Cronaca di un amore

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCronaca di un amore

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMichelangelo Antonioni Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióStefano Caretta i Franco Villani
Dissenyador de produccióPiero Filippone Modifica el valor a Wikidata
GuióPiero Tellini, Michelangelo Antonioni, Daniele D'Anza i Francesco Maselli Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiovanni Fusco Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEnzo Serafin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEraldo Da Roma Modifica el valor a Wikidata
VestuariFerdinando Sarmi
ProductoraVillani Film
DistribuïdorLes Acacias
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMilà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0042355 Filmaffinity: 566068 Allocine: 1024 Rottentomatoes: m/story_of_a_love_affair Letterboxd: story-of-a-love-affair Allmovie: v144934 TCM: 485219 TV.com: movies/story-of-a-love-affair TMDB.org: 49781 Modifica el valor a Wikidata

Cronaca di un amore és una pel·lícula italiana de 1950 dirigida per Michelangelo Antonioni i és seu primer llargmetratge.

Argument[modifica]

A Milà, una agència de detectius privats rep la visita d'Enrico Fontana, un ric industrial de la ciutat que l'encarrega d'efectuar una investigació sobre Paola, jove i bonica noia de 27 anys i la seva esposa des de fa un any, de la qual ignora el passat.

Carloni, l'investigador, investiga a Ferrara on Paola ha viscut i ha seguit els seus estudis fins als 17 anys, abans d'instal·lar-se a la capital llombarda. S'assabenta que va marxar després de la defunció accidental de l'una de les seves 2 millors amigues, Giovanna, promesa amb Guido, l'antic amant de Paola.

Matilde, l'altra amiga de Paola, és interrogada per Carloni i, immediatament després de l'interrogatori, escriu una carta a Guido per tal d'advertir-lo que ell i Paola són l'objecte d'una investigació.

Guido va llavors a Milà, entra en contacte amb Paola i els examants decideixen trobar-se l'endemà. En aquesta cita, Paola s'assabenta dels termes de la carta de Matilde, després evoquen aquest tràgic accident d'ascensor del qual va estar víctima Giovanna i reviuen els remordiments per no fer res per tal de potser salvar-la. Paola, suposant que la investigació actual és relativa a aquest accident i desitjosa de reprendre la relació amb Guido, el convenç de quedar-se a Milà, després, molt ràpidament, reprenen la seva antiga relació amorosa. Fontana, que ha reconegut ser l'origen de la investigació, és des d'aleshores un obstacle a la seva nova felicitat i Paola empeny Guido a matar-lo. L'amant acaba acceptant i prepara un crim, fàcilment maquillable com a accident de cotxe, en el trajecte que fa diàriament Fontana.

El dia i el lloc previstos, Guido, ser feble i indecís, està a punt de renunciar a aquest projecte diabòlic però Enrico perd el control del seu cotxe sobre el paviment moll i es mata. Carloni l'havia advertit abans de la relació de la seva dona. Llavors, accident o suïcidi? Guido, sentint-se culpable, marxa de Milà i Paola...[1]

Premis[modifica]

  • 1951: Ruban d'argent a la millor música, per Giovanni Fusco[2]
  • 1951: Ruban d'argent especial per Michelangelo Antonioni per als valors humans i estilístics en la realització del film[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]