Cronologia de l'astronomia del sistema solar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquest article és una cronologia de l'astronomia del Sistema solar.

Antiguitat[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Renaixement[modifica | modifica el codi]

Segle XVIII[modifica | modifica el codi]

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

1900–1975[modifica | modifica el codi]

  • 1906 – Max Wolf descobreix l'asteroide troià Achilles
  • 1915 - Robert Innes descobreix Pròxima del Centaure, l'estrella més propera a la Terra després del Sol
  • 1919 – Arthur Stanley Eddington utilitza un eclipsi solar per provar amb èxit la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein
  • 1930 – Clyde Tombaugh descobreix Plutó
  • 1930 – Seth Nicholson mesura la temperatura de la superfície de la lluna
  • 1944 – Gerard Kuiper descobreix que el satèl·lit Tità té una atmosfera substancial
  • 1946 – Llançament americà d'un coet V-2 amb una càmera equipada oferint la primera imatge de la Terra des de l'espai
  • 1949 – Gerard Kuiper descobreix la lluna d'Urà Miranda i la lluna de Neptú Nereida
  • 1950 – Jan Oort suggereix la presència del núvol d'Oort cometari
  • 1951 – Kuiper argumenta a favor d'un dipòsit anul·lar de cometes entre 40-100 unitats astronòmiques del Sol, el cinturó de Kuiper
  • 1959 – Luna 3 envia les primeres imatges de la cara oculta de la Lluna
  • 1962 – El Mariner 2 realitza un sobrevol de Venus realitzant les primeres observacions en primer pla d'un altre planeta
  • 1964 – El Mariner 4 ofereix les primeres imatges detallades de la superfície de Mart
  • 1966 – El mòdul de descens lunar, Luna 9, ofereix les primeres imatges de la superfície d'un altre cos celeste
  • 1967 – Venera 4 ofereix la primera informació sobre l'atmosfera de Venus
  • 1968 – La missió tripulada lunar Apollo 8 ofereix la primera imatge mai presa de l'esfera de la Terra.
  • 1970 – El mòdul de descens a Venus, Venera 7, envia informació amb èxit per primera vegada obtinguda a partir de la superfície d'un altre planeta
  • 1971 – El Mariner 9 es converteix en el primer èxit orbitador d'un altre planeta. Proporciona els primers mapes detallats de la superfície marciana, el descobriment de la major part de la topografia del planeta, incloent el volcà Olympus Mons i el sistema de canyons de Valles Marineris, que es nomena en el seu honor.
  • 1971 – Mars 3 aterra a Mart, i transmet la primera imatge parcial de la superfície d'un altre planeta.
  • 1973 – Els astronautes de l'Skylab descobreixen els forats coronals del Sol.
  • 1973 – Pioneer 10 vola a Júpiter, que proporciona les primeres imatges en primer pla del planeta i revelant els seus cinturons de radiació intensa.
  • 1974 – Mariner 10 ofereix les primeres imatges en primer pla de la superfície de Mercuri.
  • 1975 – Venera 9 es converteix en la primera sonda a transmetre amb èxit imatges de la superfície de Venus.

1975–2000[modifica | modifica el codi]

2001–Actualitat[modifica | modifica el codi]

  • 2004 – Voyager 1 envia les primeres dades que s'hagin obtingut dins de l'heliofunda del sistema solar
  • 2003 – Sedna, un gran objecte amb una òrbita sense precedents de 12.000 anys, és descobert per Michael E. Brown, Chad Trujillo i David L. Rabinowitz.
  • 2004 – La sonda Cassini–Huygens es converteix en el primer a orbitar al voltant de Saturn. Descobreix moviments complexos en els anells, diverses petites llunes noves i criovolcanisme a la lluna Encèlad i proporciona les primeres imatges de la superfície de Tità
  • 2005 – Michael E. Brown et al. descobreix Eris, un objecte transneptunià més gran que Plutó, i més tard també la seva lluna, Disnòmia. Eris va ser fotografiada per primera vegada el 2003, i és l'objecte més gran descobert al sistema solar des de la lluna Tritó de Neptú el 1846.
  • 2005 – Les missions de la Mars Exploration Rovers van realitzar les primeres observacions astronòmiques mai preses de la superfície d'un altre planeta, les imatges d'un eclipsi de la lluna de Mart Fobos.
  • 2006 – La 26 ª Assemblea General de l'UAI van votar a favor d'una definició revisada d'un planeta i va declarar oficialment a Plutó com un planeta nan.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hunger, Hermann; Pingree, David Edwin. Astral Sciences in Mesopotamia (en anglès). Brill, 1999, p.32-37. ISBN 9004101276. 
  2. A. Sachs (May 2, 1974), "Babylonian Observational Astronomy", Philosophical Transactions of the Royal Society of London (Royal Society of London) 276 (1257): 43-50 [45 & 48-9]
  3. Deng, Yinke. Ancient Chinese Inventions (en anglès). Cambridge University Press, 2011, p.69. ISBN 0521186927. 
  4. Kam-Leung Chan, Alan; Clancey, Gregory K.; Loy, Hui-Chieh. Historical Perspectives on East Asian Science, Technology, and Medicine (en anglès). World Scientific, 2001, p.435. ISBN 9971692597. 
  5. Kelley, David H.; Milone, Eugene F.; Aveni, A.F.. Exploring Ancient Skies: A Survey of Ancient and Cultural Astronomy (en anglès). Springer, 2011, p.134. ISBN 144197623X. 
  6. Aschwanden, Markus J. Physics of the Solar Corona: An Introduction With Problems And Solutions (en anglès). Springer Science & Business, 2006, p.1. ISBN 3540307656. 
  7. The Encyclopædia Britannica, or, Dictionary of arts, sciences, and general literature. vol.3. 8a edició (en anglès). Adam & Charles Black, 1853, p.545. 
  8. Kelley, David H.; Milone, Eugene F.; Aveni, A.F.. Exploring Ancient Skies: A Survey of Ancient and Cultural Astronomy. Springer, 2011, p.327. ISBN 144197623X. 
  9. Adi Setia (2004), "Fakhr Al-Din Al-Razi on Physics and the Nature of the Physical World: A Preliminary Survey", Islam & Science 2, <http://findarticles.com/p/articles/mi_m0QYQ/is_2_2/ai_n9532826/>. Consultat el 2 març 2010
  10. Livingston, John W. (1971), "Ibn Qayyim al-Jawziyyah: A Fourteenth Century Defense against Astrological Divination and Alchemical Transmutation", Journal of the American Oriental Society 91 (1): 96–103 [99], DOI 10.2307/600445
  11. Schilling, Govert. Atlas of Astronomical Discoveries (en anglès). Springer, 2011, p.21-22. ISBN 1441978100. 
  12. Ben-Menahem, Ari. Historical Encyclopedia of Natural and Mathematical Sciences (en anglès). Springer, 2009, p. vol.1 p.1153. ISBN Springer. 
  13. Hockey, Thomas A. The Biographical Encyclopedia of Astronomers: A-L. Thomas A. Hockey, 2007, p.206. ISBN 0387310223.