rosa DÍAZ (2003): "L'art prehistòric de la Balma dels Punts (L'Albi, Lleida): un mateix espai per a dues creences diferents", IV Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, el Vilosell (Lleida), pp. 21-28.ISBN 84-609-2745-8
  • Alexandre GRIMAL Anna ALONSO i Rosa DÍAZ (2003): "Una aproximación als graffiti i gravats de la Balma dels Punts i del seu entorn (l'Albi, Lleida), IV Trobada d'estudiosos de la Comarca de les Garrigues, el Vilosell (Lleida), pp. 29-33. ISBN 84-609-2745-8.
  • Anna Alonso Tejada i Alexandre Grimal Navarro: L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes Alexandre GRIMAL y Anna ALONSO (2007): "Catálogo de Cataluña, Cuenca, Albacete, Guadalajara y Andalucía", Catálogo del Arte Rupestre Prehistórico de la Península Ibérica y de la España Insular. Arte Levantino, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueológica, nº 22, Valencia, I-II Vols, pp. 113-252 (Vol I), pp. 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1.
  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO (2007): L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coves del Cogul Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 27′ 53.23″ N, 0° 41′ 49.56″ E / 41.4647861°N,0.6971000°E / 41.4647861; 0.6971000