Crissa
| ||||
| Tipus | Ciutat antiga i jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Delfi (Grècia) | |||
| Localització | Chrisso | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Crissa o Crisa (grec antic: Κρίσσα, Κρῖσa) va ser una antiga ciutat de la Fòcida que per molt de temps es pensava que podria ser la mateixa que Cirra (grec antic: Κίρρα). Pausànias[a] diu que Cirra era el nom de l'antiga Crissa, però Estrabó diu que eren dues ciutats diferents.[1] Homer l'esmenta al Catàleg de les naus de la Ilíada com una de les ciutats que van portar guerrers focidis a la guerra de Troia.[2]
Les investigacions de Heinrich Ulrichs van establir que es tracta de dues ciutats: Crissa estava situada terra endins, al sud-oest de Delfos, al sud del Parnàs. Se'n poden veure les ruïnes a poca distància al poble modern de Chrysó, a la vora de l'església del Quaranta Sants; queden restes de les muralles. La ciutat va donar nom a la badia situada no gaire lluny, i de vegades a tot el golf de Corint. Estrabó diu que la ciutat va fundar una colònia a Itàlia anomenada Metapont.[3]
Cirra va ser construïda més tard a la badia de Crissa, a la boca del riu Pleistos i al peu del mont Cirfis, i de fet era el port de Crissa. Les ruïnes encara es poden veure al llogaret de Magúla, especialment les muralles i alguns edificis.
Entre les dues ciutats hi havia una gran plana que tenia al nord el Parnàs, a l'est el riu Cifis, i a l'oest les muntanyes dels Locris ozolis i arribava fins Amfissa. Amb el temps el port va esdevenir una gran ciutat, igual que Delfos, mentre Crissa, mancada del santuari de Pytho o Pito (que pertanyia a Delfos) va decaure.
Els habitants de Delfos podien anar al temple per terra o per mar, però per aquesta via Cirra dominava el pas; aquesta ciutat va començar a llevar uns drets de pas molt grans i alguns peregrins que no van voler pagar es van queixar que les seves dones havien estat maltractades. La Lliga Amfictiònica va declarar la guerra a Cirra cap a l'any 595 aC i als voltants del 585 aC van ocupar la ciutat que van arrasar. No se sap que va passar amb Crissa, però és probable ja fos una ciutat insignificant i acabés l'ocàs amb la pèrdua del seu port (els seus habitants haurien marxat a Cirra o a Delfos). El producte de l'espoli de la ciutat es va utilitzar per la Lliga Amfictiònica per fundar els Jocs Pítics. La ciutat de Cirra i la plana van ser declarades llocs sagrat que no es podien cultivar i així va ser fins que l'ordre es va incomplir en temps de Filip II de Macedònia, quan la ciutat d'Amfissa va posar en cultiu les terres i va intentar reconstruir la ciutat originat la segona guerra sagrada, en la qual Amfissa va ser ocupada per Filip (338 aC), nomenat strategos pels amfictions.[1]
La ciutat no obstant va ser reconstruïda i es va utilitzar com a port de Delfos, i tenia temples d'Apol·lo, Àrtemis i Leto, moltes estàtues, i potser hipòdrom i estadi (que havien existit abans).
Notes[modifica]
- ↑ Segons la forma del nom que proposen el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Crissa». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
- ↑ Homer. Ilíada, II, 520
- ↑ Ulrichs, Heinrich Nikolaus «Über die Städte Crissa und Cirrha» (en alemany). Abhandlungen der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, Philosophisch-Philologische und Historische Klasse [Múnic], 3, 1, 1840, pàg. 81-98 + un mapa.