Criselefantí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fragments d'una escultura arcaica de criselefantí procedent de Delfos. La cara, que es veu actualment ennegrida pel foc o pel temps, és d'ivori.

El criselefantí (del grec χρυσός, khrisós, «or», i ελεφάντινος, elefàntinos, «vori») és una tècnica escultòrica apareguda a Grècia entorn del segle VI aC que es caracteritzava per la utilització de plaques de vori (generalment per representar la carn del cos humà) i pa d'or (per representar la roba, els cabells, les armes, els guarniments, etc.), muntats sobre una armadura de fusta que quedava totalment coberta.

Els dos exemples més cèlebres són dues escultures de Fídies: l'estàtua d'Atena Pàrtenos («Verge») que s'alçava al Partenó d'Atenes i l'estàtua sedent de Zeus al temple d'Olímpia, considerada una de les set meravelles del món.

També Policlet va fer escultures d'aquesta mena: se sap que, si més no, va fer una estàtua d'Hera a Argos.

Es poden relacionar amb aquesta tècnica les estàtues colossals d'època romana, amb el cap i les parts nues del cos fets de marbre blanc i les vestidures fetes d'altres materials, també muntades sobre armadures de suport. N'és un exemple l'estàtua de l'emperador Constantí de la qual se'n conserven el cap, una mà i un peu al pati del Palazzo dei Conservatori (Museus Capitolins) a Roma. En aquesta època, no eren infreqüents les estàtues fetes de blocs de marbre de colors per a les vestidures, mentre que el cap i les extremitats eren esculpits en marbre blanc.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Criselefantí