Crisi financera espanyola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La crisi financera espanyola del 2008-2012 es va iniciar com a part de la crisi financera global del 2007-2012 i ha continuat com a part de la crisi del deute sobirà europeu, que ha afectat principalment als estats del sud d'Europa i Irlanda. A Espanya, la crisi es va generar per préstecs hipotecaris de llarg termini (per 40 anys), la caiguda del mercat de la construcció que va provocar la fallida de grans empreses del sector,[1][2] i un augment greu de l'atur que arribada al 22'9% a desembre del 2011.

Espanya va seguir el camí del creixement econòmic quan el partit governant va canviar el 2004, mantenint un fort creixement del PIB durant el primer mandat del president José Luis Rodríguez Zapatero, tot i això alguns problemes de l'economia espanyola ja es van fer evidents. Entre aquests, d'acord amb el Financial Times, hi havia un enorme dèficit comercial d'Espanya (que va arribar a la sorprenent xifra de 10% del PIB del país en l'estiu de 2008),[3] la "pèrdua de competitivitat enfront dels seus principals socis comercials" i, també, com a part d'aquest últim, una taxa d'inflació que tradicionalment havia estat més alta que la dels seus socis europeus, per aquell temps es veuen especialment afectats per l'augment de preus de l'habitatge del 150% des de 1998, i un creixent endeutament de les famílies (115%) principalment relacionats amb el boom immobiliari espanyol i l'alça en els preus del petroli.[4]

El govern espanyol pronòsticava el creixement del PIB per al 2008 del 2,3%. Aquesta xifra es va revisar successivament pel Ministeri d'Economia a 1,6.[5] Aquesta xifra es veia millor que els de la majoria dels països desenvolupats. En realitat, aquest tipus de representació efectiva d'estancament del PIB per persona, a causa del elevat creixement demogràfic d'Espanya. En l'actualitat la majoria dels analistes independents estimen que la taxa era en realitat al voltant de 0,8% en lloc,[6] del 3% de creixement anual del PIB durant la dècada 1997-2007. Després, durant el tercer trimestre del 2008, el PIB nacional es va contreure per primera vegada en 15 anys, el febrer de 2009, es va confirmar que Espanya, al llarg d'altres economies europees, havia entrat en recessió oficialment.[7] i la renda per càpita expanyola va baixar per sota de la mitjana europea per primer cop en 10 anys en 2011.[8]

Orígens[modifica | modifica el codi]

L'origen d'aquesta crisi, emmarcada en el context d'una crisi financera a nivell mundial, gira entorn del forts ajustaments de la indústria de la construcció després de la punxada de la bombolla immobiliària. La dràstica disminució del crèdit a famílies i petits empresaris per part dels bancs i les caixes d'estalvis, algunes polítiques de despesa inadequades dutes a terme pel govern central, l'elevat dèficit públic de les administracions autonòmiques i municipals, la corrupció política, el deteriorament de la productivitat i la competitivitat i l'alta dependència del petroli són altres dels problemes que també han contribuït a l'agreujament de la crisi.[9][10]

Conseqüències econòmiques[modifica | modifica el codi]

Entre les conseqüències econòmiques de la crisi destaquen un fort augment de l'atur, el pas per sengles períodes de recessió i deflació i el temor a un rescat per part de la Unió Europea.

Crisi immobiliària: ajust de preus i balanços[modifica | modifica el codi]

Quan va esclatar la bombolla immobiliària, Espanya es va convertir amb un dels països més afectats. Segons l'Eurostat, entre el juny de 2007 i juny de 2008 Espanya va ser el país amb la major baixada amb una baixada mitjana d'un 25'3% de les vendes.[11]

As feared, when the speculative bubble popped Spain became one of the worst affected countries. According to eurostat, over the June 2007 – June 2008 period, Spain has been the European country with the sharpest plunge in construction rates.[18] Actual sales over the July 2007 – June 2008 period were down an average 25.3% (with the lion's share of the loss arguably happening in the 2008 tract of this period). So far, some regions have been more affected than others (Catalonia was ahead in this regard with a 42.2% sales plunge while sparsely populated regions like Extremadura were down a mere 1.7% over the same period).[19]

Els preus continuen baixant durant el 2009, estimant el Banc d'Espanya que a final d'any són un 12% inferiors als màxims de la bombolla immobiliària.[12] El nombre d'operacions de venda també continua desplomant-se.[13]

Alguns autors demanen la creació d'un banc dolent, com ha fet Alemanya, del que s'hauria de fer càrrec l'Estat. "És el model de Suècia. Es punxaria la bombolla immobiliària. Els preus dels pisos baixarien en ajustar-se a la demanda real i es podrien anar sanejant els balanços bancaris" El problema és que s'incrementaria el dèficit de l'Estat, encara que es podrien utilitzar els 99.000 milions previstos per al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).[14]

Les provisions exigides pel Banc d'Espanya, als dos anys d'impagament d'habitatges sense acabar o de sòl ha que dotar el 100% del crèdit, poden no ser realistes, ja que "El sòl en el centre de les ciutats sempre val diners. No té sentit aquesta norma", comenta Juan Ramón Quintás, president de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis. Tanmateix, el Banc d'Espanya sap que no en pot afluixar massa perquè seria acusat de laxitud, però tampoc estrènyer-ne més del compte, perquè podrien caure massa entitats.[15]

Addicionalment, l'augment de l'oferta ha ocasionat un descens en el preu dels pisos de lloguer, durant 23 mesos seguits segons estadístiques de febrer de 2010,[16] que exerceix una pressió addicional sobre preu de la compra - venta.[17]

Desocupació[modifica | modifica el codi]

La desocupació, que marcava un mínim històric durant la primavera de 2007 amb 1,76 milions de persones (un 7,95% de la població activa), va passar a registrar un màxim històric en l'últim trimestre de 2011 amb 5,27 milions de persones (un 22,85%), arribant l'atur juvenil (aturats menors de 25 anys) al 45%.[18]

El fort creixement de la desocupació a Espanya en els últims anys incideix de manera clara en la demanda d'habitatges, al consum i en la partida que l'estat ha de destinar a ajuts socials. A l'Enquesta de Població Activa del primer trimestre de 2011, la xifra d'aturats al país era de 4.833.700, amb una taxa de desocupació del 20,89%.[19] Des de 2009 Espanya té la màxima taxa de desocupació del primer món. La taxa de desocupació juvenil a Espanya és del 43,61%.[20]

Producte Interior Brut[modifica | modifica el codi]

Variació anual del PIB (2000-2010).

El producte interior brut (PIB) va registrar un decreixement continuat durant l'últim semestre de 2008 que va provocar que, per primera vegada en quinze anys, Espanya entrés en una recessió,[21] de la qual en va sortir momentàniament a partir del segon trimestre de 2010;[22] la contracció del PIB va ser del -3,7% el 2009 i del -0.1 el 2010.[23] Després de quatre anys consecutius de caigudes, la renda per càpita expanyola va baixar per sota de la mitjana europea per primer cop en 10 anys en 2011.[8]

Índex de Preus de Consum[modifica | modifica el codi]

Variació anual de l'IPC (2007-2011).

La inflació interanual va assolir un màxim històric del 5,3% el juliol de 2008 a causa de l'increment del preu del petroli,[24] i després de vuit mesos de caigudes, va entrar per primera vegada des que es tenen registres en una deflació que es va prolongar durant uns altres vuit mesos (de març a octubre de 2009), arribant a marcar un màxim negatiu del -1.4%.[25]

Al llarg de la segona meitat de l'any 2007, els preus van començar a augmentar de forma considerable, situant la variació anual de l'IPC el desembre d'aquell any en el 4.2%. Tanmateix, un estudi realitzat per Caixa Catalunya assegurava que la variació de l'IPC va ser en realitat del 7,9%, sent els productes de consum habitual els que van experimentar un major augment, en especial la llet (31,0%), la gasolina (16,2%), el pa (14,4%) i els ous (9,6%).[26]

Els preus no van deixar d'augmentar fins a juliol de 2008, on l'IPC va marcar el 5,3%, el seu nivell més alt des de 1992.[24]

Després de vuit mesos consecutius de caigudes, l'IPC entra en negatiu el març de 2009, coincidint amb el retrocés del preu del petroli i amb l'abaratiment d'alguns aliments. És la primera vegada, des que es calcula aquest indicador a Espanya (1961), que es registra un descens dels preus.[27]

Deute públic[modifica | modifica el codi]

El deute públic, que el 2007 representava un 36,1% del PIB, es va duplicar en tres anys, situant-se el 60,1% el 2010, si bé, aquests valors són molt menors que els de la mitjana de la Unió Europea (UE).[28] En canvi, la prima de risc respecte al bo (bund) alemany va començar a disparar-se durant l'estiu de 2011 fins a la xifra rècord de 540 punts al maig de 2012,[29] augmentant els temors d'un possible rescat econòmic de la UE a Espanya, com els duts a terme a Grècia, Irlanda i Portugal.

Índexs[modifica | modifica el codi]

Per tercera vegada en 13 mesos, Moody's rebaixava la valoració d'Espanya. El 18 d'octubre del 2011 Moody's baixava d'A1 a AA2 amb perspectiva negativa. Standard and Poor's també ho havia fet el 14 d'octubre qualificant-la al mateix nivell que Moody's.[30]

Sistema bancari espanyol[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rescat de la banca espanyola

El sistema bancari espanyol ha estat reconegut com un dels més sòlids i més ben equipats d'entre totes les economies occidentals per fer front a la crisi mundial de liquiditat, gràcies a les regles bancàries conservadores i pràctiques del país. Els bancs estan obligats a tenir altes provisions de capital i es demanda diverses proves i seguretat als prestataris que desitgin ser finançats. No obstant això, aquestes pràctiques es van relaxar amb força durant la bombolla immobiliària, una tendència a que el regulador, el Banc d'Espanya, va fer els ulls grossos.

A diferència d'Irlanda, no es va dur a terme inicialment una nacionalització, sinó que el problema es va mantenir, però es va forçar una concentració bancària. Espanya comptava amb la xarxa bancària d'oficines més densa a Europa i això ha obligat a nombrosos tancaments d'oficines.

Al maig de 2012, les qualificacions creditícies van desqualificar a diversos bancs espanyols a una ràting similar al de bons "escombraries". L'entiat Bankia i la seva matriu BFA, el major prestador hipotecari, van ser nacionalitzades el 9 de maig i el 25 de maig es va anunciar que anava a requerir un rescat de 23,5 milions d'euror per cobrir les pèrdues de les hipoteques fallides.[31]

El 9 de juny del 2012 l'FMI es va reunir per decidir un rescat sobre la banca espanyola estimat en 100.000 milions d'euros, un 10% del PIB espanyol.[32] i l'11 de juliol de 2012, com a compensació pel rescat de la banca espanyola que es va acordar al Consell Europeu del 28 i 29 de juny, el president del govern anunciava un nou paquet de mesures.[33]

Conseqüències socials[modifica | modifica el codi]

Manifestació a Madrid contra la crisi el 15 de maig del 2011.

Desnonaments i dació en pagament[modifica | modifica el codi]

Un dels problemes més greus, derivat de la crisi immobiliària, és el nombre de desnonats (unes 178.000 execucions hipotecàries durant el trienni 2007-2009, davant les 47.379 del trienni anterior). Cinco Días estimava que caldrà afegir-ne unes altres 180.000 l'any 2010. El Consell General del Poder Judicial d'Espanya assenyala que les xifres són enganyoses, ja que una mateixa petició pot comportar la subhasta de diversos béns, de manera que "pot ser encara més alarmant l'increment detectat". En el primer trimestre de 2011 es van dur a terme 15.491 desnonaments a Espanya.[34]

El problema, originat en la llei hipotecària espanyola, és que el propietari desnonat per no pagar veu com el seu habitatge se subhasta, es ven i ha de continuar pagant la hipoteca de l'habitatge que no posseeix. En el 90% dels casos les pròpies immobiliàries dels bancs creditors es presenten a les subhastes i acaben adjudicant-se els habitatges a preu de saldo. La llei hipotecària els permet adquirir l'immoble pel 60% del preu de la subhasta pública si aquesta queda deserta, però continua havent de pagar al banc la hipoteca pendent.[35]

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) indica que ha de modificar-se la realitat jurídica "abusiva i extorsionadora s'emmarca en una situació d'assistència permanent de l'Estat al sector bancari" i que, en cas d'impagament, la recuperació de l'immoble hipotecat per part del banc "comporti automàticament la cancel·lació de tot deute". És el que es denomina dació en pagament.[36]

Conseqüències polítiques[modifica | modifica el codi]

Els efectes de la crisi econòmica van començar a evidenciar-se a l'inici del segon mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. Després de negar la crisi als seus començaments, i després d'invertir enormes quantitats de diners públics en plans de xoc contra la crisi (injecció de 100.000 milions d'euros en avals per a la banca,[37] 50.000 milions d'euros en el Plan-E),[38] Zapatero es va veure obligat a prendre mesures econòmiques allunyades del programa electoral amb què es va presentar a les eleccions:[39] congelació de pensions, reducció del salari dels empleats públics, retirada de mesures estrella de la legislatura anterior (xec-bebè, deducció de 400 euros en l'IRPF),[40] a més d'una reforma laboral que va provocar el rebuig sindical i patronal i que va conduir a una vaga general.[41]

Retall de la despesa social[modifica | modifica el codi]

El maig de 2010 es va procedir a un retall de la despesa pública social per valor d'uns 15.000 milions de €. Entre les mesures principals es troben el retall del 5% de mitjana del sou dels funcionaris. Als alts càrrecs se'ls reduïa un 10% el salari i als membres del govern un 15%. Una altra de les mesures anunciades va ser l'eliminació del xec-bebè i la congelació de les pensions (excepte les pensions mínimes i no contributives). Així mateix també es preveia reduir la despesa farmacèutica repartint els fàrmacs en unidosis segons la durada del tractament.[42]

Reforma constitucional[modifica | modifica el codi]

El govern socialista va emprendre una reforma de la constitució que exigia que el govern tindria un sostre de dèficit que no podria superar-se. La reforma va ser pactada pel partit de l'oposició Partit Popular i el partit socialista.[43]

Canvi de govern i noves reformes[modifica | modifica el codi]

El 20 de novembre de 2011 se celebren eleccions generals on surt guanyador per majoria absoluta el Partit Popular. El seu president Mariano Rajoy assumeix el càrrec de president de govern el 21 de desembre de 2011 i a causa de la gravetat de la crisi, ja durant els primers cent dies va incomplir una part de les promeses electorals: abaratiment de l'acomiadament, reducció del dèficit, pujades d'impostos, amnistia fiscal, congelació del salari mínim, pujades de preu de llum i gas, pensions, retalls en la llei de dependència, copagament, retalls en despesa en innovació i infraestructures, incompliments en matèria financera amb Catalunya, Televisió Pública, afers exteriors i concòrdia política.[44] El 2011 la renda per càpita expanyola va baixar per sota de la mitjana europea per primer cop en 10 anys.[45]

L'11 de juliol de 2012, com a compensació pel rescat de la banca espanyola que es va acordar al Consell Europeu del 28 i 29 de juny, el president del govern anunciava la pujada del tipus general de l'IVA del 18% al 21% i el reduït del 8% al 10%, l'eliminació de la deducció per compra d'habitatge, la baixada de la prestació d'atur a partir del sisè mes, la reducció del 30% dels regidors en els ajuntaments, i que funcionaris, diputats i senadors no tindrien paga extra de Nadal.[33]

Per primera vegada en els darrers anys s'invertí la tendència migratòria, doncs marxaren a l'estranger 269.515 ciutadans el primer semestre de 2012, dels quals 87.655 des de Catalunya, i 228.890 del total eren immigrants.[46]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Banco de España no ve el fondo de la crisis inmobiliaria» (en castellà). Expansión, 8 d'abril de 2008. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  2. «Ladrillos rotos en ambas orillas del Atlántico» (en castellà). El País, 27 d'abril de 2008. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  3. Abellán, L. «El tirón de las importaciones eleva el déficit exterior a más del 10% del PIB» (en castellà). El País, 30 d'agost de 2008. [Consulta: 9 de juny de 2012].
  4. Crawford, Leslie. «Boomtime Spain waits for the bubble to burst». Madrid: Financial Times, 8 de juny de 2006.
  5. «La economía española retrocede un 0,2% por primera vez en 15 años» (en castellà). El País, 31 d'octubre de 2008. [Consulta: 2 de maig de 2009].
  6. «Spain Economic Data». The Economist, 28 d'abril de 2009. [Consulta: 2 de maig de 2009].
  7. Day, Paul. «UPDATE 1 — Spain facing long haul as recession confirmed». Forbes, 18 de febrer de 2009. [Consulta: 2 de maig de 2009].
  8. 8,0 8,1 «La renda per càpita cau per sota de la mitjana de la UE per primer cop en 10 anys». El Punt Avui, 21/06/12. [Consulta: 21/06/12].
  9. «Causas de la crisis económica en España» (en castellà). Mundonoticiashoy.com, 1 de febrer de 2010. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  10. «Las causas de la crisis económica». Euribor.us, 20 de setembre de 2008. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  11. «Construction output down by 0.6% in the euro area». Eurostat, 20 d'agost de 2008. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  12. «El precio de la vivienda en España ha caído un 12% desde sus máximos» (en castellà). ABC (diari), 5 de febrer de 2012. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  13. «La venta de viviendas sigue sin tocar fondo y desciende un 34% en 2009» (en castellà). ABC, 11 de febrer de 2011. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  14. «La crisis también ataca a la banca» (en castellà). El País, 7 de febrer de 2010. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  15. «La crisis también ataca a la banca» (en castellà). Xabier Pita, 7 de febrer de 2010. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  16. «El precio del alquiler de vivienda usada en España acumula 23 meses de descensos» (en castellà). 20minutos, 17 de febrer de 2010. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  17. «la caída del alquiler podría provocar una bajada del 50% del precio de los pisos» (en castellà). Idealista.com, 22 de juliol de 2009. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  18. «El paro alcanza un nuevo máximo con 4,9 millones de personas». El País, 29 d'abril de 2011. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  19. «EPA Segundo Trimestre 2011» (en castellà). INE. [Consulta: 6 d'agost de 2011].
  20. «Paro juvenil, del éxito al fracaso en cuatro años». El País, 26 de gener de 2011. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  21. «España entra en recesión por primera vez en 15 años». El Mundo, 12 de febrer de 2009. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  22. «España sale de la recesión al crecer un tímido 0,1%». El Mundo, 7 de maig de 2010. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  23. «Índices de volumen encadenados, referencia año 2000 = 100. Componentes de la demanda. España y zona del euro». Banco de España. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  24. 24,0 24,1 «La inflación alcanza el 5,3% tras entrar en vigor las tarifas eléctricas y alcanzar su techo el precio crudo». El Mundo, 13 d'agost de 2008. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  25. «La inflación registra su menor subida anual en 48 años». Expansión, 14 de gener de 2010. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  26. «La subida de la cesta de la compra en 2007 duplica la inflación oficial». Cadena Ser, 4 de febrer de 2008. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  27. «Los precios caen por primera vez en la historia». El Mundo, 30 de març de 2009. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  28. «Provision of deficit and debt data for 2011 - first notification». Eurostat, 23 d'abril de 2012. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  29. «La prima de riesgo repunta a un nuevo máximo pese a los mensajes de Bruselas». El País, 30 de maig de 2012. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  30. «Spain’s Rating Cut by Moody’s for Third Time Since 2010» (en anglès), 19 d'octubre de 2011. [Consulta: 19 d'octubre de 2011].
  31. «Giant Lender in Spain Asks for Billions to Fend Off Collapse» (en anglès). NY Times, 25 de maig de 2012. [Consulta: 9 de juny de 2012].
  32. «100.000 milions de rescat». El Punt Avui, 10/6/2012. [Consulta: 10/6/2012].
  33. 33,0 33,1 «El tipus general de l'IVA puja del 18% al 21% i el reduït, del 8% al 10%». El Punt Avui, 11/7/2012. [Consulta: 11/7/2012].
  34. «15.491 familias desahuciadas en el primer trimestre de 2011» (en castellà). El País, 6 de juny de 2011. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  35. «Les subhastes judicials se celebraran per internet». El Punt Avui, 01/10/11. [Consulta: 11/6/2012].
  36. «Els promotors de la ILP per la dació en pagament recullen 200.000 firmes en dos mesos». 324, 26/6/2012. [Consulta: 27/6/2012].
  37. «El Gobierno avalará con 100.000 millones la deuda de la banca». El País, 13 d'octubre de 2010. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  38. «El Gobierno ha inyectado 50.000 millones con el Plan E, el 2% del PIB». Público, 6 de maig de 2010. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  39. «Las 10 grandes rectificaciones de Zapatero». El País, 24 d'agost de 2011. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  40. «Zapatero rebaja el sueldo a los funcionarios por primera vez en la Historia». El Mundo, 12 de maig de 2010. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  41. «UGT y CC OO convocan huelga general para el 29 de septiembre». El País, 15 de juny de 2010. [Consulta: 10 de juny de 2012].
  42. «La dispensació i la venda de medicaments 'per pastilles' començarà al gener». El Periódico, 18/11/2011. [Consulta: 24/6/2012].
  43. «El PSOE i el PP imposen, sols, la tramitació de la reforma constitucional». ilaweb, 31/8/2011. [Consulta: 23/6/2012].
  44. «Els 15 incompliments de Rajoy». Ara, 8/4/2012. [Consulta: 8/4/2012].
  45. «La renda per càpita cau per sota de la mitjana de la UE per primer cop en 10 anys». El Punt Avui, 21/06/12. [Consulta: 21/06/12].
  46. «Aquest any han emigrat 90.000 persones de Catalunya». 324, 17/7/2012. [Consulta: 17/7/2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]