Cromàtide

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cromosoma.
(1) Cromàtida. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S.
(2) Centròmer. Punt per on les dues cromàtides resten unides i on s'uneixen els microtúbuls.
(3) Braç curt.
(4) Braç llarg.

La cromàtide és una de les dues cadenes idèntiques de DNA que unides pel centròmer constitueixen un cromosoma. Parlar de cromàtide presenta especial rellevància en el procés de la divisió nuclear (mitosi o meiosi). Aquest terme és emprat mentre els centròmers romanen en contacte. Quan se separen (durant l'anafase de la mitosi i durant l'anafase 2 de la meiosi), les cadenes passen a anomenar-se cromosomes fills. Els extrems de les cromàtides s'anomenen telòmers impedint la unió d'aquests extrems amb altres cromosomes i impedint l'escurçament dels cromosomes que tindria lloc després de cada replicació cel·lular i que causaria finalment la mort cel·lular. Per tant, els telòmers podrien determinar l'esperança de vida de la cèl·lula.

En altres paraules, per cromàtide entenem la meitat d'un cromosoma replicat.[1] El terme cromàtide va ser proposat per Clarence Erwin McClung (1900) i deriva del grec chroma (color).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]