Crist crucificat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crist crucificat.
Majestat Batlló, romànic.

Crist crucificat, Jesús crucificat o simplement Crucificat és la representació artística de l'escena evangèlica de la Crucifixió de Jesús, especialment quan es limita a Crist a la Creu, amb poques addicions. Quan l'escena és més complexa es pot parlar de Gòlgota, en incloure als altres crucificats (Dimas el Bon Lladre i Gestes el Mal Lladre), a les Tres Maries, a Sant Joan Evangelista, als soldats romans, etc. Cada període artístic ha destacat diferents aspectes d'acord a les característiques del seu estil i fins i tot a les seves implicacions intel·lectuals, socials i ideològiques en una època històrica determinada.

En l'art paleocristià de l'Antiguitat Tardana no és un tema molt tractat. En l'art bizantí de l'Edat Mitjana si, especialment en mosaics icones. El tema en l'art occidental medieval passa i que és una forma hieràtica al romànic (Jesús apareix com Crist en majestat, vencedor sobre la mort i completament vestit tot i estar en la creu) a fer-se d'una forma més naturalista al gòtic (Jesús apareix sofrent, i habitualment nu-el tema artístic de la nuesa i tortura d'un cos té com a precedents el Laocoont i el Màrsies de l'escultura grega antiga-). Per al tema iconogràfic dels claus de Crist, és característic en el romànic la utilització de quatre claus, dos per a les mans i dos per als peus, cada peu en un clau diferent, mentre que en el gòtic se sol representar amb tres, fent que un peu estigui sobre un altre, el que obliga a una cama a doblar de forma diferent a l'altra i trencar la simetria.[1] Altres símbols de la Crucifixió que es fixen en època medieval i relacionats amb el moment concret de clavar a Crist a la Creu són l'escala, les tenalles i el martell, a més d'altres que apareixen durant la Crucifixió, com la llança de Longí i l'esponja amb aigua i vinagre. La corona d'espines és, a més d'un motiu molt usual en la Crucifixió, un símbol més genèric de la Passió de Crist, en associar amb escenes anteriors, com la flagel·lació de Crist i l'Ecce Homo. També es va fixar convencionalment l'ús d'una cartell amb les sigles INRI.

En el renaixement, el barroc i el classicisme (posteriorment neoclassicisme o academicisme) es va continuar amb la tradició iconogràfica medieval, però es va adaptar la representació a les convencions visuals de cada un dels estils, amb una oposició molt visible, en ser tendències pendulars amb un major o menor èmfasi en l'intel·lecte o en els sentits.

Al segle XIX les representacions religioses no van abundar, però són destacables en el romanticisme de Caspar David Friedrich (Altar de Tetscher) i en el Prerafaelitisme (escena de la fusteria de William Holman Hunt).

Al segle XX destaca l'originalitat de Salvador Dalí i Domènech que mostra a Jesús en un escorç de picat en el seu quadre Crist de Sant Joan de la Creu.

Les representacions escultòriques poden denominar crucifix, especialment a efectes devocionals.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.lahornacina.com/noticiasgodia.htm
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crist crucificat Modifica l'enllaç a Wikidata