Cripta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’. Substantivització de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’) originàriament era el forat excavat per acollir el cos d'un màrtir. L'etimologia de la paraula vol dir amagar, indicant prou bé la seva significació. Les primeres criptes o grutes sagrades van ser tallades a la roca o bastides sota el sòl, per amagar als ulls profans les tombes dels màrtirs. Més tard, sobre aquests hipogeus venerats pels primers cristians, es van elevar capelles i vastes esglésies. Més endavant, s'estableixen criptes sota els edificis destinats al culte per tancar-hi els cossos dels sants recollits per la fe dels fidels. Moltes de les esglésies posseeixen criptes que es remunten a una època molt llunyana: unes només són sales quadrades, encorbades en bressol o en arestes, seguint el mètode antic, adornades a vegades només de fragmets de columnes, i de capitells imitant l'arquitectura romana; altres són verdaderes esglésies subterrànies amb col·laterals, absis i absidioles. Es penetra habitualment a les criptes per escales que surten dels dos costats del santuari, o fins i tot de l'eix del cor.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cripta