Conquesta de Mallorca
La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada de l'any 1229 contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus). La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Taula de continguts |
La situació d'Al-Mayūrqa [modifica]
Mayūrqa en l'Imperi Almohade [modifica]
El 1203 les tropes almohades es llençaren a la conquesta de Mayūrqa governada per 'Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya per tal de debilitar la resistència almoràvit a Ifriqīyya. A partir d'aleshores les Balears restaren incorporades al Califat almohade i foren governades per diferents valís nomenats des de la capital dels almohades, Marràqueix, el primer dels quals fou 'Abd Allāh ibn Tā'Allāh al-Kumī.
La guerra civil almohade i la semi-independència de Mayūrqa [modifica]
Però la derrota almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa l'any 1212 a mans dels regnes cristians provocà la debilitat interna del califat i la posada en qüestió del règim integrista almohade. Se succeïren vuit califes, l'aparició de noves dinasties al Magrib, i finalment l'aparició de les terceres taifes. En aquest context de debilitat política, el valí de l'illa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, actuà de manera semi-independent respecte del califa almohade Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr.
La situació de la Corona d'Aragó [modifica]
La mort del rei Pere II d'Aragó "el Catòlic" a la Batalla de Muret [modifica]
Després de la victòria cristiana sobre els almohades a la Batalla de Las Navas de Tolosa, el rei Pere II d'Aragó s'implicà en la Croada albigesa. El rei Pere era vassall de la Santa Seu per la seva coronació a Roma l'any 1204 i la seva ortodòxia catòlica indubtable. Per aquesta raó, Ramon VI de Tolosa, els cònsols de Tolosa, el comte de Foix i el de Comenge s'hi adreçaren buscant un aliat poderós i inqüestionable. Malgrat que el rei Pere II d'Aragó mai no va ser favorable envers l'heretgia càtara, doncs ja des del 1198 havia pres mesures contra l'heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus vassalls occitans amenaçats per Simó de Montfort i consolidar l'hegemonia de la Corona d'Aragó a Occitània.
El primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte va ser el pacte per casar la filla de Simó de Montfort, Amícia, amb el fill primogènit de Pere I d'Aragó, Jaume (futur Jaume I d'Aragó). A tal fi, el rei Pere entregà l'infant Jaume, que aleshores tan sols tenia 3 anys, a Simó de Montfort. Però un cop aquest tingué al nadó sota el seu poder, continuà atacant els vassalls del rei d'Aragó i finalment s'imposà la via militar com a única sortida al conflicte. El 12 de setembre de 1213 es lliurà la Batalla de Muret en la qual morí el rei Pere II d'Aragó.
La Corona d'Aragó s'havia quedat sense rei, sense successor i en una situació financera crítica a causa de la guerra.
Regència de Sanç d'Aragó durant la minoria d'edat de Jaume I [modifica]
El Papa Innocenci III nomenà un consell de regència. Posteriorment Sanç d'Aragó fou nomenat Procurador. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en entredit i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb Ferran d'Aragó, germà del rei difunt Pere II d'Aragó. De fet, l'infant Jaume va haver d'agafar el poder d'una manera inmediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per Sanç, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.
Primera revolta de la noblesa contra Jaume I [modifica]
La primera revolta de la noblesa contra Jaume I d'Aragó es produí l'any 1220, quan aquest tenia tan sols 12 anys, i fou encapçalada per Rodrigo de Liçana i Pero Ferrández d'Açagra. Jaume I, assessorat pel Consell Reial, assetjà i sotmeté els castells d'Albero i Liçana, però no reeixí a conquerir el castell d'Albarrasí.
Segona revolta de la noblesa contra Jaume I [modifica]
Al 1223, arran de la guerra entre Nunó Sanç d'Aragó i Guillem de Montcada, el rei Jaume I d'Aragó va haver de prendre partit pel seu familiar en detriment del seu antic defensor. Novament la noblesa no recolzà al rei i es contruí una poderosa aliança de la noblesa en contra del rei, formada per Guillem de Montcada, l'infant Ferran d'Aragó, Ramon de Montcada, Guillem Ramon de Montcada, Guillem Ramon Dapifer, Ramon de Cervera, Jaume de Cervera, els Cervelló, Guillem de Claramunt, Ramon Alemany de Cervelló, Guillem de Tarragona i Guerau d'Aguiló. Nunó Sanç d'Aragó fou forçat a unir-se a la coalició contra Jaume I i aquest fou empresonat a Alagó. Al 1224 va haver de pagar un rescat de 20.000 morabatins per la seva llibertat.
La Croada [modifica]
En 1226, dues sageties amb patent de cors manades per Guillem d'ôdena van atacar dues embarcacions mallorquines, de les que van capturar una mentre una galera va fugir. Com a represàlia els musulmans van capturar dues embarcacions catalanes, i l'embaixada Jaume I va fracassar, decidint al rei la conquesta de Mallorca.[4]
El sopar de Tarragona amb la noblesa militar i el còmit de galeres Pere Martell [modifica]
Durant la segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I d'Aragó es reuneixen a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutadà de Barcelona i còmit de galeres Pere Martell. Al sopar hi assistiren el mateix rei Jaume I d'Aragó, el ciutadà Pere Martell i els nobles Nunó Sanç, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empúries, Guerau VI de Cervelló, Ramon Alemany Cervelló de Querol, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia de Berga.
Durant el sopar Jaume I d'Aragó demanà a Pere Martell que li expliqués com era Mallorca i aquest li descrigué l'illa, doncs hi havia estat un parell de vegades. Finalitzat el sopar, els nobles exposaren al rei la voluntat d'una campanya militar sobre Mallorca i la possibilitat d'establir un "regne dins la mar".
|
|||
Les Corts de Barcelona de 1228 [modifica]
de Barcelona de 1228
Les Corts a Barcelona, el 23 de desembre de 1228, aproven la conquesta de Mallorca després de tres dies de deliberacions on els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s'establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l'impost del bovatge per la realització de la conquesta
Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:
- L'objectiu era l'annexió de totes les illes.
- Les terres i riqueses obtingudes es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l'expedició en cavalls i homes armats.
- Les porcions de terra es cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.
- En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d'Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.
Les tropes cristianes de la Croada [modifica]
La negativa de les Corts del Regne d'Aragó a finançar la croada limità la participació de la noblesa aragonesa a les tropes de la Casa del Rei d'Aragó. Els Magnats catalans aportaren les seves pròpies tropes i el global estimat de la Host Reial de Jaume I d'Aragó és el següent[5]
- Host de la Casa d'Aragó 150/200 cavallers
- Host de Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya, 100 cavallers
- Host d'En Guillem II de Bearn i Montcada 100 cavallers
- Ramon Alemany Cervelló de Querol 30 cavallers
- Hug V de Mataplana, 50 cavallers
- Host del Bisbe de Barcelona, 100 cavallers
- Host de N'Hug IV d'Empúries 70 cavallers
- Host del Bisbe de Girona, Guillem de Montgrí 100 cavallers
- Host de l'Abat de Sant Feliu de Guíxols, en Bernat Descoll
- Host del Prebost de l'Arquebisbat de Tarragona N'Aspàreg de la Barca, 100 cavallers 1.000 llancers
- Host de l'Orde del Temple de Salomó
- Host de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem
- Guillem I de Cervelló, 100 cavallers
- Ferrer de Santmartí, 100 cavallers
- Ramon de Montcada, 25/50 cavallers
- Ramon Berenguer d'Àger, 50 cavallers
- Galçeran de Pinós 50 cavallers
- Bernat de Santa Eugènia de Berga, 30 cavallers
Una primera estimació portaria a la xifra de 1.500 cavallers i 15.000 peons.
Campanya militar [modifica]
L'any següent, el 5 de setembre l'estol català surt de Salou, Cambrils i Tarragona.[6] Durant el trajecte sofriren els efectes d'un temporal que els desvià havent de reconduir el pla d'atac i desembarcant a Santa Ponça on es combat l'11 de setembre i venç els moros l'endemà, el 12 de setembre a la batalla de Portopí. El 31 de desembre es conquereix Madina Mayurqa[7] (Palma) a Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr, que mor en la batalla.
Després del Setge de Madîna Mayûrqa i l'assassinat del darrer valí musulmà de Mayurqa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, la insurgència mayurquina es fortificà als castells d'Alaró, Pollença, Santueri.[8] així com a la Serra de Tramuntana, on s'hi refugiaren uns 3.000 homes armats i unes 15.000 dones i infants supervivents a la massacre que seguí a la caiguda de Madîna Mayûrqa. Aleshores els mayûrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuiap de Xivert. El rei va tornar a Catalunya en novembre de 1230.
Al 1231, durant la segona expedició de Jaume el Conqueridor sobre Mallorca, i després de la mort de Abu Hafs ibn Sayrî i els seus sis mil homes el mes de febrer[9] a la Serra de Tramuntana, Xuiap optà per tractar la rendició de la següent manera: per a ell i altres quatre del seu llinatge, hisenda a Mallorca, cavalls, armes, rocí i mules; pels sarraïns que s'acollíssin al tracte, dret a poblar les terres que s'havia expropiat el rei (medietas regis); aquells que no volgéssin retre's, restarien a la mercè del rei. Prop de 2.000 sarrains mayûrquins es negaren a retre's en aquestes condicions[10] i es van refugiar al castell de Pollença, que fou assetjat, on morí el cabdill mayurquí Abu-Alí Úmar.
La implantació del règim feudal [modifica]
Els pobladors musulmans acaben fugint a Menorca, l'Àfrica o són esclavitzats, i el 1236 es comença la repoblació amb pagesos i colons de l'Empordà, Comtat de Barcelona i del Rosselló.
Al segle XIII mateix ja es commemora a Mallorca el 31 de desembre la Festa de la Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de l'Estendard. Al voltant d'aquesta festa, Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca.
Notes i referències [modifica]
- ↑ El Califa dels Almohades Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun mai no s'implicà en el conflicte doncs la seva proclamació com a califa es produí després d'un aixecament que desembocà en una guerra civil entre els almohades, deixant sol al seu valí Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī davant de les tropes croades
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni: Història Nacional de Catalunya
- ↑ Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayûrqa segons Ibn'Amira al Mahzûmi)
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.3. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 326. ISBN 8478263616.
- ↑ G. Anglesola
- ↑ Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana
- ↑ Ixent Cultural, Cronologia breu referida a Mallorca entre els anys 902 i 1300
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1992, p.332. ISBN 8478263616.
- ↑ Mata, Santiago. El hombre que demostró el cristianismo. Ramon Llull (en castellà). Ediciones Rialp, p.39. ISBN 978-84-321-3599-6.
- ↑ Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (El llibre dels Feyts, cap. 113)
Bibliografia [modifica]
- Íbn ‘Amīra al-Mahzūmī: "Kitāb tā'rīh Mayūrqa. (Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca)"
- Jaume I: "Libre dels feyts"
- Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayūrqa segons Íbn ‘Amīra al-Mahzūmī)
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Poveda, Angel: Algunes hipòtesis sobre l'economia agraria del juz' de Jijnü-Bytra de Mayürqa, segons la toponímia àrab i berber
- Ixent Cultural, Cronologia breu referida a Mallorca entre els anys 902 i 1300
- 'Zephyrum', la novel·la sobre la conquesta de Mallorca
- Catalunya Ràdio. 175 - Jaume I i la conquesta de Mallorca [podcast]. En guàrdia!. [Consulta: 5 de gener].
- (castellà) La nobleza aragonesa en el siglo XIII
- (castellà) Aragoneses en Mallorca bajomedieval
