Cristina l'Admirable
 Sint-Truiden, lloc de la mort de la santa |
|
| verge | |
|---|---|
| Nom secular | Christina Mirabilis |
| Naixement | 1150 Brustem (Flandes, Bèlgica) |
| Defunció | 24 de juliol de 1224 Monestir de S. Caterina (Sint-Truiden, Bèlgica) |
| Enterrament | Monestir dels Redemptoristes de Sint-Truiden |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Lloc de pelegrinatge | Sint-Truiden |
| Festivitat | 24 de juliol |
| Iconografia | Com una monja, levitant o amb ales |
Cristina l'Admirable (Brustem, Flandes, 1150 – Sint-Truiden, Flandes, 1224) o Christina Mirabilis fou una dona flamenca molt devota, coneguda per les seves visions i experiències místiques. És venerada com a santa a l'Església catòlica. La seva vida està farcida d'elements llegendaris
Vida i llegenda [modifica]
Cristina va néixer en una família pagesa i va quedar orfe als quinze anys. Quan tenia 21 o 22 anys, va tenir un atac de catalèpsia que la va deixar en un estat que va fer pensar tothom que havia mort. Dos dies després, durant el funeral a l'església, va aixecar-se, deixant sorpresos tots els assistents. Segons els testimonis, va levitar fins tocar el sostre i només va baixar pels resos del prevere. Recuperada, va explicar que no podia suportar la flaire de pecat que hi havia i va explicar les visions que havia tingut mentre era "morta" i en les que havia vist el cel, l'infern i el purgatori, guiada pels àngels. Segons l'explicació, Déu mateix li donà l'opció de tornar a la vida a fer caritat i patir per tal de deslliurar les ànimes que havia vist al purgatori mitjançant la pregària i el sacrifici.
Cristina va triar tornar i fou llavors quan revisqué. Des d'aquell moment, el seu objectiu era la conversió dels pecadors i a la penitència i els patiments per alliberar les ànimes. Va renunciar a les comoditats de la vida i va fer penitències extremades, com cremar-se al foc o al forn, tot i que després no tenia senyals ni cremades, banyar-se al riu en ple hivern i durant hores, mantenir-se dreta sobre una cama durant molt de temps seguit o ésser colpejada per les pales de la roda d'un molí. Per fugir del pecat, s'instal·lava en llocs alts: sobre torres, molins o arbres, on vivia o, al contrari, en tombes i coves.
El seu comportament, però, va fer que els seu conciutadants pensessin que estava boja i volguessin tancar-la, però quan la van lligar, va trencar les cordes i fugí mentre cantava salms i oacions. Va ésser acusada de bruixeria i empresonada, però fou alliberada i tinguda per una santa boja quan sanava miraculosament de les ferides inflingides per la tortura.
Va viure reclosa en una cel·la del castell de Loon, a Jutta, on va gaudir de gran consideració i rebia moltes visites que li demanaven consell i oracions, entre elles les de santa Lutgarda de Tongeren o el comte Lluís II de Loon, que la considerava com una segona mare.
Va morir als 74 anys, de mort natural, al monestir de Santa Caterina de Sint-Truiden, on va viure, tot i que no era monja, els últims anys de la seva vida. El 1223 va morir "per segon cop", però justament llavors, una monja va tenir una greu necessitat espiritual i Cristina "tornà" a la vida per comfortar-la. Va morir poc després, per tercer cop i definitivament, el 1224.
Les seves relíquies es guarden al monestir de Redemptoristes de Sint-Truiden.
Bibliografia [modifica]
- Thomas de Cantimpré. The Life of Christina the Astonishing. Toronto: Margot H. King, 1999. ISBN 0-920669-44-1
- Jennifer M. Brown, Three Women of Liège: a critical edition and commentary on the Middle English lives of Elizabeth of Spalbeek, Christina Mirabilis, and Marie d'Oignies. Turnhout: Brepols, 2009. ISBN 9782503524719.
