Cronofotografia
Cronofotografia és una branca de la fotografia desenvolupada sobretot a la fi del segle XIX, molt propera en diversos aspectes a les primeres presentacions cinematogràfiques. Els seus principals representants són: Eadweard Muybridge, Étienne-Jules Marey i Ottomar Anschütz.
Taula de continguts |
Branques [modifica]
Nascuda en els laboratoris de recerca científica la Cronofotografia es divideix bàsicament en dues branques: La cronofotografia plana on múltiples imatges d'un objecte en moviment es registren en una sola planxa fotogràfica i la sèrie fotogràfica on cada imatge d'un objecte en moviment es registrada en fotografies separades. Aquesta darrera suposa conceptualment el mateix principi que el d'un film cinematogràfic que consisteix en una tira llarga d'imatges fixes. Ambdós categories contribuïren al naixement del Cinema.
Aportacions a la cronofotografia [modifica]
Entre molts altres fotògrafs, científics i cercadors que van contribuir al desenvolupament de la Cronofotografia cal citar Georges Demeny, assistent de Marey, el físic Ernst Mach, el gimnasta Ernst Kohlrausch, el pintor Thomas Eakins i el cercador medical Albert londe.
Influències posteriors [modifica]
Dins les avantguardes artístiques de principis del s.XX el futurisme italià, especialment el fotògraf Anton Giulio Bragaglia i Marcel Duchamp s'interessaren per l'estètica derivada de les imatges cronofotogràfiques.
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cronofotografia |
- Deac Rossell. Living pictures: the origins of the movies. SUNY Press, 1998