Cronologia de l'Antiga Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi romà oriental per reconquerir Roma.

Regne de Roma[modifica | modifica el codi]

La institució del Regne de Roma suposa de forma mítica l'origen fratricida de la pròpia ciutat de Roma al segle VIII aC que persistiria durant dos segles i mig. Inici de la cronologia ab urbe condita


República romana[modifica | modifica el codi]

Després del Regne de Roma s'institueix la República romana que persistirà durant més de cinc segles durant els quals Roma controla progressivament el seu domini sobre la península Itàlica i el Mediterrani. A mesura que la República creixia en extensió les institucions polítiques republicanes caigueren en una progressiva decadència fins a la creació de l'Imperi Romà amb August (segle I aC).

Segle V aC[modifica | modifica el codi]

Segle IV aC[modifica | modifica el codi]

Segle III aC[modifica | modifica el codi]

Segle II aC[modifica | modifica el codi]

Segle I aC[modifica | modifica el codi]

Imperi Romà[modifica | modifica el codi]

Les darreres escorrialles de la República romana són abolides per August. S'institueix el poder dels emperadors romans amb poders absoluts.

Segle I[modifica | modifica el codi]

Segle II[modifica | modifica el codi]

Segle III[modifica | modifica el codi]

  • 208/211- Campanyes de Sever contra els caledonians
  • 211- Sever mor. Els seus fills Caracal·la i Geta es converteixen en emperadors. Caracal·la ordena l'assassinat de Geta.
  • 217- Caracal·la és assassinat; Macrí es converteix en emperador
  • 218- Macrí és deposat i executat, Elagàbal ocupa el tron
  • 222- Elagàbal és assassinat. Alexandre Sever es converteix en emperador
  • 231/233- Guerra contra Pèrsia
  • 235- Alexandre és mort durant un motí dels soldats. Maximí es converteix en emperador.
  • 238- Any dels sis emperadors. El Senat dóna suport a la rebel·lió de Gordià I i Gordià II a l'Àfrica. Aquests dos són derrotats per un aliat de Maximí el Traci, i el Senat assigna Balbí i Pupiè com a coemperadors. Els dos són assassinats aviat, i Maximí és mort en un motí. El jove Gordià III es converteix en emperador.
  • 241- Victòria romana a la Batalla de Resaena.
  • 244- Els romans són derrotats a la Batalla de Misikhe. Felip l'Àrab es converteix en emperador.
  • 249- Deci usurpa el tron amb el suport des de les legions del Danubi. Anomena el seu fill Herenni coemperador.
  • 251- Deci i Herenni són derrotats i morts per Cniva, rei dels gots. Un altre fill de Deci, Hostilià és breument emperador, però mor per un brot de plaga. Trebonià Gal i el seu fill Volusià es converteixen en emperadors.
  • 252- Sapor I, rei de Pèrsia, derrota els romans a la batalla de Barbalissos.
  • 253- Emilià es converteix en emperador després de liderar una rebel·lió i Trebonià Gal i Volusià són morts per les seves pròpies tropes. Valerià I i el seu fill Gal·liè es converteixen en emperadors després que Emilià sigui mort pels seus propis soldats. Sapor I captura Antioquia.
  • 257- Valerià reprèn Antioquia. El francs envaeixen la Gàl·lia i Hispània. Els alamans envaeixen Itàlia però són derrotats a Milà.
  • 258- Els gots envaeixen Àsia Menor
  • 260- Valerià és pres captiu pels perses. Postumus és proclamat emperador a la Gàl·lia. També se li dóna suport a Hispània i Britània.
  • 267- Odaenathus és assassinat. La seva vídua Zenòbia pren control de Palmira
  • 268- Gal·liè derrota la invasió gòtica, però més tard és assassinat. Claudius II es converteix en emperador.
  • 269- Postumus és mort. Victorí és proclamat emperador a la Gàl·lia i Britània. El Palmirsos prenen Egipte i Síria. Claudi derrota els gots a Naissus (a Moesia).
  • 270- Claudi mor a causa d'una plaga. Després d'un mandat breu del germà de Claudi, Marc Aureli Quintil, Luci Domici Aurelià es converteix en emperador.
  • 271- Campanyes d'Aurelià contra els vàndals, iutungs i el sàrmates. Victorí és assassinat i els seus soldats proclamen Tètric I emperador.
  • 272- Aurelià venç a Zenòbia a Antioquia i Emesa i captura Palmira. S'abandona la província de Dàcia.
  • 273- Rebel·lions a Palmira. La ciutat és destruïda per Aurelià.
  • 274– Aurelià venç l'exèrcit de Tericus en els camps catalàunics
  • 275- Aurelià és assassinat. Tàcit es converteix en emperador.
  • 276- Tàcit mor. Després d'un regnat breu, Florià és assassinat, Probe es converteix en emperador.
  • 277- Els burgundis, longins, alamans i francs són derrotats.
  • 279- Campanyes de Probe contra els vàndals a Il·líria.
  • 282- Car és proclamat emperador. Probe és assassinat per les seves pròpies tropes.
  • 283- Car mor durant una invasió de Pèrsia. Els seus fills Carí i Numerià es converteixen en emperadors.
  • 284- Numerià mor. Dioclecià és proclamat emperador i marxa contra Carí.
  • 285- Carí mor en la batalla contra Dioclecià. Dioclecià parteix l'imperi en dues meitats i assigna a Maximià la porció Occidental mentre Dioclecià governa l'Oriental.
  • 286- Rebel·lions de Carausi a Britània.
  • 293- Dioclecià nomena a Constanci I i Galeri com cèsars. Carausius és assassinat per Al·lecte qui es proclama emperador.
  • 296- Al·lecte és derrotat i matat.
  • 299- Galeri derrota els sàrmates i els carps

Segle IV[modifica | modifica el codi]

  • 301- Dioclecià fixa els preus en l'Edictum de pretiis rerum venalium.
  • 303- Dioclecià ordena la persecució dels cristians.
  • 305- Dioclecià i Maximià abdiquen. Constantí i Galeri esdevenen augusts. Maximí Daia és nomenat cèsar a l'est i Sever II a l'oest.
  • 306- Constantí mor a York. El seu fill Constantí I el Gran és proclamat emperador. Maxenci, fill de Maximià, es proclama emperador a Roma.
  • 307- Maxenci torna a col·locar el seu pare, Maximià, com emperador. Sever mor. Galeri posa sota setge a Roma.
  • 308- Conferència de Carnuntum. Dioclecià convenç Maximià de dimitir. Licini I és nomenat cèsar a l'Est.
  • 310- Maximià es proclama altra vegada emperador, però és capturat per Constantí. Es suïcida.
  • 311- Galeri mor a Sardica (l'actual Sofia. Maximí Daia i Licini parteixen el seu regne entre ells.
  • 312- Constantí derrota i mata Maxenci a la batalla del Pont Milvi. Licini es casa amb la germana de Constantí, Constància. Constantí es converteix al cristianisme.
  • 313- Licini derrota a Maximenus. Maximí Daia mor a Tars.
  • Constantí publica l'Edicte de Milà, acabant amb la persecució de cristians i establint la tolerància religiosa per tot l'Imperi.
  • 314- Constantí derrota a Licini a Cibalae
  • 317- Constantí derrota a Licini al campus Ardiensis. Licini és forçat a cedir totes les seves províncies europees excepte Tràcia.
  • 318- Excomunicació d'Arri.
  • 324- Constantí derrota a Licini al riu Hebros i a Crisòpolis (l'actual Üsküdar). Licini abdica.
  • 325- El Concili de Nicea I.
  • 326- Constantí ordena la mort del seu fill més vell, Flavi Juli Crisp.
  • 330- Constantí converteix Constantinoble en la capital.
  • 332- Campanyes de Constantí contra els gots.
  • 334- Campanyes de Constantí contra el sàrmates.
  • 337- Constantí I mor a Nicomèdia. Els seus tres fills Flavi Claudi Constantí (Constantí II), Constanci II i Flavi Juli Constant convenir als emperadors.
  • 338- Constantí II derrota als alamans. Guerra amb Pèrsia.
  • 340- Constantí II envaeix Itàlia. Se'l para en una emboscada i és matat per Constant a Aquileia.
  • 341- Constant i Constantí II emeten una prohibició contra els sacrificis pagans
  • 347- La rebel·lió del donatisme a l'Àfrica.
  • 348- Constantí derrota els perses a la Batalla de Singara.
  • 350: Magnenci usurpa el tron de l'oest. Constant és capturat i mort. Atacs de Juli Nepot ataca Roma amb una banda de gladiadors
  • 351- Constantí nomena el seu cosí Constanci Gal com a cèsar. Magnenci es derrota a Mursa.
  • 353- Constantí derrota a Magnenci al Mons Seleuci. Magnenci se suïcida.
  • 354- Gal mor.
  • 355- Julià l'Apòstata és nomenat cèsar a la Gàl·lia.
  • 357- Julià derrota els francs a Estrasburg.
  • 360- Amb una guerra persa imminent, Constanci ordena a Julià enviar unes quantes legions a l'est. Les tropes s'amotinen i proclamen Julià August.
  • 361- Constanci mor de malaltia, nomena Julià el seu successor. Julià es declara ell mateix un pagà, però el seu intent de rejuvenir el paganisme no té èxit en l'imperi
  • 363- Julià envaeix Pèrsia, però és forçat a retirar-se, és ferit mortalment i mor durant una escaramussa. Jovian és proclamat emperador.
  • 364- Jovià mor en un accident d'asfíxia. Valentinià I es converteix en emperador i divideix l'imperi amb el seu germà Valent.
  • 375- Valentinià mor i és succeït per Gracià com emperador occidental.
  • 378- Valentinià és derrotat i matat pels gots a la Batalla d'Adrianòpolis. Teodosi I el Gran reïx ell com emperador oriental.
  • 384- Gracià és assassinat, Valentinià II es converteix en emperador.
  • 392- Valentinià II mor en el que sembla ser un suïcidi, encara que l'assassinat per Arbogast és més probable. Arbogast instal·la el titella Eugeni al tron occidental, però Teodosi es nega a reconèixer l'usurpador.
  • 394- Eugenius i Arbogast són deposats i matats per Teodosi, que breument reunifica l'imperi per última vegada.
  • 395- Teodosi I el Gran mor, deixa l'imperi occidental al seu fill Honori i l'imperi oriental al seu fill Arcadi.

Segle V[modifica | modifica el codi]

Segle VI i posterior[modifica | modifica el codi]