Cop d'estat a Hondures de 2009

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cop d'estat a Hondures del 2009
Repressió de les protestes després del cop
Dates 28 de juny de 2009 - actualitat
Escenari Hondures
Resultat Destitució del president constitucional Manuel Zelaya i nomenament de Roberto Micheletti com a mandatari interí a Hondures. Segons totes les institucions republicanes hondurenyes es tracten d'un esdeveniment de iure (una ordre judicial) i una successió presidencial legítima;[1][2] segons els organismes de la comunitat internacional es tracta d'una situació de facto (un cop d'estat) per la qual cosa no ha estat reconegut per cap país. Hondures va ser suspesa de l'Organització dels Estats Americans, a causa que el president interí Roberto Micheletti va rebutjar l'ultimàtum que aquest organisme li va concedir que abandonés la presidència i es restablís l'anterior govern.

La cop d'estat, a Hondures de 2009 va ser l'acció militar executada per les forces armades d'aquest país el 28 de juny de l'esmentat any per expulsar el president Manuel Zelaya del territori nacional, detenir 8 dels seus ministres i donar pas al nomenament de Roberto Micheletti com a president.

La Cort Suprema de l'esmentat país va declarar, posteriorment al cop, que havia emès l'ordre per a l'acció militar que va portar a l'exili forçat[3] i va acusar a Zelaya de diversos delictes.[4] La comunitat internacional, incloent a les Nacions Unides,[5] l'Organització dels Estats Americans[6] i la Unió Europea,[7] s'han pronunciat en contra de la ruptura de l'ordre constitucional i han exigit unànimement la restitució del president Manuel Zelaya en les seves funcions.[8] En les setmanes posteriors al cop d'estat, el Congrés va decretar un estat de setge, suspenent garanties dels ciutadans contingudes a 8 articles de la constitució,[9][10] hi va haver mobilitzacions en suport d'ambdós sectors, unes de les quals va desembocar en l'assassinat d'un manifestant opositor al cop,[11][12] l'OEA va suspendre a Hondures com a membre de l'organització fins que el país restauri el govern democràtic,[13] El Salvador, Nicaragua, Guatemala, Veneçuela i els Estats Units van anunciar sancions econòmiques per a Hondures a causa del cop de estat,[14] el BID i el Banc Mundial van anunciar la suspensió de l'ajuda financera que atorgaven a Hondures[15][16] i es va produir una retirada en massa de tots els ambaixadors de la Unió Europea a Hondures.[17] Fins ara, cap país sobirà ha reconegut a Micheletti com a President de Hondures.[18]

Aquests esdeveniments ocorren en el marc d'un conflicte entre els poders constitucionals de la república d'Hondures, en el qual es van enfrontar el president Manuel Zelaya amb el Congrés Nacional i la Cort Suprema sobre la legalitat d'una consulta,[19] la qual tenia com a objectiu saber si els hondurenys estan d'acord que en els comicis de novembre es col·loqués una quarta urna per votar un referèndum i canviar la constitució per mitjà d'una Assemblea Nacional Constituent.[20] Els opositors a Zelaya afirmen que buscava amb aquesta consulta la seva reelecció, encara que Manuel Zelaya ho va negar.[21] La Cort Suprema de Justícia i el Tribunal Superior Electoral han qualificat la consulta com a il·legal, partint d'una llei aprovada posteriorment a la realització de la convocatòria (cinc dies abans de la celebració de la consulta) expressament per a prohibir-la.[22] Malgrat aquestes opinions, Zelaya va mantenir la consulta per a juny i va ordenar a l'Exèrcit distribuir paperetes de votació, de conformitat amb el seu paper en la realització d'eleccions. Després que el cap de l'Exèrcit, Romeo Vásquez Velásquez, es negués a obeir aquesta ordre, Zelaya el va destituir del seu càrrec, la qual cosa va provocar la renúncia dels caps de l'Armada i la Força Aèria.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.poderjudicial.gob.hn/general/noticias/Comunicado_Especial.htm
  2. [enllaç sense format] http://www.elheraldo.hn/Ediciones/2009/06/28/Noticias/El-nuevo-presidente-de-Honduras-promete-que-el-29-de-noviembre-habra-elecciones
  3. «Cort: Les Forces Armades van actuar en defensa d'estat de dret - Obertura - LaPrensa.hn».
  4. Fets segons la Cort Suprema de Justícia d'Hondures. Comunicat especial a la comunitat nacional i internacional.
  5. Resolució 63/301 de l'Assemblea General de l'ONU
  6. Resolució nº953 de l'Organització dels Estats Americans
  7. «World reaction: Honduran crisis» (en anglès). BBC.com, 28/6/2009.
  8. RTVE (28-6-2009). «Condemna unànime a la detenció de Manuel Zelaya».
  9. «Congrés hondureny va aprovar restringir drets individuals - EL MUNDO - nacion.com».
  10. «ALC».
  11. (castellà) «Human Rights Watch sol·licita viatjar a Hondures per investigar morts». El Nacional (Veneçuela) (09/07/2009)
  12. «Un hondureny mort durant la frustrada tornada de Zelaya · ELPAÍS.com».
  13. «L'OEA expulsa Hondures mentre Zelaya planeja tornar avui al país».
  14. Estats Units Cancel·la l'Ajuda; Estats Units Suspèn l'Ajuda Econòmica i Militar; Hondures s'enfronta a un aïllament econòmic; Reanudan intercambio comercial con Honduras
  15. «El BID suspèn emissió de crèdits a Hondures».
  16. «Banc Mundial deté préstecs a Hondures».
  17. «Moratinos confirma la retirada de tots els ambaixadors europeus d'Hondures».
  18. Panamá, Israel y Taiwán cerca de Honduras. La Prensa Gráfica (El Salvador). 5 de juliol de 2009.
  19. Expedient judicial, Poder Judicial d'Hondures
  20. Tot llest per a la consulta popular a Hondures, TeleSur
  21. Zelaya nega que pretenia violar la constitució, W radio, 30 de juny de 2009
  22. Honduras Lurches Toward Crisis Over Election
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cop d'estat a Hondures de 2009 Modifica l'enllaç a Wikidata