Crow

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crow
Apsáalooke aliláau
Parlat a: Estats Units
Regió: Montana
Parlants: 4.113 (2000)[1]
3.705 (2010)[2]
Classificació genètica: (Macro-sioux?)
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 cro
ISO 639-3 cro
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Crow (endònim: Apsáalooke ə̀ˈpsáːɾòːɡè) és una de les llengües sioux occidentals del grup de la vall del Missouri parlat principalment per la Nació Crow a l'actual sud-est de Montana. És una de les llengües ameríndies dels Estats Units més parlades, encara que en descens, ja que el seu nombre ha anat baixant dels 4.280 parlants segons el cens dels EUA de 1990[3] als 4.113 en el cens del 2000 i als 3.705 segons el cens de 2010.[2]

Dialectes[modifica | modifica el codi]

El crow és molt proper a la llengua hidatsa parlada pels hidatses de Dakota del Nord; les dues llengües són els únics representants del grup de la vall del Missouri de la família de les llengües siouan.[4][5] Tot i les seves similituds, crow i hidatsa no són del tot mútuament intel·ligibles.

Situació[modifica | modifica el codi]

Segons Ethnologue amb xifres de 1998, el 77% dels crows de més de 66 anys d'edat parlava l'idioma; "alguns" pares i els adults ancians, "alguns" estudiants de l'escola secundària i "nens fora de l'edat escolar" parlen crow. El 80% de la Nació Crow prefereix parlar en anglès.[3] La llengua fou definida com a "definitivament amenaçada" per la UNESCO en 2012.[6]

Tanmateix, R. Graczyk argument a la seva A Grammar of Crow (2007) que "[a] diferència de molts altres idiomes nadius d'Amèrica del Nord en general, i de la plana del nord, en particular, l'idioma crow encara exhibeix considerable vitalitat: hi ha parlants fluids de totes les edats, i almenys alguns nens encara estan adquirint el crow com el seu primer idioma". Molts dels més joves que no parlen crow són capaços d'entendre'l. Gairebé tots els que parlen crow també són bilingües en anglès.[7] Graczyk cita la comunitat de la reserva com la raó del nivell tant alt dels parlants bilingües crow-anglès i l'ús continuat i la prevalença de la llengua crow. El contacte diari amb els no amerindis a la reserva des de fa més de cent anys ha portat un ús elevat de l'anglès. La cultura tradicional dins la comunitat, però, ha conservat el llenguatge a través de les cerimònies religioses i el sistema de clans tradicionals.

Actualment, la majoria dels parlants de crow tenen 30 anys o més, però uns pocs parlants més joves estan aprenent la llengua. Hi ha un augment dels esforços perquè els nens aprenguin crow com a llengua materna i molts ho fan a la reserva índia Crow de Montana. El desenvolupament de la llengua inclou un diccionari de llengua crow i porcions de la Bíblia publicats els anys 1980 i 2007. L'actual taxa d'alfabetització és del voltant de l'1-5% pels primers parlants de llengua i 75-100% per a aprenents de segona llengua.[8]

Classificació[modifica | modifica el codi]

El crow és molt proper a la llengua hidatsa parlada pels hidatses de Dakota del Nord; les dues llengües són els únics representants del grup de la vall del Missouri de la família de les llengües siouan.[4][5] L'avantpassat del crow-hidatsa podria haver constituït l'escissió inicial del Proto-sioux. Crow i hidatsa no són del tot mútuament intel·ligibles, tot i que les dues llengües comparteixen molts trets fonològics, cognats i tenen morfologies i sintaxi similars. La divisió entre crow i hidatsa pot haver esdevingut fa entre 300 i 800 anys.[9][10][11]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

Hi ha cinc vocals diferents en crow, que es produeixen ja siguin llargues o curtes, amb l'excepció de les vocals mitjanes.

   Curta   Llarga 
 Frontal   Posterior   Front   Back 
 Alta (tancada)  i u
 Mitjana 
 Baixa (oberta)  a
 Diftong  ia ua

També hi ha un diftong marginal ea [ea] que només es dóna en dues veus nadiues crows: déaxa 'clar' i béaxa 'intermitent'.

Consonants[modifica | modifica el codi]

El crow té un inventari consonàntic molt escàs, igual que molts altres idiomes de la Grans Planes.

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva p t ʧ (ch) k (ʔ)
Fricativa s ʃ (sh) x h
Sonorant m~b~w n~d~l

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cens dels EUA de 2000, el 95,55 % a Montana
  2. 2,0 2,1 Llengües ameríndies segons el cens de 2010
  3. 3,0 3,1 Ethnologue
  4. 4,0 4,1 Silver and Miller 1997: 367.
  5. 5,0 5,1 Graczyk, 2007: 2
  6. «UNESCO Atlas of the World's Languages in danger». [Consulta: 2012-09-29].
  7. Graczyk, 2007: 1.
  8. http://www.ethnologue.com/language/cro
  9. Graczyk, 2007: 2-3.
  10. Matthews, 1979: 113-25.
  11. Hollow and Parks, 1980: 68-97.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Graczyk, R. 2007. A Grammar of Crow: Apsáaloke Aliláau. Lincoln, NE: University of Nebraska Press.
  • Hollow, R.C., Jr.; Douglas R. Parks. Studies in Plains linguistics: a review. In Anthropology on the Great Plains, ed. W. Raymond Wood and Margot Liberty. Lincoln, NE: University of Nebraska Press.
  • Kaschube, D.V. 1978. Crow Texts. IJAL-NATS Monograph No. 2. Chicago, IL: University of Chicago Press.
  • Kaschube, D.V. 1963. Structural Elements of Crow. Doctor of Philosophy Dissertation, Department of Anthropology, Indiana University, June 1960. Ann Arbor, MI: University Microfilms.
  • Kaschube, D.V. 1967. Structural Elements of Crow. Boulder, CO: University of Colorado Press.
  • Lowie, R.H. 1945. The Crow Language: Grammatical Sketch and Analyzed Text. American Archaeology and Ethnology, 39 (1942–1945):1-139. Berkeley and Los Angeles, CA: University of California Press.
  • Lowie, R.H. 1960. Crow Texts. Berkeley and Los Angeles, CA: University of California Press.
  • Lowie, R.H. 1960. Crow Word Lists. Berkeley and Los Angeles, CA: University of California Press.
  • Matthews, G.H. 1979. "Glottochronology and the separation of the Crow and Hidatsa." In Symposium on the Crow-Hidatsa Separations, ed. by Leslie B. Davis. Bozeman, MT: Montana Archaeological Society.
  • Silver, S. & W.R. Miller. 1997. American Indian Languages: Cultural and Social Contexts. Tucson: The University of Arizona Press.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]