Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz, 1844

La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les Quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). S'ha assenyalat el seu caràcter de "mirall de prínceps", i de "mirall de ciutadans".

L'autor

Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265. Era fill d'una família notable que hostatjà Jaume I el Conqueridor (el 1274 Jaume I se'n va al Concili de Lió i passa per Peralada) i Alfons X el Savi de Castella. Aquest fet, que es produí quan tenia nou anys, fou un dels records més preats i l'esmenta amb emoció a la Crònica. De la mateixa manera que en la tradició novel·lesca europea (per exemple Chrétien de Troyes) se'ns exposa com la visió d'un gran heroi a ulls d'un infant és capaç de canviar el rumb de la seva vida, Muntaner ens diu que la visió de Jaume I quan era petit el portà a consagrar-se com a escriptor i a explicar tot el que havia vist.

El 1285 Peralada fou destruïda pels almogàvers durant la croada contra la Corona d'Aragó i va haver d'emigrar. Quan tenia vint anys Ramon Muntaner prengué part en la conquesta de Menorca; després participà en la lluita contra els francesos a la guerra de Sicília, el 1300 en el setge de Messina, al costat de Roger de Flor i com a administrador de la seva companyia. L'estiu de 1302 inicia sota les ordres d'aquest cabdill l'expedició a Orient . El 1307 deixa la companyia, i el 1311 es casa.

El 1315 ha de fer un viatge entre Sicília i el Rosselló, ja que li és encarregada una missió delicada: la de transportar de Catània a Perpinyà un nadó orfe, el futur Jaume III de Mallorca, per tal de lliurar-lo als seus avis. D'ençà d'això es retira i madura durant deu anys les seves memòries, fins que tingué un "somni" revelador que l'impulsà, el 1325, als seixanta anys, a València, a començar a redactar la Crònica, que acabà tres anys després. Muntaner morirà a Eivissa el 1336.

L'obra

Muntaner tingué una relació personal amb tots els reis de la Casa d'Aragó, de la Casa de Mallorca i de la Casa de Sicília pertanyents al Llinatge del Casal de Barcelona que li foren contemporanis. En fer la seva obra, va recórrer principalment a textos historiogràfics per als regnats de Jaume I i Pere el Gran i, a partir d'Alfons el Franc, la seva font gairebé exclusiva és la pròpia experiència.

Còdex de la Biblioteca Nacional de la Crònica de Ramon Muntaner

L'obra fou escrita per ésser llegida en veu alta. Sempre que s'adreça als seus "oients" els sol anomenar "senyors". Muntaner aconseguí d'establir una comunicació directa amb els seus "oïdors". Per això utilitza procediments joglarescos (com la interrogació "què us diré?") a més d'usar un llenguatge viu i col·loquial.

L'objectiu fonamental de l'obra és la de glorificar els reis de la Casa d'Aragó. El monarquisme del nostre cronista està estretament relacionat amb el providencialisme i amb el nacionalisme. La sang, un destí comú i la llengua (el "bell catalanesc") són els elements que integren la base de la comunitat catalana i aragonesa. És impossible trobar en tota l'Europa medieval res que s'assembli a la maduresa "nacional" de la Crònica.

La seva vida i l'adhesió a la dinastia i a la llengua catalana, a les quals expressà una extraordinària devoció, representen el contrapès a les forces centrífugues dins la comunitat nacional catalana resultat de l'organització de les terres conquerides en nous regnes (Mallorca, València, Sicília) i de vegades de la implantació d'una nova branca dinàstica (Mallorca, Sicília). La consciència del perill de la divisió i del valor de la unió l'explicità també en la seva Crònica, especialment en l'exemple de la Mata de Jonc.

Amb aquesta obra, Ramón Muntaner també es va convertir en el primer autor en llengua catalana en plasmar les aspiracions de gran part de l'elit catalana per a una reunificació política ibèrica, doncs al comentar l'entrevista d'Ariza entre els monarques de la Corona d'Aragó i la Corona de Castella, en la qual aquest últim proposava a Pere el Gran una aliança entre ells dos, el rei de Portugal i el de Mallorca, Muntaner va afegir-hi: "...si aquests quatre Reys que ell nomenava de Espanya, qui són una carn e una sang, se teguessen ensemps, poch duptare tot laltre poder del mon."

Contrast entre la Crònica de Muntaner i la Crònica de Pachymeres

Respecte de la Companyia Catalana d'Orient, Ramon Muntaner va començar a escriure la seva crònica el 1325, ço és, 17 anys després que el grec bizantí Georgius Pachymeres escrigués la seva obra "De Michaele et Andronico Palæologis". Mentre que l'obra de Pachymeres ens ofereix la visió grega dels fets, emfatitzant les atrocitats comenses per la Companyia i Roger de Flor fins el 1308, la Crònica de Ramon Muntaner és l'única font occidental que ens relata els fets viscuts per la Companyia Catalana d'Orient. En alguns aspectes, l'obra de Ramon Muntaner esdevé, no només una glorificació de Roger de Flor i la Companyia, sinó també una contracrònica de l'obra de Pachymeres, relatant alguns fets que el grec no menciona, i el·ludint explicar fets que l'autor grec sí que relata amb detall. Alguns d'aquests fets serien:

• Massacre dels genovesos: Pachymeres afirma que l'origen de la massacre s'inicià a resultes d'un deute que Roger de Flor no havia saldat amb els genovesos, mentre que Muntaner no explicita perquè s'originaren els enfrontaments.
• Batalla de Germe: tot i tractar-se d'una batalla menor, Muntaner no la comenta.
• Execucions sumàries de Germe: Pachymeres explica la barbàrie de Roger de Flor en voler executar els militars grecs que havien rendit la fortalesa als turcs, acusant-los de covardia. Muntaner no ho comenta.
• Execucions sumàries de Kula: Novament, Pachymeres explica la barbàrie de Roger de Flor en voler executar els militars grecs que havien rendit la fortalesa als turcs, acusant-los de covardia. Muntaner no ho comenta.
• Contribucions de guerra a Filadèlfia: Pachymeres explica que després d'alliberar la ciutat de Filadèlfia, Roger de Flor imposà a la ciutat el pagament d'unes contribucions de guerra il·legals i abusives. Muntaner no ho comenta.
• Contribucions de guerra a Efes: Pachymeres explica que després que Bernat de Rocafort es reunís amb Roger de Flor a Efes, aquest cometé tota mena d'atrocitats per recaptar el pagament de més contribucions de guerra. Muntaner no ho comenta.
• Setge de Magnèsia: Pachymeres explica que el governador de Magnèsia va executar la guarnició d'almogàvers que hi havia protegint els tresor de la Companyia i se'n va apoderar, resisitint després el setge a què la Companyia va sotmetre la ciutat. Muntaner no ho comenta.
• Xifres: es desconeix en quina font es va fonamentar Muntaner per les xifres dels exèrcits, morts, ferits i capturats, de les batalles, que resulten sempre favorables a Roger de Flor i la Companyia Catalana d'Orient.

Còdex i Edicions

L'obra de Muntaner va tenir gran reperscussió i difusió ja durant el segle XIV i el segle XV, sent emprada, per exemple, en diversos passatges del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Va ser editada per primera volta el segle XVI, coincidint amb un moment de gran reviscolament de la historiografia; aquesta primera edició fou encarregada i pagada pels jurats de la ciutat de València. Noves edicions impreses es produiren durant el segle XIX, durant el període d'exaltació romàntica del passat medieval europeu.

Còdex

• Còdex, 1325/1332: Códice A / Ms. K.I.6 = COD K-I-6 / f.1 Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial
• Còdex, 1342: Manuscrito nº. 1803. Biblioteca Nacional de España
• Còdex, 1353: Manuscrit. Ms. 4. Biblioteca de Catalunya. (Còdex fragmentat, només conté dels capítols 146 a 298)

Edicions íntegres

• 1ª Edició, 1558. València. Vídua de Joan Mey Flandro: "Chrònica o descripció dels fets e hazanyes de l'ínclyt rey don Jaume Primer, rey d'Aragó, de Mallorques e de València, compte de Barcelona e de Muntpesller, e de molts de sos descendents. Feta per lo magnífich en Ramon Muntaner, lo qual serví axí al dit ínclyt rey don Jaume com a sos fills e descendents e·s trobà present a les coses contengudes en la present història"
• 2ª Edició, 1562. Barcelona. Jaume Cortey: "Chrònica o descripció dels fets e hazanyes de l'ínclyt rey don Jaume Primer, rey d'Aragó, de Mallorques e de València, compte de Barcelona e de Muntpesller, e de molts de sos descendents. Feta per lo magnífich en Ramon Muntaner, lo qual serví axí al dit ínclyt rey don Jaume com a sos fills e descendents e·s trobà present a les coses contengudes en la present història"
• 3ª Edició, 1844. Stuttgrat. Karl F. W. Lanz: "Chronik des edlen En Ramon Muntaner. Chronica, o descripció dels fets, e hazanyes del inclyt Rey Don Iaume Primer e de molts de sos descendents"
• 4ª Edició, 1860. Barcelona. Antoni Bofarull: "Crònica catalana de Ramon Muntaner"
• 5ª Edició, 1886. Barcelona. Josep Coroleu: "Crònica"
• 6ª Edició, 1927-1952. Barcelona. Josep Maria Casacuberta, i Miquel Coll i Alentorn. Ed. Barcino: "Crònica"
• 7ª Edició, 1971. Barcelona. Ferran Soldevila. Ed. Selecta: "Les Quatre grans cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III"
• 8ª Edició, 1973. Barcelona. J. F. Vidal-Jové i Bartomeu Bardagí. Ed. Selecta: "Crònica"
• 9ª Edició, 1979. Barcelona. Marina Gustà. Edicions 62. (Reedicions de 1984, 1985, 1989, 1990, 1991, 1994 i 1998): "Crònica".
• 10ª Edició, 1999. València. Vicent Josep Escartí. Institució Alfons el Magnànim: "Crónica"
• Edició Facsímil 2006. Barcelona. Stefano Maria Cingolani: "La Memòria dels reis: les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV". (Edició facsímil de les quatre grans cròniques a partir de les seves primeres edicions: la de Joan Mei pel Llibre dels fets de 1557, la de Sebastià Cormellas per la de Bernat Desclot de 1616, la de Joan Mei de Ramon Muntaner també de 1557 i les Cròniques d'Espanya de Pere Marsili editada el 1547 per Carles Amorós)

Edicions fragmentàries

• 1850. Palma de Mallorca. Josep Maria Quadrado: "Conquesta de Mallorca"
• 1878. Nàpols. Enric Cardona: "Crònica"
• 1879. Montpeller. Manuel Milà i Fontanals: "Sermó" (2ª reedició 1881)
• 1926. Barcelona. Lluís Nicolau d'Olwer: "L'expedició dels catalans a Orient"
• 1932. Barcelona. Ramon Alòs-Moner: "Crestomaties Barcino"
• 1966. Barcelona. Ramon Sumoy: "La croada de França contra els catalans"
• 1878. Nàpols. Enric Cardona: "Crònica"

Traduccions completes o fragmentàries (data de la 1ª edició)

• segle XVI. Castellà. Miguel Monterde.
• 1827. Francès. París. J.A.C. Buchon.
• 1842. Alemany. Leipzig. (Bilingüe alemany-català). Karl F. W. Lanz: "Chronik des edlen En Ramon Muntaner. Chronica, o descripció dels fets, e hazanyes del inclyt Rey Don Iaume Primer e de molts de sos descendents"
• 1844. Italià. Florència. Filippo Moïsè.
• 1921. Anglès. Londres. Lady Goodenough. Ramon Muntaner Chronicle

Alguns exònims de la crònica

Les relacions de la Corona d'Aragó amb d'altres regnes i territoris va donar lloc ja des de l'edat mitjana a la creació de gran quantitat d'exònims que avui dia resten en l'oblit. A tall d'exemple, alguns dels que figuren en la Crònica de Muntaner són:

• Cetines, per Atenes, capital de Grècia
• Estives, per Tebes, ciutat de Grècia
• Port Jonc, per Navarino, ciutat de Grècia
• Taix, per Tassos, una illa grega
• Sant Jaume de Galícia, per Santiago de Compostel·la, capital de Galícia
• Sibília, per Sevilla, capital d'Andalusia
• Saragossa de Sicília, per Siracusa, ciutat de Sicília
• Xaca, per Sciacca, ciutat de Sicília
• Sena, per Siena, ciutat d'Itàlia
• Florença, per Florència, ciutat d'Itàlia
• el Goi, per Gozo, una illa de Malta

Referències

J. Redondo, «Η ελληνοκαταλανική διγλωσσία στο Χρονικό του Muntaner», in Chr. Tzitzilís & Th.S. Pavlidou (edd.), Μελέτες για την ελληνική γλώσσα. Πρακτικά της XX Συνάντησης Συνεργασίας, Tessalònica 2000, 491-498.

Vegeu també

• Les quatre grans cròniques
• Llibre dels fets de Jaume I
• Crònica de Bernat Desclot
• Crònica de Pere el Cerimoniós

Enllaços externs

• Manuscrit de la Crònica de Ramon Muntaner on-line
• Versió on-line (llegible)
• Crònica de Ramón Muntaner, traduïda a l'anglès per Lady Goodenough
• Obra editada de Ramon Muntaner