Cromomicosi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaCromomicosi
Tipusmicosi subcutània, micosi, malaltia tropical desatesa i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i dermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Flucitosina Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F24 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B43
CIM-9117.2
Recursos externs
DiseasesDB29799 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1092695 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002862 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet182 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008582 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1562 Modifica el valor a Wikidata

La cromomicosi o cromoblastomicosi és una infecció crònica de la pell i del teixit subcutani, que afecta predominantment els membres inferiors,[1] els braços i sobretot els peus. En la majoria dels casos és causada per fongs dematiacis (de pigmentació fosca)[2] i parasitaris dels gèneres Fonsecaea pedrosoi, Phialophora verrucosa i Cladosporium carrionii.[3]

Història[modifica]

La primera descripció pública de la malaltia es remunta al 1914, del metge alemany resident al Brasil Max Rudolph. Un any després es va descriure els clàssics aspectes histològics de la micosi. El terme el va emprar per primer cop Terra et al. el 1922. La infecció i el seu agent micòtic foren observats i descrits el 1922 per Pedroso a São Paulo, Brasil, després de seguir diversos casos des del 1911.[4] D'altres espècies foren descobertes i vinculades amb la cromomicosi en els deu anys següents en diferents llocs del món: Rodhèsia (avui dia Zimbàbue), Boston i Hamburg. Es prefereix l'ús del terme cromomicosi sobre cromoblastomicosi a causa que els organismes causals no produeixen espores (blastoespores).

Epidemiologia[modifica]

Bosc xerofili, hàbitat del fong responsable de la cromomicosi.

La cromomicosi es troba amb predilecció en llocs tropicals sobretot amb temperatures anuals d'entre 25 i 28 °C, en sòl sec, poca elevació del terreny (<500 mt) i precipitacions menors d'1 metre (800 mm) a l'any. Per això són llocs àrids amb vegetació cactàcia i ecotò espinós (xerofítica), on els habitants i treballadors del camp solen caminar sense sabates cobertes. S'ha descrit, excepcionalment, la manipulació professional de fusta exòtica contaminada per F. pedrosoi com origen de la malaltia.[5] Es considera una infecció poc freqüent, comuna en adults més grans de 20 anys i en menor proporció en dones i nens. Tot i que es detecta a molts països del món, la seva prevalença és considerable a Amèrica del Sud, on existeixen zones altament endèmiques.[6] L'OMS la inclou a la llista de malalties tropicals desateses.[7]

Classificació[modifica]

  • Nodular o tumoral: la més prevalent.[8] Algunes vegades, la seva singular aparença pot fer sospitar l'existència d'una neoplàsia cutània.[9]
  • Dermatitis verrucosa: vegetant o papil·lomatosa.
  • Cromomicosi elefantiàsica genital per estasi limfàtica.[10]
  • Psoriasiforme o en placa.[11]
  • Cicatricial.[12]

Etiologia[modifica]

La malaltia s'obté per inoculació (sòl o vegetació)[13] traumàtica del fong a la pell o en capes més profundes. Per això és més freqüent veure les ferides eritematoses a les cames i als braços. Rarament s'observen infeccions en altres àrees del cos, com ara les aixelles[14] el nas[15] o el pavelló auricular.[16] La lesió es desenvolupa localment estenent-se per contigüitat i molt poques vegades per via limfàtica o hematògena causant lesions metastàsiques a distància del lloc d'inoculació.[17]

Les espècies de fongs que més freqüentment causen aquestes infeccions són Fonsecaea pedrosoi,[18] Phialophora verrucosa i Cladosporium carrionii.[19] De vegades altres espècies també poden provocar cromomicosi, com Fonsecaea compacta, Fonsecaea nubica,[20] Fonsecaea pugnacius,[21] Rhinocladiella cerphilum, Rhinocladiella aquaspersa,[22] Rhinocladiella similis,[23] Phoma insulana,[24] Cladosporium langeronii,[25] Exophiala jeanselmei[26] o Exophiala psychrophila.[27]

Se sap que certes famílies tenen una predisposició genètica a desenvolupar la infecció si són exposades al microorganisme, mentre que d'altres que no tenen aquest factor hereditari s'infecten amb menys freqüència, fins i tot en ser exposats a un igual o major nombre d'inoculacions.

Així com passa amb altres malalties micòtiques, no s'han reportat casos de transmissió d'un humà a un altre. Alguns arbusts, com el cactus al desert, tenen el fong a les seves espines, d'on és més fàcil ser contagiat. Ha estat registrada la concurrència en un mateix individu de la malaltia de Jorge Lobo (o lobomicosi: una afecció cutània crònica endèmica a àmplies zones rurals d'Amèrica Central i del Sud, causada pel fong Lacazia loboi)[28] i cromomicosi.[29]

Patogènia[modifica]

Cossos escleròtics de color fosc, amb hifes al fons, d'un pacient amb cromomicosi per Fonsecaea pedrosoi.

Les lesions es caracteritzen per mostrar nòduls, berrugositats i atrofia, d'evolució crònica. Un cop inoculat el fong en el seu estat sapròfit, triga diverses setmanes o alguns mesos a aparèixer en la pell una lesió en forma de placa eritematosa i asintomàtica, eventualment molt extensa,[30] que després es torna verrucosa. Als teixits, el fong parasitari desenvolupa una estructura característica, diagnòstica i patognomònica, que reb diversos noms: cossos de Medlar, cèl·lules muriformes o cossos escleròtics de color fosc[31] i que és una forma d'adaptació per preservar una viabilitat molt prolongada.[32]

La lesió progressa formant un abscés amb teixit granulomatós, de superfície irregular amb hemorràgies diminutes (visibles com punts negres), ulcerat i no contagiós, molt semblant en alguns casos a les ferides del micetoma, de la leishmaniosi o de l'esporotricosi cutània (micosi crònica produïda pel fong Sporothix schenckii).[33] A mesura que passen els anys, les lesions tenen tendència a la cicatrització, deixant àrees de la pell atrofiades, hipopigmentades i que poden causar deformacions irreversibles i invalidesa parcial i localitzada. Infeccions secundàries per bacteris acompanyen sovint la malaltia i s'han descrit casos de coexistència de lepra i cromomicosi.[34] La cromoblastomicosi de la cavitat oral és molt infreqüent.[35]

La pruïja i la intensa sensibilitat a la pressió són els símptomes característics de la cromomicosi. Ocasionalment, quan el curs d'aquesta infecció micòtica és de llarga durada (entre 20 i 30 anys), pot sorgir un carcinoma de cèl·lules escatoses invasiu sobre alguna de les seves lesions.[36]

Referències[modifica]

  1. ↑ Sali, AP; Sahay, A «Chromoblastomycosis of the leg» (en anglès). Pol J Pathol, 2017 Set; 68 (2), pp: 182-184. ISSN 1233-9687. DOI: 10.5114/pjp.2017.69695. PMID: 29025254 [Consulta: 8 agost 2022].
  2. ↑ de Camargo Hoffmann, C; Pereira Danucalov, I; Malta Purim, KS; Queiroz-Telles, F «Infections caused by dematiaceous fungi and their anatomoclinical correlations» (en anglès). An Bras Dermatol, 2011 Gen-Feb; 86 (1), pp: 138-141. DOI: 10.1590/s0365-05962011000100021. ISSN: 1806-4841. PMID: 21437537 [Consulta: 8 setembre 2022].
  3. ↑ Kurien, G; Sugumar, K; Chandran, V «Chromoblastomycosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 11; NBK470253 (rev), pàgs: 5. PMID: 29261968 [Consulta: 8 agost 2022].
  4. ↑ Rimet Borges, J; Medeiros Eda, YV; Ianhez, M; Garcia-Zapata, MTA «Diagnosis of chromoblastomycosis: an historical review» (en anglès). J Trop Pathol, 2022 Abr-Jun; 51 (2), pp: 97-115. ISSN 1980-8178. DOI: 10.5216/rpt.v51i2.71026 [Consulta: 23 agost 2022].
  5. ↑ Menezes, N; Varela, P; Furtado, A; Couceiro, A; Calheiros, I; et al «Chromoblastomycosis associated with Fonsecaea pedrosoi in a carpenter handling exotic woods» (en anglès). Dermatol Online J, 2008 Feb 28; 14 (2), pp: 9. DOI: 10.5070/D34tb1r39j. ISSN: 1087-2108. PMID: 18700112 [Consulta: 4 setembre 2022].
  6. ↑ de Castro Lima Santos, DW; Pedrozo e Silva de Azevedo; CDM; Aparecida Vicente, V; Queiroz-Telles, F; Messias Rodrigues, A; Sybren de Hoog, G; et al «The global burden of chromoblastomycosis» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2021 Ag 12; 15 (8), pp: e0009611. PMID: 34383752. DOI: 10.1371/journal.pntd.0009611. PMC: 8360387 [Consulta: 8 agost 2022].
  7. ↑ Queiroz-Telles, F «Chromoblastomycosis: a neglected tropical disease» (en anglès). Rev Inst Med Trop Sao Paulo, 2015 Set; 57 (Supl 19), pp: 46-50. PMID: 26465369. DOI: 10.1590/S0036-46652015000700009. PMC: 4711190 [Consulta: 8 agost 2022].
  8. ↑ Jayasree, P; Malakar, S; Raja, H; Nair, NG «Dermoscopic features in nodular chromoblastomycosis» (en anglès). Int J Dermatol, 2018 Des 18; 58 (5), pp: e107-e109. ISSN 1365-4632. DOI: 10.1111/ijd.14344. PMID: 30565211 [Consulta: 8 agost 2022].
  9. ↑ Jakopp, B; Stamm, B; Eyer, D; Conen, A «Hidden under a Cauliflower-Like Skin Tumor: Chromoblastomycosis» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2013 Jun 30; 2013, pp: 450153. DOI: 10.1155/2013/450153. PMC: 3705846. PMID: 23864969 [Consulta: 4 setembre 2022].
  10. ↑ Sharma, N; Marfatia, YS «Genital elephantiasis as a complication of chromoblastomycosis: A diagnosis overlooked» (en anglès). Indian J Sex Transm Dis AIDS, 2009 Gen; 30 (1), pp: 43-45. PMID: 21938115. DOI: 10.4103/0253-7184.55486. PMC: 3168040 [Consulta: 8 agost 2022].
  11. ↑ Narayan, RV; Kamat, D; Kumaran, MS «Long-Standing Psoriasiform Plaque over the Leg» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2022 Gen 24; 13 (1), pp: 161-162. PMID: 35198497. DOI: 10.4103/idoj.IDOJ_74_21. PMC: 8809150 [Consulta: 10 agost 2022].
  12. ↑ Simarro Rios, JE; Bonfim de Paiva, C; Moura de Paula, G; Ribeiro Borges Figueiredo, W; et al «Chromomycosis, an unusual cause of cicatricial ectropion: a case report» (en anglès). Arq Bras Oftalmol, 2017 Gen-Feb; 80 (1), pp: 46-48. ISSN 1678-2925. DOI: 10.5935/0004-2749.20170012. PMID: 28380102 [Consulta: 18 agost 2022].
  13. ↑ Ferreira Voidaleski, M; Rodrigues Gomes, R; Pedrozo e Silva de Azevedo, CDM; Jacomel Favoreto de Souza Lima, B; Costa, FDM; Bombassaro, A; Fornari, G; et al «Environmental Screening of Fonsecaea Agents of Chromoblastomycosis Using Rolling Circle Amplification» (en anglès). J Fungi (Basel), 2020 Nov 17; 6 (4), pp: 290. PMID: 33212756. DOI: 10.3390/jof6040290. PMC: 7712894 [Consulta: 8 agost 2022].
  14. ↑ Krishna, S; Shenoy, MM; Pinto, M; Saxena, V «Two cases of axillary chromoblastomycosis» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2016 Jul-Ag; 82 (4), pp: 455-456. ISSN 0973-3922. DOI: 10.4103/0378-6323.174415. PMID: 27279319 [Consulta: 23 agost 2022].
  15. ↑ Penjor, D; Khizuan, AK; Chong, AW; Wong, KT «A case of nasal chromoblastomycosis causing epistaxis» (en anglès). J Laryngol Otol, 2014 Des; 128 (12), pp: 1117-1119. DOI: 10.1017/S0022215114002655. ISSN: 0022-2151. PMID: 25382114 [Consulta: 9 octubre 2022].
  16. ↑ Martínez-Méndez, D; Humbría-García, L; Semprún-Hernández, N; Hernández-Valles, R «Auricular Chromoblastomycosis: an atypical presentation case and review of literature» (en anglès). Rev Soc Ven Microbiol, 2017 Jun; 37 (1), pp: 34-36. ISSN: 1315-2556 [Consulta: 9 octubre 2022].
  17. ↑ Srinivas, SM; Gowda, VK; Mahantesh, S; Mannapur, R; Shivappa, SK «Chromoblastomycosis Associated with Bone and Central Nervous Involvement System in an Immunocompetent Child Caused by Exophiala Spinifera» (en anglès). Indian J Dermatol, 2016 Maig-Jun; 61 (3), pp: 324-328. PMID: 27293256. DOI: 10.4103/0019-5154.182425. PMC: 4885188 [Consulta: 14 agost 2022].
  18. ↑ Khan, S; Kumar, A; Vinod, V; Prabhakar, V; Eapen, M; Thomas, J; et al «Chromoblastomycosis due to Fonsecaea pedrosoi: an old wine in a rare bottle» (en anglès). J Infect Dev Ctries, 2015 Mar 15; 9 (3), pp: 325-329. ISSN 1972-2680. DOI: 10.3855/jidc.5312. PMID: 25771474 [Consulta: 8 agost 2022].
  19. ↑ Namratha, N; Nadgir, S; Kale, M; Rathod, R «Chromoblastomycosis due to Cladosporium carrionii» (en anglès). J Lab Physicians, 2010 Gen; 2 (1), pp: 47-48. PMID: 21814409. DOI: 10.4103/0974-2727.66704. PMC: 3147088 [Consulta: 18 agost 2022].
  20. ↑ Najafzadeh, MJ; Sun, J; Aprecida Vicente, V; Xi, L; et al «Fonsecaea nubica sp. nov, a new agent of human chromoblastomycosis revealed using molecular data» (en anglès). Med Mycol, 2010 Set; 48 (6), pp: 800-806. ISSN 1460-2709. DOI: 10.3109/13693780903503081. PMID: 20302550 [Consulta: 17 agost 2022].
  21. ↑ Pedrozo e Silva de Azevedo; CDM; Gomes, RR; Aparecida Vicente, V; de Castro Lima Santos, DW; Marques, SG; et al «Fonsecaea pugnacius, a Novel Agent of Disseminated Chromoblastomycosis» (en anglès). J Clin Microbiol, 2015 Ag; 53 (8), pp: 2674-2685. PMID: 26085610. DOI: 10.1128/JCM.00637-15. PMC: 4508443 [Consulta: 10 agost 2022].
  22. ↑ Badali, H; Bonifaz, A; Barrón-Tapia, T; Vázquez-González, D; Estrada-Aguilar, L; Cavalcante Oliveira, NM; et al «Rhinocladiella aquaspersa, proven agent of verrucous skin infection and a novel type of chromoblastomycosis» (en anglès). Med Mycol, 2010 Ag; 48 (5), pp: 696-703. ISSN 1460-2709. DOI: 10.3109/13693780903471073. PMID: 20055741 [Consulta: 8 agost 2022].
  23. ↑ Heidrich, D; González, GM; Pagani, DM; Ramírez-Castrillón, M; Scroferneker, ML «Chromoblastomycosis caused by Rhinocladiella similis: Case report» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2017 Abr 7; 16, pp: 25-27. PMID: 28458993. DOI: 10.1016/j.mmcr.2017.04.002. PMC: 5397130 [Consulta: 14 agost 2022].
  24. ↑ Hernández-Hernández, F; Vargas-Arzola, J; Ríos-Cruz, OP; Córdova-Martínez, E; Manzano-Gayosso, P; Segura-Salvador, A «Primer caso de cromoblastomicosis causado por Phoma insulana» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2018 Feb; 36 (2), pp: 95-99. ISSN 2529-993X. DOI: 10.1016/j.eimc.2016.08.005. PMID: 27726899 [Consulta: 8 agost 2022].
  25. ↑ Torres-Guerrero, E; Arenas, R; Hernández Castro, R «Chromoblastomycosis due to Cladosporium langeronii. Molecular diagnosis of an agent previously diagnosed as Fonsecaea pedrosoi» (en anglès). An Bras Dermatol, 2018 Jun; 93 (3), pp: 475-476. PMID: 29924243. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20187644. PMC: 6001112 [Consulta: 8 agost 2022].
  26. ↑ Prasad, AK; Gandhi, S; Thakur, BK; Lyngdoh, WV «Exophiala jeanselmei as a Rare Cause of Chromoblastomycosis in India: A Case Report» (en anglès). Int J Med Public Health, 2021 Jul-Set; 11 (3), pp: 164-167. DOI: 10.5530/ijmedph.2021.3.30. ISSN: 2230-8598 [Consulta: 4 setembre 2022].
  27. ↑ Garzon, LM; Rueda, LJ; Celis, AM; Cardenas, M; Guevara-Suarez, M «Exophiala psychrophila: A new agent of chromoblastomycosis» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2018 Oct 25; 23, pp: 31-33. PMID: 30533349. DOI: 10.1016/j.mmcr.2018.10.001. PMC: 6263014 [Consulta: 8 agost 2022].
  28. ↑ Albuquerque Francesconi, V; Klein, AP; Botelho Gualda Santos, AP; Ramasawmy, R; Francesconi, F «Lobomycosis: epidemiology, clinical presentation, and management options» (en anglès). Ther Clin Risk Manag, 2014 Oct 9; 10, pp: 851-860. DOI: 10.2147/TCRM.S46251. PMC: 4199563. PMID: 25328400 [Consulta: 28 setembre 2022].
  29. ↑ da Costa, MM; Marques da Silva, SH; Almeida, HJR; Oliveira, C; et al «An Unusual Association between Chromoblastomycosis and Jorge Lobo's Disease in the Same Patient from the Amazon Region» (en anglès). Am J Agri & Biol Sci, 2008 Set 30; 3 (3), pp: 575-578. DOI: 10.3844/ajabssp.2008.575.578. ISSN: 1557-4997 [Consulta: 28 setembre 2022].
  30. ↑ Matos Gomes, N; Costa Bastos, T; Santana Cruz, K; Francesconi, F «Chromoblastomycosis: an exuberant case» (en anglès). An Bras Dermatol, 2014 Mar-Abr; 89 (2), pp: 351-352. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20142621. PMC: 4008075. PMID: 24770521 [Consulta: 4 setembre 2022].
  31. ↑ Lokuhetty, MDS; Alahakoon, VS; Kularatne, BDMU; De Silva, MVC «Ziehl-Neelsen and Wade-Fite stains to demonstrate Medlar bodies of chromoblastomycosis» (en anglès). J Cutan Pathol, 2007 Gen; 34 (1), pp: 71-72. DOI: 10.1111/j.1600-0560.2006.00572.x. ISSN: 0303-6987. PMID: 17214859 [Consulta: 8 setembre 2022].
  32. ↑ Rosen, T; Overholt, M «Persistent viability of the Medlar body» (en anglès). Int J Dermatol, 1996 Feb; 35 (2), pp: 96-98. DOI: 10.1111/j.1365-4362.1996.tb03269.x. ISSN: 0011-9059. PMID: 8850035 [Consulta: 4 setembre 2022].
  33. ↑ Orofino-Costa, R; Marques de Macedo, P; Messias Rodrigues, A; Bernardes-Engemann, AR «Sporotrichosis: an update on epidemiology, etiopathogenesis, laboratory and clinical therapeutics» (en anglès). An Bras Dermatol, 2017 Set-Oct; 92 (5), pp: 606-620. PMID: 29166494. DOI: 10.1590/abd1806-4841.2017279. PMC: 5674690 [Consulta: 8 agost 2022].
  34. ↑ Guevara, A; Aparecida Vicente, V; Jacomel Favoreto de Souza Lima, B; Ferreira Nery, A; Hagen, F; Hahn, RC «Chromoblastomycosis-Leprosy Co-Infection in Central West Brazil. Presentation of Three Cases and Literature Review» (en anglès). Mycopathologia, 2022 Ag; 187 (4), pp: 363-374. PMID: 35764905. DOI: 10.1007/s11046-022-00646-5. PMC: 9325793 [Consulta: 8 agost 2022].
  35. ↑ Fatemi MJ; Bateni, H «Oral chromoblastomycosis: a case report» (en anglès). Iran J Microbiol, 2012 Mar; 4 (1), pp: 40-43. ISSN 2008-3289. PMC: 3391560. PMID: 22783460 [Consulta: 10 agost 2022].
  36. ↑ Jamil, A; Lee, YY; Thevarajah, S «Invasive squamous cell carcinoma arising from chromoblastomycosis» (en anglès). Med Mycol, 2012 Gen; 50 (1), pp: 99-102. ISSN 1460-2709. DOI: 10.3109/13693786.2011.571295. PMID: 21449695 [Consulta: 10 agost 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cromomicosi&oldid=33103916»