Creixent Fèrtil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El «Creixent fèrtil»

El Creixent fèrtil és una regió històrica de l'Orient pròxim que abastava part dels territoris de l'Antic Egipte, el Llevant i Mesopotàmia. Es considera que fou el lloc on començà la revolució neolítica a Occident.

Són unes terres banyades pels rius Nil, Jordà, Tigris i Èufrates i d'una extensió de 400000-500000 quilòmetres quadrats. La regió comença a la riba oriental de la Mediterrània fins al nord del Desert de Síria, i des d'Al-Jazira i Mesopotàmia fins al Golf Pèrsic, en part dels actuals Estats d'Egipte, Israel, Cisjordània, la Franja de Gaza, el Líban, Síria, Iraq, el sud-est de Turquia i el sud-oest de l'Iran. Es calcula que la població neolítica era d'uns 40 o 50 milions de persones.

Terminologia[modifica | modifica el codi]

El terme "Creixent Fèrtil" fou usat per primer cop per l'arqueòleg de la Universitat de Chicago James Henry Breasted en la seva obra Ancient Records of Egypt, publicada el 1906.[1][2] La regió va ser anomenada així a causa de la riquesa del seu sòl i la forma de mitja lluna.

Els països d'avui en dia amb un territori significatiu en el Creixent Fèrtil són Iraq, Kuwait, Síria, Líban, Jordània i Israel, a més de la franja sud-est de Turquia i la franja occidental de l'Iran.

Per extensió també se li dóna aquesta denominació a altres territoris on va aparèixer l'agricultura i la ramaderia. Així s'anomena Creixent fèrtil a les altiplanícies mexicanes (cultura del panís) o certes regions la Xina (cultura de l'arròs) o de l'Àfrica sub-sahariana (cultura del sorgo).

Història[modifica | modifica el codi]

Testimonis de la remota activitat humana són la Cova de Kebara, a Israel, i d'altres restes de cultures caçadores-recol·lectores nòmades del Plistocè i semi-sedentàries del Epipaleolític.

La zona occidental dels voltants del riu Jordà i al nord de l'Èufrates - amb ciutats com Jericó- van donar lloc a la primera cultura neolítica datada al voltant del 9.000 aC. Aquesta regió, juntament amb la Mesopotàmia definida a l'est del creixent, entre els rius Tigris i Èufrates, van amalgamar una complexa realitat de cultures d'ençà de l'Edat del Bronze, fet pel qual la zona ha rebut el nom de Bressol de la Civilització.

Des de l'Edat de Bronze la zona de conreu s'ha anat ampliant degut a l'extensió del regadiu, en una zona de condicions severes de calor i salinitat edafològica.

L'afavoriment en l'aparició de l'agricultura en el creixent es creu deguda no només a la fàcil irrigació a través dels rius de la zona, si no també a una bondat climàtica que va afavorir el creixement de plantes anuals, de llavors comestibles i amb una major productivitat al llarg de les estacions que no pas les plantes perennes. Al creixent hi van coincidir les avantpassades espècies neolítiques més importants: el blat, l'ordi, el lli, el cigró, el pèsol, la llentia i d'altres, així com les cinc espècies d'animals domesticats més importants: la vaca, la cabra, l'ovella, el porc i el cavall.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fertile Crescent». A: Columbia Encyclopedia. Columbia University Press, 2008 [Consulta: 23 setembre 2008]. 
  2. Moltes fonts afirmen que el terme "creixent fèrtil" va ser encunyat per James Henry Breasted, però, aquestes fonts no estan d'acord sobre la data en què es va encunyar el terme. Alguns diuen 1916, mentre que altres, 1914; altres més, 1906. L'afirmació 1916 es basa en el llibre de text de Breasted per als estudiants de secundària, Ancient Times(Vegeu: James Henry Breasted, Ancient Times, a History of the Early World (New York, New York: Ginn and Co., 1916, pàg 101.) No obstant això, el terme va aparèixer prèviament el 1914 en l'obra de Breasted, Outlines of European History, Part I. (Vegeu: James Henry Breasted i James Harvey Robinson, Outlines of European History, Part I (New York, New York: Ginn and Co., 1914), p. 56.) Ambdues afirmacions han de ser errònies, donat que el 1912 Henry T. Fowler va utilitzar el terme en el seu llibre A History of the Literature of Ancient Israel …. (Vegeu: Henry Thatcher Fowler, A History of the Literature of Ancient Israel from the Earliest Times to 135 B.C. (New York, New York: Macmillan Co., 1912), p. 2 : " … semites civilitzats controlen tot el creixent fèrtil del territori que s'estén des del Golf Pèrsic fins a les fronteres d'Egipte, … .") L'afirmació del 1906 es base en les cinc llibres de Breasted titulats Ancient Records of Egypt; No obstant això, no hi ha cap font cita el nombre de volum o de la pàgina (es) en què apareix el terme.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creixent Fèrtil