Crescenci de Roma
Crescenci, al retaule de la Maestà de Duccio, s. XIV (Siena, Duomo) |
|
| nen i màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Crescentius |
| Naixement | ca. 294 Roma (Itàlia) |
| Defunció | ca. 304 Roma |
| Enterrament | Catedral de Siena (Toscana, Itàlia) (des de 1058) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, Esglésies orientals, anglicanisme, luteranisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 14 de setembre |
| Iconografia | Com a nen, amb palma del martiri |
| Patronatge | Protector de Siena |
Crescenci de Roma o de Perusa (Roma, ca. 293 - ca. 304) fou un nen, fill de Sant Eutimi i mort màrtir durant les persecucions cristianes. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Hagiografia [modifica]
L'única font biogràfica sobre Crescenci són les actes provinents de Perusa i obtingudes per Cesare Baronio, que les publicà a l'Acta Sanctorum. Són actes tardanes i potser redactades a la Toscana, potser amb motiu de la traslació del cos de Crescenci a Siena, en 1058.
Crescenci, segons elles, era de noble família romana i fou batejat, amb els seus pare Eutimi i la seva mare, pel sacerdot Epigmeni. Durant la persecució de Dioclecià la família fugí a Perusa, on Eutimi fou mort.
Portat a Roma, en no voler abjurar del cristianisme i malgrat que només tenia onze anys, fou decapitat a la Via Salaria, fora muralla.
Als itineraris romans medievals s'esmentava un Crescenci o Crescencià a les catacumbes de Priscil·la, a la Via Salaria. El cos fou portat, a demanda del bisbe Antifred, a Siena en 1058, on fou un dels quatre sants protectors de la ciutat (amb els sants Saví, Ansà i Víctor).
Un cos sant d'un nen màrtir també anomenat Crescenci fou portat a la Catedral de Tortosa en 1624. La llegenda d'aquest cos sant es calcà de la del sant romà. Altres cossos sants de màrtirs amb el nom de Crescenci són venerats a l'església de San Marco Evangelista de Giugliano i a Santa Maria della Misericordia de Pacentro.
La festa és el 14 de setembre i la traslació se'n celebra el 12 d'octubre.