Cremat pel sol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Утомлённые солнцем (Utomlionnie solntsem)
Cremat pel sol
Burnt by the Sun.jpg
Poster original de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Nikita Mikhalkov

Producció: Nikita Mikhalkov
Michel Seydoux

Guió: Rustam Ibragimbekov
Nikita Mikhalkov

Música: Eduard Artemyev

Fotografia: Vilen Kalyuta

Dades i xifres
Països: Rússia
França
Data d'estrena: 1994
Duració: 135 minuts
Idioma original: Rus
Francès

Cremat pel sol (Rus: Утомлённые солнцем, Utomlionnie solntsem) és una pel·lícula del 1994 dirigida pel director i actor rus Nikita Mikhalkov. Entre altres premis, l'aclamat film va guanyar el Gran Premi del Festival de Cinema de Cannes de 1994 i l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Argument[modifica | modifica el codi]

La història del film se situa al 1936, a les portes de l'inici de les purgues de Stalin. El coronel Serguei Kotov (Nikita Mikhalkov) -un vell i condecorat bolxevic esdevingut heroi de la Guerra Civil Russa- frueix de l'estiu a la seva arracerada Datxa acompanyat de la seva família: la seva esposa Maroussia (Ingeborga Dapkūnaitė), la seva filla Nadia i la resta d'aristòcrates i exèntrics parents de Maroussia.

Les idíliques vacances d'estiu són interrompudes de cop per la inesperada arribada de Mitya (Oleg Menshikov), un ex-pretendent de Maroussia procedent de la noblesa russa i que, abans de la seva sobtada desaparició, havia col·laborat amb el reaccionari i anti-comunista Exèrcit Blanc. Mitya és acollit calorosament per la família, que l'anomena en to amistós onlce Mitya. Això no obstant, malgrat l'afable i amistosa aparença del seu caràcter, el vell amic de la família ha retornat amb unes traïdorenques i malèvoles intencions: com a agent secret de l'NKVD que ha esdevingut, Mitya es vol de fet desempallegar del coronel Kotov. I per aconseguir el seu objectiu ja l'ha inculpat en una pressumpta i falsa conspiració per tal que sigui arrestat.

Vells draps bruts surten a la llum quan en una furibunda discussió entre els dos camarades Mytia revel·la el motiu del seu profund odi envers el coronel: va ser ell qui el va obligar a allistar-se a l'NKVD, allunyant-lo així de Maroussia. Kotov, per altra banda, li retreu la seva ambivalent i deslleial actitud tot acusant-lo d'haver-se prostituït al haver traït el seu Exèrcit Blanc a París a canvi de la pecunària recompensa oferta per la Unió Soviètica. Amparant-se amb la seva enorme popularitat i l'estreta relació que manté amb Stalin, el coronel Kotov assegura a Mitya que el règim no s'atrevirà mai a tocar-lo. Però el vell camarada -en un atac de còlera- el repta a repetir aquestes paraules a la presó de Lubyanka després d'haver confessat la seva culpabilitat en una conspiració que no existeix però els càrrecs de la qual són espionatge, traïció i intent d'assassinar Stalin. Mytia afegeix que, en cas de no voler confessar, la seva família en patirà les conseqüències.

Les amenaces de Mitya es tornen realitat quan un cotxe negre de l'NKVD arriba per endur-se al coronel. Mentrestant, un grup de nens de la Komsomol arriba també a la datxa per rendir tribut a Kotov, heroi de la Revolució i de la Guerra Civil. És una paradoxal situació impregnada de cínica ironia, en què Kotov prestarà jurament a Stalin i al Partit abans de ser conduït al cotxe.

Calmat i serè, el coronel puja dignament al cotxe, assegurant que no passa res i confiat en que aviat s'aclarirà el malentès. El popular heroi de guerra, a més, amenaça als agents amb trucar al número privat del seu íntim amic Stalin i d'enfonsar així les seves carreres. Això no obstant, quan avançats uns quilòmetres el coronel intenta sortir del cotxe, els agents de l'NKVD no dubten en colpejar-lo durament fins a deixar-lo reduït i sagnant. És en aquest moment quan l'ara humiliat i l'horroritzat Kotov pren per fi consciència de qui deu provir directament l'ordre d'arrest. El cotxe negre s'allunya fins a desaparèixer a l'horitzó, darrere un gran pòster de carretera amb la imatge de Stalin.

La postdata amb la que acaba el film revel·la que el coronel Serguei Kotov va ser acusat d'espionatge i condemnat a mort. Maroussia va ser arrestada i va morir en un Gulag. Nadia, malgrat també ser arrestada, va sobreviure per poder veure com Nikita Khrushchev anul·lava les tres sentències i en el present exerceix de professora de música al Kazakhstan. Mitya es va suïcidar amb un tret al cap.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]