Criselefantí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fragments d'una escultura arcaica de criselefantí procedent de Delfos. La cara, que es veu actualment ennegrida pel foc o pel temps, és d'ivori.

El criselefantí (del grec χρυσός, khrisós, «or», i ελεφάντινος, elefàntinos, «vori») és una tècnica escultòrica apareguda a Grècia entorn del segle VI aC que es caracteritzava per la utilització de plaques de vori (generalment per representar la carn del cos humà) i pa d'or (per representar la roba, els cabells, les armes, els guarniments, etc.), muntats sobre una armadura de fusta que quedava totalment coberta.[1]

Els dos exemples més cèlebres són dues escultures de Fídies: l'estàtua d'Atena Pàrtenos («Verge») que s'alçava al Partenó d'Atenes i l'estàtua sedent de Zeus al temple d'Olímpia, considerada una de les set meravelles del món.

També Policlet va fer escultures d'aquesta mena: se sap que, si més no, va fer una estàtua d'Hera a Argos.

Es poden relacionar amb aquesta tècnica les estàtues colossals d'època romana, amb el cap i les parts nues del cos fets de marbre blanc i les vestidures fetes d'altres materials, també muntades sobre armadures de suport. N'és un exemple l'estàtua de l'emperador Constantí de la qual se'n conserven el cap, una mà i un peu al pati del Palazzo dei Conservatori (Museus Capitolins) a Roma. En aquesta època, no eren infreqüents les estàtues fetes de blocs de marbre de colors per a les vestidures, mentre que el cap i les extremitats eren esculpits en marbre blanc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.145. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 de novembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Criselefantí Modifica l'enllaç a Wikidata