Cresta
De Viquipèdia
Un cap de gall, amb la cresta en la seva part superior
La cresta[1] es una parte del cos d'alguns animals, que creix generalment sobre el cap o l'esquena, en forma longitudinal. En les aus és un órgan carnós, habitualment d'un color vistós, metre que alguns rèptils, com ara les iguanes, tenen crestes de composició rígida. Alguns amfibis, com ara els tritons i els axolots (gènere Ambystoma), també en tenen.
Les aletes modificades d'alguns peixos, com ara les morenes, es poden considerar crestes, com tambés les protuberàncies d'alguns dinosaures.
Les crestes poden formar part dels trets distintius entre sexes en les espècies amb dimorfisme sexual.
Taula de continguts |
Tipus de cresta [modifica]
- En les aus és un òrgan carnós, usualment de color vistós
- Alguns rèptils saures, com les iguanes, també tenen crestes, generalment de composició dura
- Alguns amfibis com els tritons i els axolots
- Les aletes d'alguns peixos, com les morenes apareixen com crestes
- Alguns dinosaures també tenien crestes.
Tipus de cresta en les aus [modifica]
Per la seva forma i configuració les crestes poden classificar-se en els següents grups:
- Senzilla : és una cresta vertical simple formada per una sola làmina serrada o dentada, i la pròpia del gall de Bankiva, tronc més ancestral de les varietats de gallinàcies. Poden ser de mida gran, mitjana o petita.
- Doble : en aquestes crestes no hi ha puntes o adquireixen major superfície d'implantació, però sense acabar en punta com les anteriors.
- Rosa : són crestes baixes i aplanades, amb una superfície granulosa o dentada, finalitzada posteriorment per una punta lliure i disposada horitzontalment.
- De nou : es denomina amb aquest nom quan la cresta es limita a ser un simple mamelló carnós, sense dents o formes estructurades. Quan és de color moradenc i forma un mamelló a la part anterior del cap, es denomina cresta de mora. Quan aquestes crestes són elevades es denominen crestes de coixinet o de maduixa.
- Bifurcada : està formada per dues làmines o puntes que es mantenen separades i paral·leles, amb formes o disposicions diverses.
- Coronada o de copa : està formada per una base plana, de les vores sorgeixen diverses puntes o dents que en conjunt s'assemblen a una copa o corona.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cresta |