Crispí i Crispinià
 Xilografia popular del s. XVIII, impresa a Bassano per Remondini |
|
| màrtirs | |
|---|---|
| Nom secular | Crispinus, Crispinianus |
| Naixement | Segle III Roma? (Itàlia) |
| Defunció | ca.286 Soissons (França) |
| Enterrament | San Lorenzo in Panisperna (Roma), Soissons (Saint-Crépin-le-Grand, desaparegudes en 1792) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, Església d'Anglaterra |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Soissons, S. Lorenzo in Panisperna (Roma), Faversham (Kent, Anglaterra) |
| Festivitat | 25 d'octubre |
| Fets destacables | Sabaters |
| Iconografia | Els dos junts, arreglant sabates |
| Patronatge | Sabaters, treballadors de la pell; Elda |
Sant Crispí i sant Crispinià van ser dos germans cristians, martiritzats al final del segle III a Roma. Venerats com a sants, són els patrons tradicionals, a tot Europa, dels sabaters i, per extensió, d'altres oficis relacionats amb la pell.
Vida i llegenda[modifica]
La seva vida no es coneix més que per la llegenda. Germans bessons, havien nascut en una família noble al segle III. Van ser perseguits per la seva fe cristiana i van fugir de Roma, arribant a Soissons. Allí van predicar el cristianisme als gals i, de nit, feien i arreglaven sabates per a guanyar-se la vida. De tota manera, feien les sabates per als pobres i no els cobraven res. Van aconseguir moltes conversions, per la qual cosa, el governador Rictus Varus els va fer detenir, torturar i decapitar, cap al 286.
Una tradició diu que l'emperador Maximià, que era de pas a la zona, va ésser-ne el jutge del seu procés. Com que van refusar d'abjurar del cristianisme, van ser sotmesos a nombrosos turments: van ficar cunyes punxegudes per sota les ungles (però les punxes van saltar-ne sense fer-los mal i van ferir els botxins), van ser llençats a una cisterna plena de plom fos (tampoc no van patir mal i el plom saltà a l'ull del botxí, deixant-lo borni), etc. Finalment, van ser ficats a una caldera d'oli bullent, però uns àngels els van treure i Varus, desesperat, s'hi llençà endins. Al dia següent, van ser decapitats i van morir.
Al segle VI, una església s'aixecà en honor seu a Soissons, però no serà fins el 650 que Sant Eloi troba a l'església les seves sepultures. Sobre elles s'aixecarà l'abadia de Sant Crispí el Gran, avui desapareguda. Part de les relíquies són avui a Roma, a l'església de San Lorenzo in Panisperna. Altres van ser enviades per Carlemany a la catedral d'Osnabrück, dedicada als sants.
Nombreses llegendes i elements fabulosos van afegir-se a la seva vida, i el seu culte es va estendre ràpidament arreu d'Europa.
Llegenda anglesa[modifica]
Si els francesos han situat la llegenda a Soissons, els anglesos ho han fet a la ciutat de Faversham, a Kent (Anglaterra). Diferents variants de la llegenda els fan naturals del lloc i morts a Canterbury, o només habitants de Faversham, on els sants haurien arribat fugint de Roma; hi van viure i des de Faversham van anar a Soissons on van ser morts. Això fa que sigui un sant popular a Anglaterra, present a obres de Shakespeare com Julius Caesar o Henry V, amb el famós "discurs del dia de Sant Crispí" a l'acte IV.[1]
-
Martiri dels sants Crispí i Crispinià, per Aert van den Bossche, 1494 (Varsòvia, Museu Nacional)
-
San Lorenzo in Panisperna (Roma), on hi ha la suposada tomba dels dos germans
La festivitat es commemora el 25 d'octubre.
Notes[modifica]
- ↑ La batalla d'Agincourt, nucli temàtic de l'obra, va tenir lloc el 25 d'octubre, dia de Sant Crispí, de 1415.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crispí i Crispinià |
