Baleares

El Baleares fou un creuer pesat de l'armada franquista durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser enfonsat durant la Batalla del Cap de Pals després de ser tocat per torpedes de l'armada republicana.

Classe Canarias

Tipus: Creuer pesat

Iniciat 15 d'agost de 1928

Botat 20 d'abril de 1932

Assignat 28 de desembre de 1936

Baixa 6 de març de 1938 (enfonsat)

Característiques generals

Eslora 193,90 m

Mànega 19,52 m

Puntal 12,57 m

Calat 6,51 m

Armament

8 canons SECN de 203 mm en 4 torres
8 canons de 120 mm, 4 por banda
12 tubs llançadora de torpedes de 533 mm, 6 por banda

Propulsió

8 calderes Yarrow
4 turbines Parsons
4 hèlix

Potència 90 000 cv

Velocitat 33 nusos

Autonomia

8000 milles a 15 nusos
4000 milles a 25 nusos
1235 milles a 33 nusos

Tripulació 800 homes

Construcció

La seva construcció va ser orenada durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. La Sociedad Española de Construcción Naval (SECN) va ser l'empresa que construí la nau i basà el disseny en el dels creuers de la classe Country de la Royal Navy. La proclamació de la segona república en el 1931 varen retardar la construcció tal que en el 1936 encara estava amarrat a port i incomplet.

Enfonsament durant la Guerra civil Espanyola

la nit del 5 de març de 1938 el Baleares participava en la protecció de un convoy procedent d'Itàlia. La flota franquista es va trobar inesperadament amb l'armada republicana produint-se un enfrontament que avui es coneix com la batalla del Cap de Pals. Cap a les 02:20 del 6 de març diversos torpedes, possiblement procedents del destructor Lepanto, tocaren la zona central i el dipòsit de municions del Baleares, causant importants danys que provocaren el seu enfonsament. Els destructors anglesos HMS Boreas i HMS Kempenfelt varen acudir al salvament dels naufragats i varen rescatar a 435 homes; mentre que uns 786 varen morir o desaparèixer. El Contraalmirall i comandant de l'embarcació, Manuel Vierna Belando, fou un dels morts

Durant el salvament, avions republicansvaren bombardejar els destructors anglesos, perquè varen pensar erròniament que es tractava del Baleares, causant un mort i quatre ferits al Boreas.

Altres

Al cinema

En el 1940 es va estrenar la pel·lícula El Crucero Baleares, dirigida per Enrique del Campo i de marcat caràcter propagandista. Tot i així, la pel·lícula no va ser autoritzada, qi en el 1948 totes les còpies existents havien estat destruïdes.

Monuments

A Ciutat de Mallorca (Illes Balears) es va construir un monument en memòria de les víctimes del Baleares. A més, a moltes localitats hi ha carrers amb el nom Creuer de Baleares. En la localitat basca de Ondárroa, d'on procedien uns 50 tripulants, es varen construir dos monuments en honor als morts, un al port i l'altra al cementeri.