Crotona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crotona
Crotone
Localització
Crotona situat respecte Itàlia
Crotona
Localització de Crotona a Itàlia
Castell de Crotona
Castell de Crotona
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Calàbria
Crotona
Superfície 179,8 km²
Altitud 8 msnm
Població (2006)
  • Densitat
60.673 hab.
337,45 hab/km²
Coordenades 39° 5′ 0″ N, 17° 7′ 0″ E / 39.08333,17.11667Coord.: 39° 5′ 0″ N, 17° 7′ 0″ E / 39.08333,17.11667
Codi postal 88900
Codi ISTAT 101010
Web

Crotona[1][2] (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria. Té uns 70.000 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Crotona o Croton (grec Kroton) fou una colònia grega de la Magna Grècia (Itàlia) a la part est de la costa de la península dels brucis, a la desembocadura del riu Aesaros. Fou fundada pels aqueus dirigits per Myscellos, ciutadà de la ciutat aquea de Rhypae, seguint les instruccions del oracle de Delphi. Dionís diu que es va fundar el 710 aC. El nom derivaria de Croton que va hostejar a Hèrcules, que el va matar accidentalment i fou enterrat en aquell lloc; Hèrcules fou el deu tutelar de la ciutat i considerat l'Oekist (fundador). La colònia va prosperar aviat i es van construir unes grans muralles, sotmetent als brucis de les rodalies. Van fundar la colònia de Terina, a la costa de la mar Tirrena, i la de Caulònia entre Terina i Locri. Les ciutats de Lametion o Lametini, al golf Hippònic, i Scylletion, a l'altre costat del istme, es creu que li van estar sotmeses. Sembla que va estar en bones relacions amb Síbaris, amb la que compartia un comú origen aqueu, tot i no arribar al nivell de riquesa i sofisticació de la ciutat veïna. Els habitants de Crotona s'exercitaven en l'esport i van guanyar gran nombre de premis als Jocs Olímpics (una vegada van aconseguir set primers premis). El govern era oligàrquic dirigit per un consell de 100 membres suposats descendents dels primers colons.

Al segle VI aC va arribar a la ciutat Pitàgores (vers 540 o 530 aC) i va establir allí la seva escola filosòfica, que va atreure a molts ciutadans. Pitàgores va utilitzar la seva influència amb finalitat politiques, però no se sap gaire dels canvis politics i les revolucions que va portar. Se sap que a més de la influència que exercia sobre el consell i sobre molts ciutadans, tenia un cos de 300 joves seleccionats entre els deixebles més fidels, que influïa en les deliberacions del consell. Amb el temps la popularitat de Pitàgores va decaure i va esclatar una revolució democràtica contra la seva influencia; Pitàgores fou expulsat i el gran consell enderrocat, establint-se la democràcia; altres ciutats de la Magna Grècia on Pitàgores també havia adquirit influencia, van ser teatre també de revolucions democràtiques. En temps en què Pitàgores era influent va esclatar una guerra amb Síbaris que va acabar quant l'exèrcit de Crotona dirigit per l'atleta Miló, deixeble de Pitàgores, va guanyar la batalla del riu Traeis i va ocupar Síbaris, amb la destrucció d'aquesta darrera ciutat seguidament (510 aC). Polibi diu que després de l'expulsió de Pitàgores, Crotona va fer una aliança amb Síbaris i Caulònia, però com que Síbaris ja havia estat destruïda, cal pensar que fou amb els seus antics habitants.

Més tard Crotona fou derrotada al riu Sagras per un exèrcit de Locri i Rhegium i segons Estrabó això fou el principi de la decadència (tot i que fins al segle següent va restar com la principal ciutat de la Magna Grècia). La data no està fixada, i Justí diu que això va passar abans del 540 aC, però entra en contradicció amb Estrabó que sembla millor informat. Seguint al darrer i a Diodor de Sicília la batalla s'hauria lliurat abans del 480 aC.

Durant el segle V aC Crotona va fundar la colònia de Thuris (Thurium) amb la que va signar un tractat d'aliança. Durant l'expedició atenenca a Sicília (415 aC-413 aC) va observar una estricta neutralitat, proveint als atenencs de provisions però negant el pas per terra a les forces de l'expedició.

El 389 aC Dionís el vell de Siracusa va creuar l'estret i va atacar Caulònia, i Crotona va encapçalar la lliga de ciutats gregues contràries a Siracusa, però les forces confederades foren derrotades al riu Helleporos i Dionís va entrar a Caulònia, Hippònion i Scylletion (la darrera possessió de Crotona). No consta a Diodor que Crotona fos atacada però Tit Livi diu que Dionís el vell va sorprendre la ciutadella de la ciutat es va apoderar de Crotona que va conservar uns dotze anys.

A la caiguda del tirà, Crotona va recuperar la independència, però en aquest temps el poder de Lucània i dels brucis havia augmentat. Els brucis van assetjar la ciutat i Crotona va haver de demanar ajut a Siracusa, que va enviar un exèrcit dirigit per Heraclèides i Sosistratos, que en lloc de defensar la ciutat van entrar en les intrigues dels partits locals el que va portar a una o més revolucions. Els brucis es van retirar mitjançant un tractat però llavors la ciutat va estar amb guerra amb els membres del partit derrotat que s'havien exiliat. L'exèrcit de la ciutat fou confiat al general Menedemos, que va derrotar els exiliats però es va fer ell mateix amb el poder com a dèspota fins que Crotona va caure en mans de Agàtocles de Siracusa i hi va establir una guarnició; no se sap quant de temps la va dominar, però finalment va recuperar la independència, tot i que ja el seu poder era molt menor.

Durant l'estatge de Pirros d'Epir a la Magna Grècia, Crotona va rebre un destacament romà. Rhegium es va apoderar de Crotona per traïció i els soldats romans a la ciutat foren morts i la ciutat destruïda en gran part. Va passar a mans de Pirros però fou sorpresa i ocupada pels romans dirigits pel cònsol Cornelius Rufinus durant l'absència de Pirros (277 aC). La ciutat, molt malmesa i decaiguda, va quedar en poder de Roma.

Durant la Segona Guerra Púnica els brucis foren aliats dels cartaginesos. Aquesta aliança, sota el comandament del general Hannó, va ocupar Crotona menys la ciutadella, que finalment també es va rendir; el partit aristocràtic fou expulsat cap a Locri i un cert nombre de brucis es va establir a la ciutat per cobrir la vacant dels expulsats. La ciutat tenia fortificacions, una ciutadella i un port (que no era un bon port però si valia com estació naval) que la feien important militarment i cap al final de la guerra fou la principal plaça forta dels cartaginesos. Anníbal va establir a la ciutat els seus magatzems principals i la va tenir com a quarter durant tres hiverns. Aquesta guerra va acabar d'enfonsar la ciutat. Recuperada pels romans al final de la guerra s'hi va establir una colònia romana el 194 aC.

Sota domini romà fou una ciutat provincial secundària, amb rang de colònia segons les inscripcions trobades (tot i que Plini i Ptolomeu no n'esmenten aquesta condició), i no torna a ser esmentada per cap esdeveniment rellevant durant tot l'imperi.

El territori de Crotona era bastant gran: cap al nord arribava fins al riu Hylias, i cap al sud fins als dominis de Locri (entremig les colònies de Scylletion i Caulònia; cap a l'oest el límit era incert. A la rodalia hi havia el temple de Lacini Juno al promontori del mateix nom, i un temple d'Hera, on cada any es feia una assemblea de les ciutat gregues d'Itàlia; aquest temple fou profanat el 173 aC pel censor romà Q. Fulvius Flaccus, el qual es va emportar els marbres per adornar el Temple de la Fortuna Eqüestre que estava construint a Roma, però el senat romà en va ordenar la reparació i va amonestar al censor (per manca de mitjans ja no fou restaurat però va continuar existint almenys fins al 36 aC).

Fou teatre d'alguns combats durant les guerres dels generals bizantins Belisari i Narsès contra els ostrogots, quant era una de les poques ciutats de certa importància del sud d'Itàlia. Va quedar sota sobirania bizantina fins a la conquesta normanda.

Van néixer a Crotona els metges Alcmeon i Demòcedes (aquest darrer metge del rei Darios de Pèrsia) i un gran nombre de filòsofs Pitagorians, entre els quals destaquen el metge esmentat Alcmeon i Filolaos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Crotona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Crotona». ésAdir. [Consulta: 4 de setembre de 2012].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crotona