Creu llatina
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
La creu llatina és una creu formada per dos segments de diversa mesura que s'intersequen en un angle recte, on el segment menor està a una proporció de tres quarts pel que fa al més llarg. Refereix a la forma del crucifix de la tradició cristiana.[1]
Taula de continguts |
Arquitectura [modifica]
En arquitectura hi ha una forma de planta anomenada de creu llatina. Correspon al disseny utilitzat en les esglésies en què el braç major (que s'alinea amb el pòrtic principal, l'atri, l'altar major i l'absis) té major longitud que el braç menor o transsepte, mentre que quan totes dues tenen la mateixa longitud es parla de planta de creu grega, un dels models de planta centralitzada, molt habitual a l'arquitectura bizantina. En canvi, la planta de creu llatina és molt habitual a les esglésies de la cristiandat llatina, i particularment es va desenvolupar a les esglésies monàstiques dels benedictins medievals (orde de Cluny i Cister), en les denominades esglésies de peregrinació del Romànic i el gòtic al Camí de Sant Jaume.
La zona on es creuen el braç major i el braç menor es denomina creuer, i la forma de la seva coberta pot ser molt variada: diferents tipus de creus de volta ( volta d'aresta, volta de creueria), cúpules, cimboris, etc., i es pot projectar a l'exterior mitjançant diferents tipus de teulades, torres, cuculless, etc.
El braç major (i de vegades el menor) se sol dividir en naus, habitualment un nombre imparell, destacant-se la central com nau major, i quedant a banda i banda les naus laterals que solen tenir menor altura. Aquestes naus laterals poden prolongar més enllà del creuer i envoltar per darrere l'altar major, en el que es coneix com deambulatori. Els murs de l'església poden articular mitjançant capelles laterals. En el cas de la capçalera de l'església, pot tenir un absis semicircular (cobert habitualment amb una exedra-mitja cúpula-) que al seu torn pot complicar-se amb absidioles adossades, bé al propi absis, bé al braç menor.
És habitual l'alineació astronòmica de les plantes de creu llatina, perquè l'Est coincideixi amb la capçalera (o absis) i el Oest amb els peus (o pòrtic), el que permet efectes de il·luminació destacats mitjançant finestres més o menys àmplies (óculs, rosasses, vidrieres), etc...
Vegeu també [modifica]
Nota [modifica]
- ↑ Rosina Lajo; Josep Surroca. Lèxic d'art. Ediciones AKAL, 12 August 2002, p. 50–. ISBN 978-84-460-0227-7 [Consulta: 15 juny 2012].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creu llatina |
