Crep

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Creps

Una crep (del francès crêpe, i aquest al seu torn del llatí crispus, 'crespo' - és un dolç fet fonamentalment de farina de blat, amb el qual s'elabora una massa en forma de disc. Se serveix habitualment com a base d'un plat o postres tot aplicant-hi tota mena d'ingredients dolços o salats. Els ingredients comuns d'aquesta massa cuita són: farina, ous, llet, mantega i sucre. Generalment hi ha dos tipus: creps dolços, amb base de farina de blat, i creps fets amb farina de fajol. S'obté per la cocció de la pasta estesa en forma de disc i cuinada per les seves dues cares, en una paella o en una mica més específic com una *crepera (un aparell específic per obtenir-les de forma més còmoda). El panqueque és un tipus particular de crep més gruixut.

Història[modifica | modifica el codi]

Crep de xocolata
Creperia

Les creps són originàries de la regió de Bretanya, a l'oest de França, on es diuen krampouezh; és un plat consumit diàriament en tot el país, especialment en el Chandeleur o Festa de la Candelera, com a part de la tradició local (habitualment se serveixen acompanyats de sidra). En aquesta regió francesa es distingeixen dos plats semblants: les creps elaborades amb blat candeal i generalment reservades als dolços i les galetes elaborades amb blat sarraí o fajol, en general reservades a farciments salats. Aquest tipus de blat fosc va ser portat a Europa de Xina i al seu pas per Europa Oriental va donar origen a un menjar similar, els blinis.

A Europa Central, es diu palačinka (República Txeca, Sèrbia, Croàcia), palatschinken (Àustria), palachinca (Bulgària) o palacsinta (Hongria), termes tots derivats del llatí placenta. Segons els estudis realitzats,[cal citació] l'origen d'aquest plat jeu en l'època de l'Imperi Romà, i les nacions que van sorgir a les seves antigues províncies eventualment van continuar preparant-lo al llarg dels segles. En la majoria de les regions alemanyes és pfannkuchen i en neerlandès pannenkoeken (que prové d'unir les paraules 'paella' i 'coca').

A Espanya se solen acompanyar amb nata muntada, melmelada, sucre, xocolata o embotit (generalment pernil de York i formatge) com a desdejuni o berenar en cafeteries i restaurants. A Galícia i Astúries són, tradicionalment, típiques dels carnestoltes. A Galícia es denominen filloas o freixós i Astúries fayuelos o frixuelos.

Creps franceses[modifica | modifica el codi]

Ensucrades o salades, les creps són tradicionalment consumides calentes acompanyades per mantega. El més freqüent de les creps salades és que estiguin constituïdes per formatge ras, per pernil dolç, per un ou i es considera crep "completa" quan es troben els tres ingredients simultàniament. Per les creps ensucrades els ingredients correntment utilitzats són: la mantega, el sucre, la xocolata, la melmelada, la mel, el flam a la mantega salada, la llimona, la crema de castanya, etc. Les creps bretones són una de les especialitats culinàries bretones més famoses del món, Bretanya compte amb famoses creperies.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crep