Cristoforo Negri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cristoforo Negri
Naixement 13 de juny de 1809
Milà, Regne napoleònic d'Itàlia
Mort 18 de febrer de 1896 (als 86 anys)
Florència, Regne d'Itàlia

Cristoforo Negri (Milà, 13 de juny de 1809 - Florència, 18 de febrer de 1896[1]) va ser un escriptor i polític italià. Negri va estudiar a Pavia, Graz, Praga i Viena. Després ensenyà les ciències polítiques a la Universitat de Pàdua. Va formar part del govern de Gioberti el 1848. Després de la Battalla de Novara esdevingué diplomàtic i va treballar al ministeri d'afers exteriors durant els governs de Massimo D'Azeglio, Urbano Rattazzi i Camillo Benso di Cavour. El 1874 fundà la Societat Geogràfica Italiana, de la qual va ser el primer president de 1867 a 1872.[2] Fou cònsol general a Hamburg de 1873 a 1874 i després es va retirar a Torí. El 1884 participà en la conferència per a la construcció del Canal de Panamà i també com a delegat italià a la Conferència de Berlín.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Memorie storico-politiche dei Greci e dei Romani (1842).
  • La grandezza italiana, studi, confronti e desiderii (1864)
  • La storia politica dell'antichità (1866)
  • Due mesi di escursione alle coste Belgiche, Olandesi e Germaniche: ricordi e riflessioni. (1871)
  • I passati viaggi antartici e l'ideata spedizione italiana: Riflessi. (1880)
  • Le memorie di Giorgio Pallavicino (1882)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dades biogràfiques a Rassegna storica del Risorgimento
  2. Enciclopèdia Treccani
  3. Angelo Del Boca "Gli italiani in Africa Orientale Vol.1", p.233