Crisi de Berlín de 1961

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La «Crisi de Berlín», coneguda també amb l'expressió «Ultimàtum de Khrusxov» va ser una de les crisis polítiques més greus de la història de Berlín durant la Guerra Freda.

Origen[modifica | modifica el codi]

La sort de l'Alemanya nazi va ser decidida pels Aliats durant la conferència de Ialta i la conferència de Potsdam en particular. :

« Alemanya, a l'interior de les seves fronteres de 1937,[note 1] serà per necessitats de l'ocupació dividida en tres, i cadascuna d'aquestes parts serà atribuïda a una de les tres potències vencedores[note 2] i una regió especial de Berlín, que es trobarà sota l'ocupació conjunta de les tres potències.[1] »

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Durant la tardor[note 3] 1958, diversos responsables polítics del Pacte de Varsòvia (l'alemany de l'Est Walter Ulbricht.[note 4]el soviètic Nikita Khrusxov[note 5] i el polonès Władysław Gomułka.[note 6]) van posar públicament moltes vegades l'estatut de Berlín en qüestió. A l'uníson, la premsa comunista europea va començar al seu torn una campanya en aquest sentit.

El 27 de novembre del 1958, el primer secretari del partit comunista soviètic Nikita Khrusxov va enviar una nota de 9600 mots[2] als tres ocupants occidentals (els Estats units, el Regne Unit i França), així com al govern de la República federal alemanya en la qual proposava abrogar l'estatut quadripartit de l'antiga capital del Reich i transformar Berlín en una « vila lliure i desmilitaritzada, dotada d'un govern propi garantit per les quatre potències ex-ocupants, l'RDA, l'RFA i fins i tot l'ONU. Això implicava que totes les tropes aliades fossin retirades de la ciutat. Aquest nou «Estat» mantindria les relacions privilegiades amb l'RDA i l'URSS, amb la particularitat de «prohibir tota activitat subversiva»[note 7] contra l'RDA i augmentant el seu comerç amb la Unió Soviètica.[3]

Segons Khrusxev, la partició de Berlín havia esdevingut anacrònica i ja no es justificava. La presència occidental a Berlín havia esdevingut il·legítima, en particular de resultes de la creació de la República Federal d'Alemanya, sobretot després de l'autorització del rearmament de l'RFA (Acords de París). En una conferència de premsa que té lloc el mateix dia al Kremlin, Khrusxev no vacil·la a qualificar Berlín Oest de

« espècie de tumor cancerós »

sobre el qual proposa una

« operació quirúrgica» »

Tanmateix aclareix que el seu pas no és un ultimàtum.[4]

La segona intenció manifesta d'aquesta proposició era d'integrar completament la ciutat dins de l'àmbit d'influència soviètica. La redacció n'era relativament ambigua, però s'assemblava més a un Diktat que a una simple proposició : Khrusxev atorgava per exemple només sis mesos als occidentals per començar «negociacions».

Khrusxev es mostrava, tanmateix, particularment amenaçador quan afegia : «Sols els bojos podrien arribar a l'extrem de posar en marxa una altra guerra per prohibir el privilegi d'ocupar Berlin Oest».[5] Dos dies després de l'ultimàtum de Khrusxev, Walter Ulbricht va declarar que consideraria un nou pont aeri com una amenaça militar dirigida contra l'RDA.[6]

La reacció de les tres potències occidentals, del govern alemany i de l'alcalde en exercici de Berlín Oest Willy Brandt va ser igualment resoluta. Els americans van prendre nota d'aquest comunicat, denunciant el seu caràcter unilateral, i van marcar ostensiblement la seva presència a Berlín. El 7 de desembre, van tenir lloc de les eleccions municipals en Berlín-oest. L'alcalde socialista Willy Brandt i el canceller demòcrata-cristià Konrad Adenauer van fer campanya junts per vèncer els comunistes.[note 8]

El 31 de desembre del mateix any, les potències occidentals van enviar una resposta formal comuna a la proposició que refutava l'argumentació jurídica de Khrusxev, i en la qual es refermava el seu dret de ser a Berlín i imputaven la responsabilitat de la crisi a l'URSS, però expressant l'obertura de negociacions sobre el conjunt d'Alemanya.[note 9] el 10 de gener de 1959, Khrusxev fa arribar una nota als Occidentals en la qual es declara obert a «totes les contra- propostes i esmenes».

El fet que la crisi no conduís a una escalada en les reaccions, es pot atribuir a l'actitud molt ferma i mesurada de l'alcalde de Berlín oest, Willy Brandt, del canceller Konrad Adenauer i de les potències aliades.[note 10]Però és probable que el fracàs d'aquesta crisi no fos aliè a la decisió de construir el Mur de Berlín l'agost de 1961.

Al cap de sis mesos, l'ultimàtum arribà a la seva fi, sense resultat tangible.

Objectius[modifica | modifica el codi]

L'acceptació de la proposició per part d'Occident, hauria representat una reculada considerable: només afectava els sectors de Berlín Oest. Els objectius de Khrusxev eren probablement múltiples :

  • Aconseguir el control total de Berlín, sense disparar un sol tret, mitjançant el xantatge de la guerra. Els soviètics tenien, en efecte, avantatge en forces convencionals, i l'amenaça d'una resposta atòmica era altament improbable.
  • suprimir finalment el «xancre capitalista» que representava Berlín-oest;
  • tancar la bretxa per la qual l'RDA continuava patint una important pèrdua de població (l'emigració cap a l'Oest es feia llavors de manera gairebé única per Berlín).
  • consagrar la divisió alemanya, tot accentuant la separació Est-Oest.[note 11]
  • provar els occidentals, tot intentant sembrar la discòrdia en el si de l'OTAN.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Article primer del protocol anglo-americà-soviètic del 12 de setembre del 1944, confirmat a Ialta. Citat per André Fontaine, Histoire de la guerre froide tom 2, pàg 349
  2. André Fontaine, Història de la guerra freda, tom 2, pàgina 350
  3. Anne-Marie Le Gloannec Un Mur a Berlín, pàgina 47
  4. André Fontaine Història de la guerra freda, pàgina 351
  5. Anne-Marie Le Gloannec Op. cit., pàgina 49
  6. Anne-Marie Le Gloannec Un Mur a Berlín, pàgina 51

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Amputada, però, de la Prússia Oriental i dels territoris a l'est de la línia Oder-Neisse.
  2. França no serà inclosa en el repartiment fins al 26 de juliol del 1945.
  3. Segons André Fontaine, la campanya orquestrada contra l'estatut de Berlín va començar des del mes de març, però va quedar en suspens per raó dels esdeveniments que es van produir durant l'any.
  4. El 27 D'octubre de 1958 a Berlín.
  5. El 10 de novembre de 1958 en l'estadi Lenin a Moscou, en presència de Gomuka, i reprenent al seu compte l'argumentació d'Ulbricht
  6. El 29 d'octubre de 1958.
  7. André Fontaine hi veu la preocupació de preparar el pretext de la futura annexió de la ciutat per part de l'Alemanya de l'Est.
  8. Els comunistes del SED van obtenir menys d'un 2% dels vots
  9. Els soviètics, mitjançant el seu ministre d'afers exteriors, Andrei Gromiko, van intentar vanament moltes vegades dissociar els dos dossiers, Berlín i la qüestió alemanya
  10. El govern francès, embolicat en la Guerra d'Algèria va ser bastant discret al començament
  11. En aquell temps, l'RDA no era reconeguda pels Estats Units

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anne-Marie Le Gloannec, Un Mur à Berlin, Éditions Complexe, Brussel·les, 1985 ;
  • André Fontaine, Histoire de la guerre froide, tom 2 De la guerre de Corée à la guerre des alliances. 1950-1971, Points Histoire 1983.

Video[modifica | modifica el codi]