Llibre dels fets

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Crònica de Jaume I)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Suposat retrat de Jaume I

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de "les quatre grans Cròniques". Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció. Jaume I mor el 1276, doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans. Malgrat això, les còpies que en tenim són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343.

Taula de continguts

[edita] Característiques principals de la Crònica

  • Els trets humans
  • El sentiment religiós
  • L'amor del rei als seus regnes
  • Participació directa en allo narrat.
  • Esperit militar i heroic.
  • Llenguatge popular i improvisat.

[edita] Estructura

La Crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Algú proposat per ell en féu el pròleg i l'epíleg: tant per la seva erudició com per la seva perfecció estilística aquest pròleg degué ser fet per algú diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort.

El conqueridor fou ben explícit a l'hora d'expressar la finalitat de les seves "memòries": "E per tal que los hòmens coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet [...] e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món...".

[edita] Argument

Llibre dels Fets de Jaume I, amb la il·lustració de l'anomenat «Sopar de Tarragona», on s'hauria decidit la conquesta de Mallorca

El contingut de la Crònica es podria dividir en quatre parts:

  • Entre 1208 i 1228. S'expliquen un conjunt de petits conflictes durant la seva edat més tendra, mentre els templers s'ocupaven de la seva formació (l'engendrament gairebé miraculós de Jaume I, la mort de Pere I a Muret, el casament de Jaume amb Elionor de Castella, etc.).
  • De 1229 a 1240. És la part més divertida del Llibre dels fets: narra la conquesta de Mallorca. Seria el primer pas en el destí de la Corona d'Aragó. Posteriorment arribaria la conquesta de València (1238). En el llibre s'intenta demostrar com tots aquests fets el rei els pogué dur a terme perquè gaudia del favor diví.
  • De 1240 a 1265. Els fets narrats són menys dinàmics. Narra els conflictes amb els sarraïns rebels de València.
  • De 1265 a 1276. Torna el dinamisme i les narracions bel·licoses, altre cop contra els moros. Té lloc la conquesta de Múrcia. A part, hi ha molts episodis de política interna que pretenen justificar els seus actes. Els últims capítols, que narren la malaltia que desembocaria en la mort de Jaume I, foren redactats per alguna altra personalitat en voler incorporar la mort del monarca a la Crònica.

[edita] Llengua i estil

La intenció didàctica i justificativa, i el sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la Crònica. El rei, a qui agrada d'aparèixer com un heroi d’epopeia, no sempre fa història militar i política, sinó que sovint ens mostra els petits fets de la seva vida i els racons més íntims de la seva personalitat.

A la Crònica es fa ús d'un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions col·loquials, utilització de la primera persona del plural, etc.) i de la llengua pròpia per part dels personatges (català, aragonès, castellà, àrab o francès).

[edita] Capítols

[edita] Còdexs i edicions

Es conserven sis còdexs de Llibre dels Fets anteriors al segle XV, quatre del segle XIV i dos del segle XV. El testimoni més antic de la Crònica data del 2 d'abril del 1313 i és la traducció llatina de fra Pere Marsili. El rei Jaume II d'Aragó encarregà a fra Pere Marsili la traducció al llatí del Llibre dels Fets adeqüant-lo als estàndards estilístics d'una crònica de principis del segle XIV: "que els fets del seu gloriós avi (Jaume I) recollits en temps antics en un estil verídic però vulgar, posats al dia i un cop traduïts al llatí un sol volum d'història i de crònica en la qual tota sèrie dels grans fets del rei son avi (siguin) teixits".[1] Fra Pere Marsili finalitzà l'encàrrec reial el 2 d'abril del 1313, fent petició al rei que una còpia es destinés al convent dels frares Predicadors de Mallorca, d'on ell mateix provenia, per tal que fos llegida durant la Festa de l'Estendard: "a fi que quan se celebra el darrer dia de l'any la festa anual de la presa de la ciutat de Mallorca, per la glòria de Déu i la memòria digna de lloança perpètua del seu Príncep més afortunat, els frares que han de pregar en aquesta solemnitat, aquest dia, davant de tot el clergat i el poble, puguin recórrer a aquesta obra i puguin ser més plenament informats de la veritat dels fets".[1] El lliurament oficial de la "Cronice Illustrissimi Regis Aragonum domini Jacobi victorissimi principis" tingué lloc el 2 de juny del 1314 a l'església dels frares Predicadors de València.

Article relacionat: Festa de l'Estendard

L'obra de Fra Marsili no és un simple traducció al llatí, sinó que seguint les disposicions del rei, tractà d'adapatar-la als cànons de l'època; així, episodis íntims narrats per Jaume I com l'inici de les seves relacions sexuals amb la reina Elionor de Castella foren censurats, les descipcions topogràfiques de Mallorca foren millorades i corregides, llegendes com el "Plant per la mort dels Montcada" hi foren afegides, i l'estil en primera persona dels Llibre dels Fets fou canviat per ser narrat en tercera persona. Tot i no ser molt reeixida, l'obra de fra Pere Marsili es destaca per la seva contribució al "Sermó de la Conquesta" de la Festa de l'Estendard, on la lectura any rera any pels predicadors del "Plant per la mort dels Montcada" devia constituir un moment d'eloqüència sagrada. De la traducció llatina de fra Pere Marsili se'n conserven dos còdex, un a la Biblioteca Universitària de Barcelona i un altre, en lletra gòtica i més luxós, a l'Arxiu del Regne de Mallorca.

Còdex de 1314

El segon còdex data del 1343. Es coneix actualment amb la sigla H i està dipositat a la Biblioteca de Catalunya (Manuscrit Ms. 1). El manuscrit procedeix del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i és un còpia encarregada per l'abat de Poblet Ponç de Copons al copista fra Celestí des Torrents, qui l'acabà la diada de Sant Lambert, el 17 de setembre, del 1343. Aquest còdex és de pergamí i es caracteritza per una extremada cura en l'elaboració; la riquesa del document es palesa en l'orla que acompanya l'escriptura dels primers fulls feta a base de motius vegetals, en les caplletres il·luminades i en una miniatura al f. 27. Les guardes originals es varen perdre i fou relligat posteriorment. En una de les guardes hi ha escrit: «Cròniques del Sant Rey en Jaume de bona memòria». Al final del volum, enganxat a la coberta, hi ha un altre escrit que al·ludeix a la visita que l'any 1585 realitzà el rei Felip II de Castella al monestir de Poblet, qui n'encarregà una còpia per a la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.

Còdex de 1343 (facsímil)

"Retrau mon senyor Sant Jaume que Fe sense Obres morta es"
Conquesta de Mallorca
Única miniatura que il·lumina el còdex, representant el Sopar de Tarragona on Jaume I d'Aragó, Pere Martell, Nunó Sanç, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empúries i d'altres decidiren conquerir l'illa
Conquesta de València:
"E quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del cavall e endreçamnos vers horient e ploram de nostres uyls e besam la terra per la gran merce que Deus nos havia feyta"
"E per tal que sapia hom quan fo presa Valencia fo la vespra de sent Miquel e lany de MCCXXXIX[2]

El tercer còdex data del 1380. Es coneix actualment amb la sigla C i està dipositat a la Biblioteca de Catalunya (Manuscrit Ms. 1734). El manuscrit procedeix de la Cancelleria Reial del rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós", qui manà fer-ne una còpia a un dels seus curials, l'aragonès Johan de Barbastro. La còpia es va finalitzar el 1380 tal com registrà en el colofó del llibre: «Mandato serenissimi domini petri dei gratir regis Aragonum valentiae, Majoricarum, cardinieae et Corsicae, Comitisque Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae [...] Ego Iohannes de Barbastro de scribania predicti domini Regis Aragonum, oriundus Cesaraugustae scripsi Ciuitate Barchinonae Anno a Nativitate Dmi. Mo. CCCo. octuagesimo scripsi». El còdex està escrit en lletra gòtica cancelleresca, també en pergamí, a doble columna, amb una luxosa caplletra inicial i d'altres caplletres també il·luminades en roig i blau. L'obra va encapçalada per un pròleg: «Aquest es lo començament del prolech sobre el libre que feu el rey en Jacme per la gracia de Deu rey de Arago e de Mallorches e de Valencia, comte de Barchinona e d'Urgell e senyor de Muntpesler de tots los fets e de les gracies que Nostre Senyor li feu en la sua vida». El rellevant d'aquest còdex és que Johan de Barbastro no va copiar el còdex de Poblet, sinó que va copiar un còdex diferent, avui perdut. El còdex de Johan de Barbastro va arribar a la Biblioteca de Catalunya al segle XX procedent de la Biblioteca de José de Togores, Comte d'Aymans de Mallorca, on es va dipositar en el segle XVIII.

Còdex de 1380 (facsímil)

"Recomta mon senyor Sant Jaume que Fe sense Obres morta es"
El códex de 1380 conté dues miniatures. La primera, foli 41r, representa els dominics fra Miguel Fabra i Berenguer de Castellbisbal; la segona, foli 33v,representa a fra Miguel Fabra amb un text a la mà
Conquesta de València:
"E quan veem nostra senyera sus en la torre descavalgam e endreçam nos vers orient e ploram de nostres ulls besant la terra per la gran merce que Deus nos havia feyta"
"E per tal que sapia hom quan fo presa Valencia fo la vespre de sent Miquel En lany MCCXXXIX[2]

De la resta de còdex destaca el designat amb la sigla D que serví de base per l'edició impresa encarregada pels Jurats de la ciutat de València el 1557. El Llibre dels Fets va ser editat per primera volta el segle XVI, coincidint amb un moment de gran revisclomanet de la historiografia; aquesta primer edició fou encarregada i pagada pels Jurats de la ciutat de València, els quals, una vegada feta la impressió enviaren el còdex sigla D a Felip II de Castella, qui devia sentir una especial atracció pel Llibre dels Fets de Jaume I, doncs també es va interessar pel còdex H del Monestir de Poblet.

1ª Edició impresa de 1557 (facsímil)

"Recompte mon senyor Sent Jaume que Fe sens Obres morta es"
Il·lustració de la 1ª edició impresa que representa el
rei Jaume I d'Aragó
Conquesta de València:
"e descavalcam, e dreçamnos vers orient, e ploram en nostres ulls besant la terra, per la gran merce que Deus nos havia feyta"
"E per tan que sapia hom quan fo presa Valencia, fo la vespra de sent Miquel en lany MCCXXXIX[3]

Un altre manuscrit, sigla N, es conserva a la Real Academia de la Historia, i conté la singularitat que conté notes marginals atribuïdes a Jerónimo Zurita. El segle XVII es fan dues còpies del manuscrit de Poblet; la primera és coneguda amb la sigla L, i es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, procedent del Convent de la Mercè. L'altra còpia de Poblet, sigla J, es va fer el 1619 i és conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona; l'autor d'aquesta còpia fou l'estudiant Jaume Ferrera, qui la va realitzar per manament del seu senyor, el sacerdot Jaume Ramon Vila, qui també va afegir-hi un pròleg. La singularitat d'aquest manuscrit radica en què en el dit pròleg el sacerdot explica que n'encarregà la còpia per desmentir les falsedats que historiadors castellans llençaven contra els catalans; així mateix, indica que les dues miniatures són còpia fidel de les del manuscrit original copiat, però la segona miniatura n'ho figura en el facsímil del còdex H, tot i que en el foli posterior del còdex hi han les marques de pintura del perdut foli 64.

Manuscrit de 1619

"Portada de la còpia manuscrita feta per l'estudiant Jaume Ferrera en manament del seu senyor, el sacerdot Jaume Ramon Vila"
Còpia de la ill·lustració del foli 26 que representa el Sopar de Tarragona
Il·lustració del manuscrit de 1619, foli 64, que no apareix en el facsímil del còdex H
"E per tal que sapia hom quan fo presa Valencia fo la vespre de sent Miquel e lany de MCCXXXIX[2]

Hi ha una altra còpia dels segle XVII a la Biblioteca Nacional de España, còpia del C, que va pertànyer a Felip V de Castella. També a la Biblioteca Nacional de España hi ha una còpia del segle XVIII, atribuïda a Francisco Pérez Bayer, i que conté textos de diferents manuscrits de la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.

[edita] Còdex

[edita] Còpies manuscrites

[edita] Edicions íntegres

  • 1ª Edició, 1557. València. Vídua de Joan Mey Flandro: "Chronica, o commentari del gloriosissim e invictissim Rey en Iacme" (Reedició Facsímil en 2006; Ed. Base)
  • 2ª Edició, 1873. Barcelona. Marià Aguiló i Fuster: "Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme primer, Rey Darago, de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Montpesler", Versió en text (Reeditat en 1905)
  • 3ª Edició, 1926-1962 (9 volums). Barcelona. Josep Maria de Casacuberta. Col·lecció Popular Barcin: "Crònica".
  • 4ª Edició, 1960. Barcelona. Ed. Barcino: "Llibre dels fets" (català medieval i català estàndard)
  • 5ª Edició, 1971. Barcelona. Ferran Soldevila. Ed. Selecta: "Les Quatre grans cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III". (Reedició de 1972 i 1982, Edicions 62; "Crònica o Llibre dels Fets") (Reedició de 2007, IEC; "Llibre dels feits del rei En Jaume")
  • Edició Facsímil 1972, del Còdex, 1343 (H). Barcelona. Martí de Riquer: "Libre dels feyts del Rey En Jacme"
  • 6ª Edició, 1991. Barcelona. Jordi Bruguera. Ed. Barcino: "Les quatre grans Cròniques. I - Llibre dels feits del rei en Jaume" (Reeditat en 2005) (Edició crítica en 2 volums)
  • 7ª Edició, 1991. Barcelona. Josep M. Pujol. Ed. Teide: "Llibre dels fets" (Reeditat en 1994, 1997 i 2003)
  • 8ª Edició, 1995. Barcelona i Catarroja. Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí; toponímia: José Manuel Carrillo i Jordi Xavier Escartí. Ed. Afers: "Llibre dels fets de Jaume I" (Reeditat en 2005) (català estàndard)
  • 9ª Edició, 2004. Barcelona. Ed. Proa: "Llibre dels fets"
  • 10ª Edició, 2008. Barcelona. Jordi Bruguera. Ed. Proa: "Llibre dels fets" (català estàndard)
  • 11ª Edició, 2008. Alzira. Francesc Machirant. Ed. Bromera: "Llibre dels fets" (català estàndard; adreçada a estudiants de Batxillerat)
  • 12ª Edició, 2008. Barcelona. Josep Maria Pujol; Estudi: Agnès i Robert Vinas. Ed. Moll: "Llibre dels fets" (Edició crítica amb 200 il·lustracions a color, 16 mapes, 37 quadres complementaris i 4 arbres genealògics) (català estàndard)

[edita] Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 La correspondència original entre Fra Marsili i Jaume II d'Aragó és en llatí
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Fou la vespra de la diada de Sant Miquel, 29 de setembre , de l'any 1238. El 9 d'octubre, Jaume I va fer entrada en la ciutat de València
  3. ↑ L'edició de 1557 té una anotació al marge corregint l'any al 1238, citant com a font la Crònica de Ramon Muntaner

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_dels_fets»
En altres llengües