Crisi del Congo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crisi del Congo
Guerra Freda
Comandos belgues preparant una missió de rescat
Comandos belgues preparant una missió de rescat
Dates 30 de juny de 1960 - 25 novembre 1965
Territori República Democràtica del Congo
Resultat Independència del Congo sota el règim de Mobutu
Bàndols
República del Congo República del Congo Bèlgica Bèlgica
Comandants en cap
Patrice Lumumba Balduí I de Bèlgica

La crisi o conflicte del Congo fa referència al període de guerra civil que esclatà pocs dies després de proclamada la independència del Congo Belga (30 de juny de 1960) constituí un cas paradigmàtic d'un conflicte de caràcter neocolonial.

En aquest conflicte s'hi mesclaren els interessos de les poderoses companyies europees que explotaven les immenses riqueses minerals de l'excolònia, amb les grans dificultats de construcció d'un estat multi-ètnic, sense consciència nacional unitària creat artificialment per la potència colonial de Bèlgica.

En efecte, el nou Estat, amb quasi dos milions i mig de km2 englobava a un centenar de tribus pertanyents a quatre "races" diferents que parlaven prop de 400 idiomes. Sis dies després de proclamada la independència les tropes de l'Exèrcit congolès es revoltaren contra llurs caps i oficials belgues apoderant-se de la capital, Leopoldville, i d'altres importants ciutats del país. Els colons belgues fugiren precipitadament davant el temor de represàlies i d'estendre's l'anarquia en el nou Estat.

El 10 de juliol, Bèlgica procedí a l'enviament de tropes aereotransportades que ocuparen la capital i d'altres enclavaments importants del país. L'endemà el líder de la província de Katanga, Moïse Tshombé, recolzat per la Unió Minera del Alt Katanga, propietària dels rics jaciments de coure i d'altres valuosos minerals de la província, proclamà la independència de la regió. El primer ministre del Congo, Patrice Lumumba demanà l'ajuda de les Nacions Unides per a restablir l'ordre i restituir la malaltissa unitat del jove Estat, al mateix temps que denunciava el tractat d'amistat amb Bèlgica i trencava les relacions diplomàtiques amb la ex metròpoli.

Les Nacions Unides enviaren un cos expedicionari que, per pressions de les potències occidentals, es va mantindre a l'expectativa i exigiren sense èxit la sortida del país de les tropes belgues, ja que el Govern de Bèlgica temia per la vida i els interessos econòmics dels ciutadans belgues que romanien en el Congo. El 25 d'agost, Albert Kalondji, líder de l'ètnia baluba, proclamà l'estat miner del Kasai del Sud i expressà els desitjos de formar una confederació amb la secessionista Katanga. Lumumba sol·licita ajuda de l'URSS, que envià ràpidament mitjans de transport, armes i tècnics, amb el qual s'internacionalitzà el conflicte en el context de la guerra freda entre els dos grans blocs, al mateix temps que Nikita Khrusxov acusava a les potències occidentals de voler perpetuar un règim neocolonial en el Congo.

El 4 de setembre, el coronel Mobutu Sese Seko, cap de l'Estat Major de l'Exèrcit congolès, donà un cop d'estat i procedí a la detenció de Patrice Lumumba, que fou assassinat a principis del 1961. Antoine Gizenga, viceprimer ministre del Govern de Lumumba, formà el seu propi Govern a Stanleyville, capital de la província Oriental, gravant-se la descomposició del nou Estat.

Mentrestant Moïse Tshombé s'havia atrinxerat a Katanga amb l'ajuda de 10.000 mercenaris blancs, aconseguint fer front a una ofensiva de cascs blaus de l'ONU l'estiu de 1961. El 18 de setembre el secretari general de les Nacions Unides, Dag Hammarskjöld, morí en un misteriós accident d'aviació, mai clarificat, a prop d'Elisabethville, la capital de Katanga. Finalment les potències occidentals, després de rebre garanties vers la preservació dels interessos de les grans companyies que operaven en el Congo, decidiren de recolzar l'home fort, el coronel Mobutu, perquè restablís l'ordre i la unitat de la desfet ex colònia belga, el qual no assolí reduir la secessió katanguenya fins al gener de 1963.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crisi del Congo