Creont (fill de Meneci)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Creont és un personatge de la mitologia grega que pertany al cicle tebà. Era germà de Iocasta, l'esposa d'Èdip. Va ser rei de Tebes en tres ocasions. És un dels principals personatges a les tragèdies «Antígona» i «Èdip Rei», de Sòfocles

Creont a les tragèdies gregues:[modifica | modifica el codi]

El personatge de Creont varia segons la tragèdia en la qual és presentat. En els següents apartats es presentaran les principals variacions del personatge.

Creont a Èdip Rei: [modifica | modifica el codi]

Creont a «Èdip Rei» és un personatge que tot i no ser protagonista, té molt de pes en la tragèdia. Mentre Èdip governa a Tebes, ell no exerceix cap mena de poder, simplement és germà de la reina, Iocasta, i viu al palau com a familiar dels reis. Fins i tot pot  considerar-se que en aquesta obra Creont es presenta amb un caràcter servil davant d'Èdip, ja que és ell qui és enviat a Delfos per consultar l'oracle que porti el remei per solucionar la pesta de Tebes (versos 69-71). Èdip confia en Creont i li pregunta quina és la resposta de l’oracle i li fa tot un seguit de preguntes sobre els incidents de l’assassinat de Laios. Més tard, però, Èdip acusa a Creont d’haver enviat a Tirèsias davant d’ell per treure-li el poder a través dels vaticinis de l’endeví cec, anomenant-lo traïdor i amenaçant-lo de mort, fins al punt que ha de intervenir Iocasta per posar-hi ordre (versos 513-678).  Creont no torna a aparèixer fins al final, un cop Iocasta s’ha suïcidat i Èdip ha reconegut en ell mateix l’assassí i s’ha punxat els ulls. En aquest moment Creont es mostra solidari amb Èdip, tot i que aquest l’havia acusat injustament, i el convida a entrar dins al palau sense obeir a la insistència d’Èdip que demana ser expulsat; el nou rei de Tebes es mostra pietós perquè vol escoltar als déus abans de cometre cap edicte, pren càrrec d’Èdip en les seves desgràcies, crida a Antígona i Ismene perquè estiguin amb el seu pare i s’encarrega dels funerals de la seva germana (versos 1422-1523).   Però Creont no regnarà sobre Tebes després de les desgràcies d’Èdip, ho faran Etèocles i Polinices que acabaran matant-se l’un a l’altre («Set contra Tebes» d’Èsquil). 

Creont a Antígona: [modifica | modifica el codi]

Creont fa la seva primera intervenció a l’obra amb una rigidesa exemplar, es reuneix davant del consell d’ancians per fer l’edicte que farà que el seu govern trontolli: Etèocles com a rei de Tebes serà enterrat i rebrà els honors que se li fan als morts, en canvi Polinices serà deixat insepult per ser aliment de gossos i aus de rapinya (versos 162-222). Però no només es conforma amb fer tal edicte, sinó que imposa una pena per aquell que no el compleixi: la mort. Creont està totalment confiat en què ningú trencarà la seva llei, però amb l’arribada de la notícia de què Polinices ha estat enterrat el cor comença a preguntar-se si la mesura ha estat correcte i Creont reafirma la seva llei sense cap mena d’indulgència envers el mort. Això farà que la seva immobilitat quant a la llei l’enfronti amb Antígona, la rebel que ha desobeït la seva primera llei com a rei de Tebes. Aquesta desobediència reconeguda d’Antígona provoca que el rei es mostri més sever i vulgui implantar tant sí com no la pena imposada moments abans tot i ser familiar de la culpable; no el fan canviar de parer ni les súpliques d’Ismene (versos 568-569) ni del cor (versos 574-575) ni del seu fill, Hèmon, qui s’ha de casar amb Antígona (versos 683-723). La discussió amb el seu fill mostra un rei massa rígid que vol dur a terme el seu propòsit sense escoltar cap altre veu. El propi fill de Creont li recomana que no implanti el càstig a Antígona perquè el mateix poble de Tebes hi està en contra perquè la considera no pas una noia malvada sinó una noia piadosa. Creont ataca al seu fill dient que és esclau d’una dona i ignora les seves peticions, amenaçant amb matar-la davant del nuvi. Només al final el rei té una oportunitat de canviar de parer amb els consells de Tirèsias (versos 998-1032) qui li recomana canviar el seu pensament per reparar el mal que està apunt de fer, però el rei només acceptarà que està equivocat quan el mateix cor li recrimina. Però Creont se n’adona massa tard i quan intenta aturar el càstig d’Antígona aquesta ja és morta (s’ha suïcidat penjant-se) junt amb el seu fill Hèmon (suïcidat amb la seva espasa). Creont es lamenta de les seves decisions un cop ha descobert que els vaticinis del cec endeví Tirèsias eren vertaders, descobrint que la seva rigidesa com a governant ha provocat les desgràcies quan ell creia que estava actuant justament (versos 1261-1276). Però el seu edicte no només ha fet morir al seu fill i la seva neboda sinó també a la seva esposa, Eurídice, que s’ha suïcidat en saber la tragèdia del seu fill. Creont acaba veient que ell és el culpable de totes les morts (versos 1317-1325 i 1339-1346).