Crispí i Crispinià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sants Crispí i Crispinià

Xilografia popular del s. XVIII, impresa a Bassano per Remondini
màrtirs
Nom secular Crispinus, Crispinianus
Naixement Segle III
Roma? (Itàlia)
Defunció ca.286
Soissons (França)
Enterrament San Lorenzo in Panisperna (Roma), Soissons (Saint-Crépin-le-Grand, desaparegudes en 1792)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, Església d'Anglaterra
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Soissons, S. Lorenzo in Panisperna (Roma), Faversham (Kent, Anglaterra)
Festivitat 25 d'octubre
Fets destacables Sabaters
Iconografia Els dos junts, arreglant sabates
Patronatge Sabaters, treballadors de la pell; Elda

Sant Crispí i sant Crispinià van ser dos germans cristians, martiritzats al final del segle III a Roma. Venerats com a sants, són els patrons tradicionals, a tot Europa, dels sabaters i, per extensió, d'altres oficis relacionats amb la pell.

Vida i llegenda[modifica | modifica el codi]

La seva vida no es coneix més que per la llegenda. Germans bessons, havien nascut en una família noble al segle III. Van ser perseguits per la seva fe cristiana i van fugir de Roma, arribant a Soissons. Allí van predicar el cristianisme als gals i, de nit, feien i arreglaven sabates per a guanyar-se la vida. De tota manera, feien les sabates per als pobres i no els cobraven res. Van aconseguir moltes conversions, per la qual cosa, el governador Rictus Varus els va fer detenir, torturar i decapitar, cap al 286.

Una tradició diu que l'emperador Maximià, que era de pas a la zona, va ésser-ne el jutge del seu procés. Com que van refusar d'abjurar del cristianisme, van ser sotmesos a nombrosos turments: van ficar cunyes punxegudes per sota les ungles (però les punxes van saltar-ne sense fer-los mal i van ferir els botxins), van ser llençats a una cisterna plena de plom fos (tampoc no van patir mal i el plom saltà a l'ull del botxí, deixant-lo borni), etc. Finalment, van ser ficats a una caldera d'oli bullent, però uns àngels els van treure i Varus, desesperat, s'hi llençà endins. L'endemà, van ser decapitats i van morir.

Al segle VI, una església s'aixecà en honor seu a Soissons, però no serà fins al 650 que Sant Eloi troba a l'església les seves sepultures. Sobre elles s'aixecarà l'abadia de Sant Crispí el Gran, avui desapareguda. Part de les relíquies són avui a Roma, a l'església de San Lorenzo in Panisperna. Altres van ser enviades per Carlemany a la catedral d'Osnabrück, dedicada als sants.

Nombreses llegendes i elements fabulosos van afegir-se a la seva vida, i el seu culte es va estendre ràpidament arreu d'Europa.

Llegenda anglesa[modifica | modifica el codi]

Si els francesos han situat la llegenda a Soissons, els anglesos ho han fet a la ciutat de Faversham, a Kent (Anglaterra). Diferents variants de la llegenda els fan naturals del lloc i morts a Canterbury, o només habitants de Faversham, on els sants haurien arribat fugint de Roma; hi van viure i des de Faversham van anar a Soissons on van ser morts. Això fa que sigui un sant popular a Anglaterra, present a obres de Shakespeare com Julius Caesar o Henry V, amb el famós "discurs del dia de Sant Crispí" a l'acte IV.[1]

La festivitat es commemora el 25 d'octubre.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La batalla d'Agincourt, nucli temàtic de l'obra, va tenir lloc el 25 d'octubre, dia de Sant Crispí, de 1415.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crispí i Crispinià Modifica l'enllaç a Wikidata