Creixen
De Viquipèdia
 |
Tingueu paciència. Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Nasturtium officinale W. T. Aiton[1] |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
El creixen (Nasturtium officinale W. T. Aiton) és una planta de la família Brassicaceae (o de les crucíferes). La planta silvestre creix en abundància a la majoria dels rierols i corrents frescos poc profunds d'Europa i Àsia d'on és originària. En el Principat es troba ampliament difosa. D'Europa i Àsia s'ha anat extenent per altres continents i, actualment, podem trobar-la a Amèrica del Nord i a Amèrica del Sud, o al Carib. A partir del segle XIX es va introduir el seu cultiu en horts i el seu ús com a planta cultivada ha anat augmentant a poc a poc. El creixen, en català, també es coneix amb els noms de caputxina, morritort d'aigua, creixenera, créixens vers, morritort, ravenell d'aigua o "berro" entre d'altres. [2]
Sobre el siginificat del nom taxonòmic de la planta podem dir que Nasturtium prové del llatí nasus= "nas" i tortus="tort" degut a l'olor picant de la planta que irritava el nas i officinale indica que la planta s'utilitzava en farmàcia.[3]
Taula de continguts |
[edita] Descripció morfològica
Planta perenne de 10 a 60 cm d'alçada. La seva forma vital (de Raunkjaer) és l'Hidròfit.
[edita] Òrgans vegetatius
Té les fulles imparipinnades,compostes i oposades, amb el limbe ovad, l'àpex obtús i la base cordada. S'insereixen de manera peciolada i són una mica dentades. La rel és fasciculada, caulògena i de color blanc. La tija és monopòdica i amb circells. És una planta glabra, que vol dir que no té pilositat.
[edita] Òrgans reproductors
No té repartició de sexes. Les seves flors són blanques i verdes, i hermafrodites amb inflorescència racemosa en raïm. Té el calze verd amb flors de 4 pètals lliures i 4 sèpals també lliures. L' androceu és ovadelfs amb 6 estams, amb 2 d'ells molt curts. El gineceu té flor perigina i un ovari súper de color porpra o verd. Fan fruits en síliqua. En el seu interior conté dues fileres de llavors rogenques. Floreix de gener a novembre.
[edita] Ecologia
La planta silvestre creix en abundància a la majoria dels rierols, torrents, corrents frescos poc profunds, aigües someres mòbils (que contenen quantitats elevades de residus orgànics, on formen una capa espessa cobrint la superfície de l'aigua), com fonts, cursos d'aigua poc profunds, llacunes, etc, que suporten llargues sequeres del sòl, per tant és una planta característica d'ambients aquàtics, amb calor moderada. També en trobem a la vora de basses d'aigües riques, des del nivell del mar als 1600 m d'altitud. Creix a plena llum, tot i que suporta l'ombra. Necessita sòls entollats rics en bases (concretament, a un pH entre 5,5 i 8). És indicadora d'alcalinitat. També en trobam en sòls moderadament pobres o lleugerament rics en nitrogen; i no està present en sòls molt fertilitzats.
[edita] Farmacologia
|
[edita] Part utilitzada (droga)
Tija, fulles i suc.
[edita] Composició química
Tenen un alt contingut en sals i minerals (potassi, calci, ferro, sofre, iode, sodi, coure, fòsfor, magnesi, manganès i zinc ), és molt rica en fibra i vitamines C, A i B. En general conté àcids (ascòrbic, aspàrtic i glutàmic), aminoàcids (alanina, arginina, cistina, fenilalanina, glicina, histidina, isoleucina, lisina, metionina, prolina, tirosina, treonina i valina), betacaroté, gluconasturina, glucòsids (singrina, sinalbina, glucotropeolina (oli essencial) i gluconasturtina). Les fulles també tenen aminoàcids (alanina, cistina, histidina, glicina, isoleucina, leucina, lisina, serina, tirosina i valina).
| Composició | % |
|---|---|
| Aigua | 93,1 |
| Glúcids | 2,0 |
| Proteines | 1,5 |
| Lípids | 0,3 |
| Fibres | 2,0 |
| Minerals | mg/100g | Vitamines | mg/100g |
|---|---|---|---|
| Potassi | 304 | Vitamina C | 60 |
| Fósfor | 53 | Provitamina A | 2,9 |
| Calci | 160 | Vitamina B1 | 0,1 |
| Magnesi | 20 | Vitamina B2 | 0,1 |
| Sofre | 130 | Vitamina B3 | 0,4 |
| Sodi | 42 | Vitamina B5 | 0,2 |
| Bor | 0,1 | Vitamina B6 | 0,1 |
| Ferro | 3 | Vitamina B9 | 0,2 |
| Coure | 0,06 | Vitamina E | 1,2 |
| Zinc | 0,4 | Vitamina K | 0,25 |
| Manganès | 0,4 |
[edita] Usos medicinals
Alivia la bronquitis i certes afeccions cutànies. És molt recomanat en els casos de malalties de la pell (acné, canyella, etc.). També s'utlitza per treure les taques de la cara i per la tinya (crostes en el cuir cabellut). És una planta considerada com a netejadora (depura la sang) degut al seu alt contingut en vitamina C. Les fulles són antiescorbúriques, depuratives, diürètiques, expectorants, purgants, hipoglucèmiques, odontàlgiques, estimulants i estomàtiques. El suc fresc s'utilitza de forma interna i externa per a tractar pit, ronyons, irritacions cròniques i inflamacions. En general, doncs, s'utilitza tan externament com internament i va bé per la tos, la bronquitis, el refredat, la diabetis, l'obesitat i pel fetge. També lluita en contra de la calvície, de les úlceres de la boca, la gingivitis i les fulles ajuden a cicatritzar les ferides.
[edita] Accions farmacològiques / propietats
Té propietats altament depuratives (purifica la sang). A més, és considerat un gran diürètic (augmenta la secreció i excreció de l'orina) en conjunt amb el julivert. Tanmateix, la seva principal qualitat curativa es basa en el seu poder expectorant en els casos de costipats pulmonars crònics i dels bronquis. Per a l'aparell respiratori té propietats antivirals, antibronquítiques, expectorants, febrífugues i tòniques. En el metabolisme té capacitat diurètica, antiartrítica i depurativa. També conté principis estimulants de la fam.
[edita] Toxicitat
Poden estar contaminades de Fasciola hepàtica (endoparàsit) i causar distomatosis hepàtica (una patologia que afecta el fetge). Una vegada han florit, té un gust picant i pot causar mal d'estómac. I també s'ha de vigilar si l'aigua on es troba està neta ja que podríem intoxicar-nos. A més, no ha de ser consumida per dones embarassades, ja que pot provocar l'avortament per la seva acció sobre la matriu; ni per persones amb problemes gàstrics, ni per malats dels ronyons o vesícula. Un ús excessiu pot provocar una irritació de la bufeta urinària i dels ronyons.
[edita] Altres usos
És una planta delicada. És considera molt saludable i digestiva, alta en vitamina A i C ferro i calci. En aplicacions gastronòmiques la part comestible són les tiges i les fulles i s'utilitza per menjar amanides, cremes i sopes; o com a guarnició de carns fredes i peixos, té un sabor que recorda al de la mostassa, tot i que és un poc més suau i dolç. Les llavors s'utilitzen per elaborar mostassa.
[edita] Conreu
Foren cultivats per primera vegada a França en el segle XIV, i és en aquest mateix país on actualment en tenen un gran estima. A partir del segle XIX es va introduir el seu cultiu en molts horts i el seu ús com a planta cultivada ha anat augmentant a poc a poc.
En estat silvestre només es troba en aigües netes en grups anomenats "creixenars" . Creix ràpidament i es cull abans que floreixi per a tenir fulles tendres. Sota conreu necessita també un corrent d'aigua, sovint es fa en condicions d'hidroponia. Les fulles no poden ser conservades gaire temps.
El sòl ha de tenir, almenys, 8 cm de fang sorrenc, ric en humus. Es planten els esqueixos d'uns 10-20 cm de llarg, enfilades, a 10 cm unes de les altres. Si es vol plantar llavors, se sembren en testos que s'han de mantenir humits. Quan les noves plantes tenen algunes fulles es posen en aigua, tenint cura de que les fulles finals sobresurtin de la superfície de l'aigua. A l'hivern han d'estar coberts d'aigua, la qual cosa s'aconsegueix posant alguns maons sobre les tiges. L'època ideal de recol·lecció és als mesos d'hivern, des de l'octubre fins a l'abril, encara que es pot recollir en qualsevol època de l'any, sempre que la planta estigui fresca i sense florir. Es tallen les tiges, aproximadament de 8 cm, i es lliguen en petits grapats. Aquests grapats, ben rentats, es posen en aigua per conservar-se frescos fins al seu consum.
[edita] Història i creences populars
Escrits antics revelen que des de l'època antiga, els homes han reconegut les propietats alimentàries i farmacèutiques del creixen. A més, li atribuïen virtuts màgiques i l'utilitzaven per la preparació de filtres (beuratges màgics que se suposava que inspiraven l'amor). Xenofont explica que quan els joves perses anaven de cacera, es satisfeien amb aigua i pa condimentat amb crèixens. Els crèixens apareixen representats a l'escut d'armes de Sant Lluís, perquè segons la creença, els habitants de Vernon, França, el van satisfer amb una amanida de crèixens, i en agraïment, ell va acordar fer-los aparèixer al seu escut. També eren famosos entre els romans, que el menjaven en grans quantitats, particularment perquè creien que podien prevenir la calvície i estimular l'activitat de l'esperit. Els gres afirmaven que el creixen podia "tornar la raó als esperits trastornats" i disminuir els efectes de l'embriaguesa. Dioscòrides Pedaci, a la seva obra De materia medica(segle I), li va trobar virtuts afrodisíques. A l'edat mitjana, es pensava que es podia utilitzar com antídot dels esmentats filtres. A Gran Bretanya, segons una vella creença popular, una jove que el 24 de març sembra una línia de crèixens i una línia d'enciams, pot conèixer el caràcter del seu marit: serà dolç i conciliador si l'enciam creix primer, però si són els crèixens els primers, serà exigent, i a vegades, fins i tot violent. [4]
[edita] Observacions
Floreix una mica abans del mes d'abril, i s'ha de collir abans que floreixi i creixi molt per sobre de l'aigua ja que com més jove i tendra sigui la planta major valor culinari tindrà perquè sinó esdevé excessivament picant i pot fer mal d'estómac. Així doncs a partir del mes de gener es poden collir els brots que sobresurten de l'aigua. És convenient collir la planta el mateix dia que s'ha de consumir i no s'ha de deixar a l'aire lliure, perquè es panseix ràpidament. És molt important conèixer bé el rierol on creix, perquè existeixen molts corrents d’aigües contaminades.
[edita] Galeria d'imatges
.JPG) Aspecte general |
 Flors del creixen |
 Crèixens a la natura |
 Hort de crèixens |
 Aspecte general |
[edita] Enllaços externs
[edita] Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Agricultural Research Service, Department of Agriculture. United States. [Consulta: 10/04/2009].
- ↑ Termcat [1] [Consulta: 24/05/2009]
- ↑ Etimologia del nom científic de gèneres i espècies[2](en anglès) [Consulta: 24/05/2009]
- ↑ Wikipédia, L'encyclopédie libre.[3] (en francès) [Consulta: 23/05/2009]
[edita] Bibliografia
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica, 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
- Wikipedia, La enciclopedia libre. Nasturtium officinale[en linea]. [Consulta: 24 maig 2009]. Disponible a: <http://es.wikipedia.org/wiki/Nasturtium_officinale>
- Wikipédia, L'encyclopédie libre. Cresson de fontaine[en linea]. [Consulta: 24 maig 2009]. Disponible a:<http://fr.wikipedia.org/wiki/Cresson_de_fontaine>
- Asturnatura. [en linea]. [Consulta: 20 maig 2009]. Disponible a: <http://www.asturnatura.com/especie/rorippa-nasturtium---aquaticum.html>
- Botanica Online. [en linea]. [Consulta: 20 maig 2009]. Disponible a: <http://www.botanical-online.com/medicinalsberro.htm>
- Flora Ibérica. Rorippa[en linea]. [Consulta: 20 maig 2009]. Disponible a: <http://www.floraiberica.org/PHP/cientificos_.php?rgen=Rorippa>
- Flora Ibérica. Lista de géneros [en linea]. [Consulta: 20 maig 2009]. Disponible a: <http://www.floraiberica.org/PHP/generos_lista.php>
- Missouri plants. Nasturtium officinale [en linea]. [Consulta: 20 maig 2009]. Disponible a: <http://www.missouriplants.com/Whitealt/Nasturtium_officinale_page.html>
- Termcat[en linea]. [Consulta: 20 maig 2009]. Disponible a:<http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/>
