Criptococcosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Criptococcosi
Classificació i recursos externs

Imatge histopatològica de criptococcosi pulmonar en un pacient immunodeprimit. Tinció Blau Alcià-PAS.
CIM-10 B45
CIM-9 117.5
DiseasesDB 3213
eMedicine med/482
MeSH D003453

La criptococcosi és una micosi provocada per inhalació (i també amb molta menys freqüència a través de la pell o de les mucoses) del llevat Cryptococcus neoformans. És una infecció oportunista en malalts amb immunodeficiència, però també afecta amb major freqüència a malalts amb insuficiència renal crònica, o sarcoïdosi.

Etiologia i incidència[modifica | modifica el codi]

La distribució de la criptococcosi és mundial i la seva prevalença ha augmentat en els darrers 20 anys per diverses causes, incloent-hi l'augment de la incidència de la sida i l'ús generalitzat de fàrmacs immunosupressors.

En humans, C. neoformans provoca tres tipus d'infeccions:

Es creu que la meningitis criptocòcica és el resultat de la disseminació del fong a partir d'una infecció pulmonar no observada. C. gattii provoca infeccions en persones no immunodeprimides, però les subespècies C. neoformans grubii i C. neoformans neoformans només acostumen a provocar infeccions clínicament evidents en persones immunodeprimides. Les persones amb immunitat cel·lular reduïda (com els pacients de sida) són especialment susceptibles a la criptococcosi disseminada.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Els símptomes habitual són dolor toràcic, tos seca, distensió abdominal, cefalea, visió borrosa i confusió. La detecció de l'antigen criptocòcic (material capsular) mitjançant cultius de líquid cefaloraquidi, esputs i orina proporciona un diagnòstic definitiu. Els hemocultius també poden ser positiu en infeccions greus.

Tractament[modifica | modifica el codi]

El tractament estàndard en pacients que no presenten sida és l'antibiòtic amfotericina B per via intravenosa, juntament amb l'antifúngic flucitosina per via oral. Els pacients de sida sovint tenen una resposta reduïda a l'amfotericina B i la flucitosina, de manera que després del tractament inicial anterior es pot utilitzar fluconazole oral.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]