Economia de subsistència
L'economia de subsistència és l'economia que es basa en l'agricultura i la ramaderia amb explotacions, generalment familiars, per a l'alimentació, abric i habitatge de la pròpia família o grup social[1] i en la qual no es produeixen excedents que permetin el comerç o, en cas que es produïsquen, aquests són escassos i es destinen de forma immediata a la barata amb altres famílies o grups socials.[2][3][4]
Les economies camperoles de subsistència són un complex variable de cultura a cultura, d'any a any i d'una estació a una altra. Aquestes economies combinen activitats productives amb activitats extractives com ara serrada, caça, pesca, recol·lecció de fruits, llavors, fibres silvestres, herbes i altres productes no conreats, mineria d'al·luvions aurífers, etcètera, amb treball remunerat ja siga en diners o com a bescanvi per habitatge, accés a la terra de cultiu o producció agrícola o pecuària. Les economies camperoles de subsistència són «empreses familiars», car amb freqüència s'hi comptabilitzen també els ingressos per remeses, és a dir, els diners aportats periòdicament per membres de la família que treballen assalariats o en l'economia informal, lluny de la unitat familiar de producció. Aquestes remeses també es donen en economies familiars urbanes i poden ser substancials. En totes les economies camperoles es donen, a més, activitats artesanals de manufactura: teixits, ceràmica, talla de fusta, etcètera, per a produir estris, utensilis i eines per a l'acte-consum, la barata i el comerç. Igualment, en totes les economies de subsistència se cerca una comercialització dels excedents de les diverses activitats.[5][6]
El vector de composició de les activitats d'una economia camperola pot canviar a curt termini i en general està subjecte als cicles interanuals del clima (temperatura, pluges, vents…) que defineixen la fenologia (germinació, floració, fructificació, defoliació, etc.) de les plantes silvestres i de cultiu i, en menor grau, de la de la producció animal (naixement, creixement i reproducció).[7]
L'anàlisi de les economies camperoles de subsistència combina la comptabilitat de l'esforç laboral, amidat en dies/persona o jornals, dedicats a una activitat durant un any o estació amb la rendibilitat, en termes de valor agregat, de la producció derivada d'aquesta activitat, amidada als preus locals de mercat.
Història[modifica]
La història dels diferents models econòmics i sistemes d'organització social per a la subsistència humana a la Terra ha estat en general condicionada per la capacitat de càrrega dels ecosistemes que ha ocupat: la disponibilitat d'aliments i aigua, i la tranquil·litat suficient per a poder menjar i reproduir-se.[8] Això no obstant, la relació entre els humans i l'ús dels recursos per a la seva subsistència ha estat diversa i canviant amb el temps.[9][10]
Un tipus de relació, que va durar el 99% de la història al món occidental (més de cinquanta mil generacions), és la societat caçadora-recol·lectora, que en col·lapsar va donar pas a la societat agrícola, que durà unes quatre-centes generacions.[11] Aquesta també va acabar col·lapsant i, amb la Revolució Industrial, va començar la fase d'alta energia, el model del qual, en quatre generacions, està avui en crisi, a punt del col·lapse.[9][10]
Avantatges[modifica]
- És un sistema en el qual no depens de la societat per a sobreviure. Dit d'una altra manera, és un sistema en el que es premia l'autosuficiència de l'individu i, per tant, cadascú produeix el que ell o ella mateixa consumirà.
- Aquest sistema fomenta l'intercanvi i la reducció de les despeses i el malbaratament de productes, sobretot en referència a l'àmbit alimentari. Cadascú genera els seus propis ingressos.
- A més, aquest sistema pretén que cada persona tingui el més bàsic per a poder viure. Per això, és un sistema generós i empàtic, no només amb els col·lectius, sinó que també amb el planeta.
Desavantatges[modifica]
Això no obstant, en aquests sistema es depèn de factors externs, com ara en el clima o, en general, de la natura. És poc viable portar a terme aquest mètode en un país desenvolupat per motiu que tot està basat en l'economia global i en l'explotació de recursos, i impossible sobreviure sense el col·lectiu.
Referències[modifica]
- ↑ 'Subsistence agriculture' in: Alan Barnard and Jonathan Spencer, eds. (1996) Encyclopedia of Social and Cultural Anthropology, London and New York: Routledge, p.624.
- ↑ «agricultura de subsistència | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ Amanda D. Boyd, Cynthia G. Jardine,Christopher M. Furgal «A Social and Cultural Capital Approach to Understanding Traditional Activities on the Land in Two Northern Dene Communities». The Canadian Journal of Native Studies, XXX, 2, 2010, pàg. 267–287.
- ↑ Ready, Elspeth «Sharing-based social capital associated with harvest production and wealth in the Canadian Arctic» (en anglès). PLOS ONE, 13, 3, 03-12-2018, pàg. e0193759. Bibcode: 2018PLoSO..1393759R. DOI: 10.1371/journal.pone.0193759. ISSN: 1932-6203. PMC: 5846769. PMID: 29529040.
- ↑ «What is subsistence economy? definition and meaning». Arxivat de l'original el 1 novembre 2017. [Consulta: 7 abril 2018].
- ↑ «Subsistence Economy». Arxivat de l'original el 2008-10-07. [Consulta: 1r novembre 2009]. Chief Seattle to President Pierce regarding sale of land
- ↑ F. Berkes , P. J. George, R. J. Preston, A. Hughes, J. Turner, B. D. Cummins; George, P. J.; Preston, R. J.; Hughes, A.; Turner, J.; Cummins, B. D. «Wildlife Harvesting and Sustainable Regional Native Economy in the Hudson and James Bay Lowland, Ontario». Arctic, 47, 4, 1994, pàg. 350–360. DOI: 10.14430/arctic1308. ISSN: 0004-0843. JSTOR: 40511596.
- ↑ Duran, Xavier. «La destrucció d'espècies amenaça la seguretat, l'economia i la subsistència humana». 324cat, 06-05-2019. [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ 9,0 9,1 Stephen Boyden, Western civilization in biological perspective, Claredon Press, 1987. ISBN 0198577427 (anglès)
- ↑ 10,0 10,1 Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà, Sostenibilitat, globalització i medi ambient, Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. ISBN 84-8301-278-2 (català)
- ↑ Marshall Sahlins (1972) Stone Age Economics, Chicago and New York: Aldine-Atherton, passim e.g. pp.17,34,42,50.