Crioprotecció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crioprotecció de brots de plantes. En el dipòsit obert hi ha nitrogen líquid.
Dipòsit de nitrogen líquid usat per subministrar un congelant a −150ºC.

La crioprotecció [1] (en anglès: cryopreservation, cryoconservation) és un procés on les cèl·lules biològiques de tot un teixit es conserven per refredament fins a temperatures per sota dels 0ºC, típicament de 77 K o el que és el mateix, de −196 °C (el punt d'ebullició del nitrogen líquid). A aquestes temperatures tan baixes qualsevol activitat biològica, incloent les de les reaccions bioquímiques que podrien portar la mort cel·lular estan efectivament aturades. Tanmateix quan les solucions crioprotectores no es fan servir, les cèl·lules que són conservades tenen sovint danys durant la congelació o l'escalfament a la temperatura d'una habitació.

Temperatura[modifica | modifica el codi]

L'emmagatzemament criogènic a temperatures molt baixes es presumeix que proporcionen una longevitat indefinida, si és que no ho és prop de l'infinit, a les cèl·lules, encara que la durada de la longevitat real és difícil de provar. En experiments fets amb llavors seques els investigadors van trobar una gran variabilitat en el deteriorament de les mostres mantingudes a diferents temperatures de congelació fins i tot entre les temperatures més baixes. Les temperatures per sota del punt de transició vítria (Tg) de les solucions de poliols en aigua (al voltant de - 136°C) sembla que es troben dins del rang en el qual l'activitat del metabolisme molt substancialment s'aminora, i - 196°C (fase líquida del nitrogen líquid) és la temperatura preferida per l'emmagatzemament d'espècimens importants. En moltes ocasions es fan servir aparells de refrigeració similars als domèstics però es requereix les temperatures del nitrogen líquid ultra fred a -196°C per conservar amb èxit les estructures biològiques més complexes que fan que s'aturi virtualment tota activitat biològica.

Riscs[modifica | modifica el codi]

Els fenòmens que poden ocórrer i danyar les cèl·lules durant la crioconservació poden succeir en els estadis de congelament i inclouen efectes de la solució, formació de gel extracel·lular, deshidratació i formació de gel intracel·lular. Molts d'aquests efectes es poden reduir usant crioprotectors.

Quan el material a conservar ha arribat a l'estadi de congelació està relativament lliure de danys posteriors. Tanmateix una estimació basada en l'acumulació de radiació que danya l'ADN durant l'emmagatzemament criogènic suggereix un màxim d'emmagatzemament de 1.000 anys. [text imprecís]

Teixits congelables[modifica | modifica el codi]

En general, la crioconservació és més fàcil per a mostres menudes i petits grups de cèl·lules individuals, perquè aquestes es poden congelar més ràpidament i requereixen menys quantitat de crioprotectors tòxics. Per tant la crioconservació i emmagatzemaments d'òrgans humans com el fetge o el cor encara són lluny d'aconseguir-se.

Entre els exemples de materials que es poden crioconservar hi ha:

A més es fan esforços per la conservació de tot el cos humà criogènicament, conegut com la criònica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Crioprotecció». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
  2. Lee JY, Lee JE, Kim DK, Yoon TK, Chung HM, Lee DR. «High concentration of synthetic serum, stepwise equilibration and slow cooling as an efficient technique for large-scale cryopreservation of human embryonic stem cells». Fertil. Steril., vol. 93, 3, November 2008, pàg. 976–85. DOI: 10.1016/j.fertnstert.2008.10.017. PMID: 19022437.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]