Crisi de l'aigua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La deforestació de l'altiplà de Madagascar afecta les avingudes d'aigua.

La Crisi de l'aigua és un terme general per descriure una situació on l'aigua disponible dins una regió és menor que la seva demanda d'aigua. Aquest terme ha estat utilitzat per les Nacions Unides i altres organitzacions mundials.[1][2] Altres, per exemple la FAO, van dir l'any 2003 que no hi havia crisi de l'aigua però s'han de fer passos perquè en el futur no n’hi hagi.[3] El principal aspecte de la crisi d'aigua és l'escassedat d'aigua potable utilitzable[4] i la seva contaminació.

Recerca[modifica | modifica el codi]

Segons la revista Nature (2010), un 80% de la població mundial viu en zones amenaçades per l'escassedat d'aigua. Les regions amb agricultura intensiva i població densa com els Estats Units i Europa tenen alta amenaça de seguretat de l'aigau. S'estima que durant 2010-2015 es necessitaran als Estats units prop de 800.000 milions de dòl·lars per estructures de l'aigua[5]

La gran majoria del planeta Terra està compost per l'aigua, el 97% d'aquesta és aigua salada i l'aigua dolça, usada pel sosteniment dels humans, és només el 3% del total de l'aigua de la Terra, però la competició per l'aigua dolça en un món superpoblat és el major risc per l'estabilitat dels humans .[6] 2 billion people have gained access to a safe water source since 1990.[7] La proporció de gent amb accés a aigua segura, sanitàriament i en quantitat suficient, que viu en països en desenvolupament ha millorat del 30% en 1970[8] al 71% en 1990, 79% el 2000 i 84% el 2004, s'espera que la tendència continuï.[7]

La Terra té un subministre limitat d’aigua dolça, emmagatzemada en aqüífers, aigua superficial i l’atmosfera. En el cas dels oceans l’energia necessària per convertir l’aigua salada en aigua potable té actualment un cost prohibitiu, cosa que explica que només una petita part del món s’abateixi d’aigua dessalinitzada.[9]


Algunes de les regions més afectades[modifica | modifica el codi]

Dos vaixells abandonats en l'antiga Mar d'Aral, Kazakhstan.

Hi ha altres països afectats, en aquesta llista figuren les persones que només consumeixen aigua contaminada[10]

Es pot consultar diversos mapes sobre diversos aspectes d'aquest problema a les adreces graph article.[11]

Segons el Departament de Recusrsos d'Aigua de Califòrnia si no es troben noves fonts de subministre d'aigua cap a 202=, l'estat tindrà un dèficit tan gran com el subministre de l'actualitat. Es creu que la població californiana arribar als 41 milions ell 2020 respecte als 28 milions del 2009.[12]

La Xina i Índia són els països amb més dèficit hídric[13] on la capa freàtica està davallant molt (també ho fa als Estats Units) per bombament en excés d'aigua subterrània. Altres països afectats per això són Paquistan, Iran i Mèxic. Si la població segueix augmentant serà difícil solucionar el problema.[14][15][16]

Després de la Xina i Índia els altres països amb el major dèficit són Algèria, Egipte, Iran, Mèxic, i Paquistan.[17]

Segons l'informe climàtic de les Nacions Unides les glaceres de l'Himàlaia són les fonts dels principals rius d'Àsia: - el Ganges, Indus, Brahmaputra, Yangtze, Mekong, Salween i el Riu Groc – podrien desaparéixer cap a 2350 amb l'augment global de la temperatura.[18][19]

La major part d'Austràlia està ocupada per deserts i semideserts aquests popularment coneguts com l'outback. La conca hídrica del Murray-Darling pot quedar afectada fàcilment.[20] A Austràlia en molts llocs són corrents les restriccions d'aigua de forma crònica. La ciutat d'Austràlia occidental de Perth podria passar a ser una "ciutat fantasma" (abandonada) per la manca d'aigua, [21]

Possibles solucions[modifica | modifica el codi]

Una instal·lació eòlica i solar al nord-oest de Madagascar per extreure l’aigua.

La construcció de plantes depuradores i la reducció de l'extracció de l'aigua subterània apareixen com solucions òbvies al problema. Tanmateix les plantes depuradores requereixen (en la construcció i el manteniment) grans capitals dels quals no es disposa en moltes zones del món.

La reducció del bombeig d'aigua subterrània acostuma a ser una mesura impopular i té un impacte negatiu en l'agricultura.

En els països en desenvolupament, són més relaistes les solucions per aconseguir millor seguretat sanitària de l'aigua amb mitjans més modestos (sistemes sèptics) i minimitzar l'impacte de l'abocament d'aigües residuals. Igual que en els països desnvolupats, en els subdesenvolupats s'haurien d'incrementar la protecció dels sistemes ecològics dels aiguamolls i de les ribes (riparis) que faria més efectiu el cicle de l'aigua natural.

Es disposa de solucions de baixa tecnologia com les de destil·lar l'aigua amb energia solar.[22]

Les noves tecnologies contínuament van reduint el cost econòmic de la dessalinització i cada vegada es fa servir més aquesta tècnica,[23]

  • A Israel dessalinitzar l'aigua costa 53 centaus $ per metre cúbic [24]
  • A Singapur costa 49 centaus [25] i també tracta les aigües residuals amb l'ósmosi inversa.
  • La Xina, l'Índia i el Paquistan opten per la dessalinització, almenys per una petita part de les seves necessitats[26][27]

[28]

  • La planta dessalinitzadora més gran dels Estats Units es troba a Tampa Bay, Florida, que començà desalinitzant 95.000 m³ d'aigua per dia el desembre de 2007.[29] Als Estats Units el cost de dessalinitzar era de 81 centaus per metre cubic.[30]
  • A Aràbia Saudita l'aigua dessalinitzada a Jubail, es bombeja per una canonada fins a la capital, Riyadh.[31]

El diari Wall Street Journal de 17 de gener de 2008, esmentava que a tot el món 13.080 plantes dessalinitzadores produïen més de 12.000 milions de galons (x3,79 litres) d'aigua cada dia [32]

Un informe de Lux Research estimà que el volum de l'aigua dessalinitzada, al món, es triplicaria entre 2008 i 2020.[33]

Tanmateix no tothom està convençut sobre que la dessalinització sigui viable econòmicament i sostenible ecològicament. [34]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «United Nations statement on water crisis». Un.org, 2006-02-20. [Consulta: 2011-03-10].
  2. UN World Summit on Sustainable Development addresses the water crisis[Enllaç no actiu]
  3. "No global water crisis - but may developing countries will face water scarcity", FAO.org 12 March 2003
  4. Freshwater: lifeblood of the planet[Enllaç no actiu]
  5. Balancing water supply and wildlife Nature online 29 September 2010
  6. Hoevel, Ann. «Overpopulation could be people, planet problem». CNN, April 8, 2008 [Consulta: 20 juliol 2010].
  7. 7,0 7,1 «The Millennium Development Goals Report, 2008». United Nations.
  8. Björn Lomborg. The Skeptical Environmentalist. Cambridge University Press, 2001, p. 22. ISBN 0521010683. 
  9. World Energy Outlook 2005: Middle East and North Africa Insights. International Energy Agency, Paris, 2005. 
  10. http://www.unicef.org/specialsession/about/sgreport-pdf/03_SafeDrinkingWater_D7341Insert_English.pdf
  11. "Looming water crisis simply a management problem" by Jonathan Chenoweth, New Scientist 28 Aug., 2008, pp. 28-32.
  12. «U.S. Water Supply». Fairus.org. [Consulta: 2011-03-10].
  13. Jul 21, 2006. «India grows a grain crisis». Atimes.com, 2006-07-21. [Consulta: 2011-03-10].
  14. «Water Scarcity Crossing National Borders». Earth-policy.org, 2006-09-27. [Consulta: 2011-03-10].
  15. Water Shortages May Cause Food Shortages
  16. Yemen's Capital Facing Water Shortage Due to Rapid Increase in Population[Enllaç no actiu]
  17. «The Food Bubble Economy». I-sis.org.uk, 2002-04-12. [Consulta: 2011-03-10].
  18. «Vanishing Himalayan Glaciers Threaten a Billion». Planetark.com, 2007-06-05. [Consulta: 2011-03-10].
  19. Bagla, Pallava. «Himalayan glaciers melting deadline 'a mistake'». BBC, December 5, 2009 [Consulta: 12 desembre 2009].
  20. Bryant, Nick. «Australian rivers 'face disaster'». BBC News, June 18, 2008 [Consulta: 2 desembre 2011].
  21. Ayre, Maggie. «Metropolis strives to meet its thirst». BBC News, May 3, 2007 [Consulta: 2 desembre 2011].
  22. Tapping A Market CNBC European Business, October 2008
  23. [1][Enllaç no actiu]
  24. «EJP | News | France | French-run water plant launched in Israel». Ejpress.org, 2005-12-28. [Consulta: 2010-08-13].
  25. «Black & Veatch-Designed Desalination Plant Wins Global Water Distinction». Edie.net, 2006-05-04. [Consulta: 2010-08-13].
  26. «Drought hopes hinge on desalination - World - NZ Herald News». Nzherald.co.nz, 2006-11-01. [Consulta: 2010-08-13].
  27. «Tamil Nadu / Chennai News : Two sites for desalination plant identified». The Hindu [Chennai, India], 2007-01-17 [Consulta: 13 agost 2010].
  28. http://www.world-nuclear-news.org/newNuclear/190107Pakistan_embarks_on_nuclear_desalination.shtml
  29. Applause, At Last, For Desalination Plant, The Tampa Tribune, December 22, 2007
  30. Desalination gets a serious look, Las Vegas Sun, March 21, 2008
  31. Desalination is the Solution to Water Shortages, redOrbit, May 2, 2008
  32. Water, Water, Everywhere..., The Wall. St Journal, January 17, 2008
  33. A Rising Tide for New Desalinated Water Technologies, MSNBC, March. 17, 2009
  34. Desalination: Unlocking Lessons from Yesterday’s Solution (part 1), Water Matters, January 17, 2009


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]