Crisi financera xipriota de 2012-2013

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Evolució del deute xipriota comparat amb el de l'Eurozona.

La crisi financera de Xipre de 2012-2013 és el deteriorament que es va començar a advertir en els principals indicadors macroeconòmics de la República de Xipre (la part sud de l'illa, atès que queden fora de la seva jurisdicció els territoris del nord sota control de l'anomenada Xipre del Nord) a partir de l'any 2012, i les conseqüències s'han estès al temps fins a l'actualitat, no només en el pla econòmic sinó també en el polític i el social. Aquesta crisi s'emmarca dins de la crisi del deute sobirà europeu i de la crisi econòmica de 2008 que afecta tots els països del món, i en especial els països desenvolupats.

Causes[modifica | modifica el codi]

Entre 2008 i 2012, la desocupació es va disparar, i va passar del 4,2% a més del 12%; el PIB per habitant va disminuir i el país va entrar en recessió el 2009 i de nou després el 2010. El segon trimestre del 2012 l'economia es va contraure d'un 2'4%.[1][2][3]

De la seva banda, el setembre de 2011, la qualificació creditícia de Xipre va ser degradada per totes les agències de qualificació de crèdit arran de l'explosió de la Base Naval Evangelos Florakis el juliol del 2011, que es va produir en un període de lent avanç de les reformes fiscals i estructurals. Al mateix temps el rendiment dels seus bons a llarg termini es va elevar per sobre del 12%. Malgrat la seva escassa població i la seva petita economia, Xipre té una gran quantitat de banca off-shore.

Inici[modifica | modifica el codi]

Amb un PIB nominal total de 19'5 mil milions d'€,[4] el país no va poder estabilitzar els seus bancs, que havien amassat 22 mil milions de € de deute grec del sector privat i es van veure afectats de manera desproporcionada per les mesures preses pels creditors,[5][6][7]en relació a la Crisi financera del 2010 a Grècia.

A principis de juny de 2012, el llavors president del Banc Popular de Xipre, Michalis Sarris va afirmar al diari Financial Times que el país s'acostava perillosament al rescat de la UE. [8]De la seva banda, a mitjans del mateix mes, la premsa xipriota es va fer ressò de rumors que parlaven d'una possible petició formal de rescat per part del Govern.[9]

Rescat[modifica | modifica el codi]

El 25 de juny de 2012 el govern de Xipre, la tercera economia més petita de l'eurozona, va anunciar que havia pres la decisió de sol·licitar l'ajut del fons de rescat per al seu sector bancari davant l'amenaça d'un contagi des de l'economia de Grècia.[10][11][12]

El día 26 el portaveu del govern de Xipre, Stefanos Stefanou, afirmà que el seu país havia sol·licitat oficialment ajut financer a la Unió Europea per sanejar el seu sistema bancari.[13]

El 27 de juny el ministre d'Economia de Xipre, Vassos Siarly, va anunciar la petició d'assistència financera als seus socis de l'Eurozona i al Fons Monetari Internacional,[14]quan faltaven pocs dies perquè el país assumís la presidència rotativa de la UE.[15]

Tot i que inicialment Xipre va dir que esperava acabar les converses sobre l'ajuda financera amb els seus homòlegs de la Unió Europea ràpidament,[16]a mitjans de juliol, Xipre va anunciar que esperava tancar al setembre l'assistència financera que estava negociant amb els seus socis europeus.[17]

Finalment, el 22 de novembre el Govern de Xipre va acordar un rescat financer amb el Fons Monetari Internacional i amb la Unió Europea. El ministre de Finances, Vassos Siarly, va informar que l'import del rescat inicialment previst ascendiria a 17.500 milions d'euros[18] Vassos Siarly va ser substituït com a ministre d'Economia per Michalis Sarris el 28 de febrer de 2013.

El dijous 11 d'abril del 2013, el portaveu del govern xipriota, Khristos Stylianidis, va haver d'admetre que el rescat financer del seu país costaria 23.000 milions d'euros, en lloc dels 17.000 milions previstos inicialment.[19]

Corralito xipriota[modifica | modifica el codi]

Posteriorment, a partir de divendres 15 març 2013 amb el tancament normal dels establiments bancaris però el seu bloqueig a partir del 16 i la seva no reobertura el dilluns 18 de març,[20][21]els bancs xipriotes van entrar en una situació de corralito financer (restricció de la lliure disposició de diners en efectiu[22]) com a conseqüència del fet que els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona havien de concretar els detalls del rescat,[23]que ascendiria, després de moltes negociacions, a 10.000 milions d'euros.[24]El govern xipriota va negociar amb Europa aquestes primeres condicions, particularment adverses, que es van veure parcialment flexibilitzades.[25][26] No obstant això, la proposta europea va ser rebutjada pel Parlament[27][28]fet que va portar a perllongar el corralito (la finalització del qual estava prevista per al 20 de març)[29]fins al 26 de març[30][31][32][33][34]i l'anunci per part del portaveu del Govern xipriota, Khristos Stilianidis,de la formació d'una comissió tècnica encarregada d'elaborar els detalls de la posada en marxa d'un pla alternatiu de finançament[35]que implicava la creació d'un Fons d'Inversió i Solidaritat[36]i la participació econòmica de Rússia[37][38][39][40]i l'Església Ortodoxa de Xipre.[41][42]El dijous 21, el Banc Popular de Xipre, el segon més gran del país, va limitar la retirada de capitals mitjançant els seus caixers a un màxim de 260 euros.[43][44]

Finalment, el divendres 22 el Parlament xipriota va adoptar mesures per regular el control de capitals i instaurar restriccions per al moviment capitals financers. El vicepresident d'Afers Econòmics de la Comissió Europea, Olli Rehn, va afirmar aquest mateix dia la necessitat de controlar l'activitat bancària del país per llei, amb l'objectiu d' "evitar tot moviment de capital que debiliti l'estabilitat financera de Xipre", davant l'anunciada obertura dels bancs prevista per al dimarts 26.[45]

La mesura adoptada el divendres 22 de març pel Parlament de Xipre a instàncies del Govern, va suposar allargar de facto el corralito xipriota sine die[46]El 23 de març s'anuncia que el govern de Xipre i la Troica han pactat una quitança del 20% per als dipòsits superiors a 100.000 euros.[47]Per la seva banda, el diumenge 24, el Banc Popular redueix encara més l'import que es podia retirar dels caixers que segueixen operatius. Aquest import s'abaixa de 260 euros fins a un màxim de 100 euros per operació.[48]En una negociació a la desesperada, davant l'amenaça del Banc Central Europeu de "tallar l'aixeta de la liquiditat", el govern xipriota arriba a un principi d'acord amb la Troica, que suposa la liquidació del segon banc del país (el Laiki Bank) i una forta quitança als grans dipòsits del primer banc del país, el Banc de Xipre.[49]

Posteriorment, el dilluns 25, el Govern anuncia que els bancs de Xipre reobriran el dimarts 26, [50]llevat del Banc Popular de Xipre (Laiki) i el Banc de Xipre, les dues entitats més afectades, la reobertura normal dels quals seria posposada fins al dijous 28 de març. [51][52] El Banc Central de Xipre va ampliar dos dies més el tancament de totes les entitats, fins al dijous 28 de març.[53]Per la seva banda, el mateix dia previst d'obertura per a les entitats petites (totes menys el Banc Popular de Xipre i el Banc de Xipre) es van anunciar mesures destinades al control de capitals. [54]El president del Banc de Xipre, Andreas Artemis, el banc comercial del país, va presentar la seva dimissió el dia 26 de març, amb quatre membres de la direcció. [55] Aquest mateix dia una de les agències de qualificació de crèdit, l'agència Fitch Ratings, qualifica com en situació de fallida al Banc Popular i en fallida limitada al Banc de Xipre, i manté la qualificació del Hellenic Bank en B amb perspectiva negativa. [56]El mateix dia 26, el ministre de finances de Xipre, Michalis Sarris, anuncia que els dipòsits no garantits (el que estan per damunt dels 100.000 euros) podria patir una quitança que voltaria el 40%.[57]

El 28 de març els bancs xipriotes, finalment, reobren les seves portes amb normalitat relativa[58][59]per bé que els ciutadans veuen limitada a 300 euros la quantitat de diners en efectiu disponible diàriament a bancs i caixers, el que, en la pràctica suposa estendre el corralito per als fons en metàl·lic. De la mateixa manera, s'estableix un topall de 5000 euros mensuals per a transferències a l'estranger i un màxim de disposició de 3000 euros en efectiu a l'estranger. De més, el govern xipriota anuncia que es podria produir una quitança en els dipòsits bancaris superiors a 100.000 euros que podria arribar fins al 60%.[60][61][62]El govern rus, que en principi s'havia mostrat reticent al pla de rescat elaborat per la Troica, al final acaba donant-li suport, segons sembla perquè les possibles afectacions als dipositants russos no eren tan grans com en principi s'havia pensat.[63]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Chypre : l'économie se contracte de 2,4%» (en francès). Le Figaro, 14 d'agost del 2012. [Consulta: 1 abril 2013].
  2. «Chypre, le nouveau maillon faible» (en francès). Le Parisien, 29 de juny del 2012. [Consulta: 1 abril 2013].
  3. «Les Chypriotes apprennent à vivre avec la récession» (en francès). Europolitique, 12 de juliol del 2012. [Consulta: 1 abril 2013].
  4. «Cyprus» (en anglès). Fons Monetari Internacional, abril del 2012. [Consulta: 1 abril 2013].
  5. Stephen Castle; David Jolly. «Rates on Spanish Bond Soar». , 12 de juny de 2012 [Consulta: 12 de juny de 2012].
  6. «Eurozone crisis live: Spain told to cut harder as Greek deal approved». , 13 de març de 2012 [Consulta: 13 de març de 2012].
  7. James Wilson. «Cyprus requests eurozone bailout». , 25 de juny de 2012 [Consulta: 25 de juny de 2012].
  8. «Chipre, cerca del rescate bancario» (en castellà). Cinco Días, 3 de juny de 2012.
  9. «Chipre pedirá el rescate en 24 horas, según la prensa» (en castellà). Expansión, 12 de juny de 2012.
  10. «Xipre creu obert el camí per sol·licitar ajuda a la banca» (en català). El Periódico de Catalunya, 21 de juny del 2012. [Consulta: 1 abril 2013].
  11. «Chipre pide el rescate para proteger a su banca del contagio griego» (en castellà). El País, 25 de juny de 2012.
  12. «Chipre pide el rescate a la UE» (en castellà). El Mundo, 25 de juny de 2012.
  13. «Xipre anuncia la seva decisió de sol·licitar ajuda per al seu sector bancari» (en català). El Periódico de Catalunya, 25 de juny del 2012. [Consulta: 1 abril 2013].
  14. «Rescate total de Chipre» (en castellà). El Mundo, 27 de juny de 2012.
  15. «Chipre, tras pedir el rescate, asume la presidencia de la Unión Europea» (en castellà). Diario de Navarra, 1 de juliol de 2012.
  16. «Chipre espera que su rescate financiero esté listo este mes» (en castellà). El Economista, 4 de juliol de 2012.
  17. «Chipre cerrará su rescate en septiembre» (en castellà). Expansión, 17 de juliol de 2012.
  18. «Chipre acuerda un rescate de 17.500 millones con el FMI y la UE, según avanzan medios locales» (en castellà). Radiotelevisión Española, 22 de novembre del 2012. [Consulta: 1 abril 2013].
  19. «El rescat de Xipre costarà 6.000 milions d'euros més del que s'havia previst» (en català). Vilaweb, 11 d'abril del 2013. [Consulta: 11 abril 2013].
  20. «Centenares de personas colapsan los bancos de Chipre» (en castellà). La Vanguardia, 16 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  21. «Chipre retrasa la apertura de los bancos mientras negocia mitigar el rescate» (en castellà). El País, 18 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  22. «El rescat de Xipre imposa el primer 'corralito' d'Europa» (en català). Vilaweb, 16 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  23. «L'Eurogrup intenta pactar d'urgència un rescat per Xipre per evitar un nou sotrac a tota l'Eurozona» (en català). Vilaweb, 15 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  24. «Europa surt al rescat de Xipre amb un crèdit de 10.000 milions d'euros» (en català). 324.cat, 16 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  25. «La UE rectifica y aconseja salvar al pequeño ahorrador en Chipre» (en castellà). El País, 18 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013]..
  26. «Chipre rectifica y renegocia el rescate para rebajar el castigo a los ahorradores» (en castellà). El País, 19 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  27. «De nuevo incertidumbre en Chipre ante la votación de la quita esta tarde» (en castellà). El País, 19 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  28. «El Parlamento chipriota rechaza de forma rotunda el plan de rescate» (en castellà). El País, 19 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  29. «¿En qué consiste el 'corralito' de Chipre?» (en castellà). La Vanguardia, 18 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  30. «El ‘corralito’ parcial se prorrogará hasta el martes tras el bloqueo del rescate» (en castellà). El País, 20 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  31. «El 'corralito' chipriota se amplía una semana]» (en castellà). El Mundo, 20 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  32. «El BCE amenaza con cortar el crédito a la banca chipriota el martes próximo» (en castellà). El País, 21 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  33. «Chipre mantiene el 'corralito' hasta el martes ante la incapacidad de solucionar la crisis» (en castellà). La Vanguardia, 21 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  34. «Els bancs de Xipre continuaran tancats fins al proper dimarts» (en català). El Punt Avui, 20 de març del 2012. [Consulta: 1 abril 2013].
  35. «El Gobierno y partidos en Chipre pactan un plan alternativo» (en castellà). Intereconomía, 20 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  36. «Chipre crea un Fondo de Solidaridad para compensar la tasa sobre los depósitos» (en castellà). The Huffington Post, 21 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  37. «El ministro de Finanzas chipriota viaja a Moscú para buscar la ayuda de Rusia» (en castellà). El País, 20 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  38. «Chipre pide socorro a Rusia como alternativa al rescate europeo» (en castellà). El País, 20 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  39. «Fracasan las negociaciones entre Chipre y Rusia para reestructurar el crédito» (en castellà). El Mundo, 20 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  40. «Rusia sigue sin aclarar su participación en el rescate de Chipre» (en castellà). El País, 21 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  41. «El pla B de Xipre: l'ajuda de Rússia i de l'Església» (en català). El Punt Avui, 21 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  42. «La iglesia ortodoxa de Chipre dice que hipotecará sus bienes para ayudar» (en castellà). El Mundo, 20 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  43. «El segundo mayor banco de Chipre limita la retirada en sus cajeros a 260 euros» (en castellà). El País, 21 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  44. «Xipre reacciona» (en català). El Punt Avui, 22 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  45. «Chipre acepta tasar a los depósitos superiores a 100.000 euros Chipre acepta tasar a los depósitos superiores a 100.000 euros» (en castellà). El País, 22 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  46. «Chipre requisará el 20% a los grandes ahorradores del mayor banco del país» (en castellà). El País, 23 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  47. «Xipre i la ‘troika' pacten una quitança del 20% per a dipòsits de més de 100.000 euros» (en català). L'econòmic, 23 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  48. «Xipre limita a cent euros al dia la retirada de diners en caixers automàtics» (en català). El Periódico de Catalunya, 24 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  49. «Xipre arriba a un principi d'acord amb la troica» (en català). El Periódico de Catalunya, 25 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  50. «La mayoría de bancos chipriotas se preparan para abrir sus puertas mañana» (en castellà). El País, 25 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  51. «El presidente de Chipre anuncia más controles contra una fuga de capitales» (en castellà). El Mundo, 25 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013]..
  52. «L'Eurogrup diu ara que Xipre és “un cas específic” i que “no hi ha models” per dissenyar els rescats» (en català). El Punt Avui, 25 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  53. «Els bancs de Xipre continuaran tancats fins dijous» (en català). Vilaweb, 26 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  54. «Anastasiadis dice que el control de capitales será “muy temporal”» (en català). El País, 26 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  55. «El presidente del mayor banco de Chipre presenta su dimisión» (en castellà). El Mundo, 26 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  56. «Anastasiadis anuncia una investigación para encausar a los responsables de la crisis - Fitch degrada la nota del Laiki al nivel de la bancarrota» (en castellà). El País, 26 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  57. «Els dipòsits no garantits a Xipre podrien patir una quitança del 40%» (en català). Europa Press, 26 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  58. «Cues i normalitat en l'obertura dels bancs a Xipre» (en català). El Periódico de Catalunya, 28 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  59. «Xipre allarga un mes les restriccions a la retirada de capitals» (en català). 324.cat, 28 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  60. «Xipre podria quedar-se fins al 60% dels dipòsits per finançar un rescat que exigirà grans sacrificis socials» (en català). 324.cat. [Consulta: 1 abril 2013].
  61. «La quitança als grans dipòsits del primer banc de Xipre pot arribar al 60%» (en català). ara.cat, 30 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  62. «El Banc de Xipre confirma fortes pèrdues per als grans dipositants» (en català). Vilaweb, 31 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  63. «Rússia salva els mobles en la crisi xipriota. El Kremlin canvia les seves dures crítiques per un discurs moderat i el seu suport al pla de rescat» (en català). Diari de Girona, 31 de març del 2013. [Consulta: 1 abril 2013].