Crucibulum laeve

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Crucibulum (gasteròpode)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Crucibulum laeve
Crucibulum laeve creixent sobre la fusta
Crucibulum laeve creixent sobre la fusta
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Basidiomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Nidulariaceae
Gènere: Crucibulum
Tul. & C. Tul. (1844)
Espècies

Crucibulum cyathiforme
Crucibulum laeve
Crucibulum parvulum

Espècie tipus
Crucibulum laeve
(Huds.) Kambly (1936)[1]

Crucibulum és un gènere dins la família de fongs Nidulariaceae, és una família caracteritzada pel fet que els seus cossos fructífers semblen petits nius d'ocells plens d'ous. Aquests cossos fructífers estan adaptats per a la dispersió de les basidiòspores per l'energia cinètica de l'esquitx de la pluja.[2] Els "ous" dins els niuets d'ocell són closques ceroses dures que contenen espores.[3] Els membres d'aquest gènere són fongs sapròfits que típicament es troben sobre la fusta en descomposició o en residus de fusta.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquests fongs en forma de niuet van ser descrits primer pel botànic flamenc Carolus Clusius en la seva obra Rariorum plantarum historia (1601). Fins i tot el botànic Jean-Jacques Paulet, en la seva obra Traité des champignons (1790–3), erròniament suggerí que els ous (peridiols) sortien per ejecció dels cossos fructífers per un tipus de mecanisme primaveral.[4]

L'estructura i la biologia del gènere Crucibulum es va conèixer millor a meitat del segle XIX quan els germans Louis René and Charles Tulasne publicaren una monografia sobre aquests fongs.[5]

L'espècie tipus del gènere Crucibulum descrit pels germans Tulasne era Crucibulum vulgare, un antic sinònim de l'espècie actualment coneguda com a C. laeve.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Són sapròfits i viuen en fusta en descomposició;[6] de vegades se'ls troba en fems secs.

C. laeve, és una espècie de zona temperada i una distribució circumpolar. S'ha trobat en molts països europeus, les Illes Canàries i a Amèrica del Nord des d'Alaska a Mèxic mentre que a Amèrica del Sud els lloc on es troben inclouen Xile i Terra del Foc. També s'ha trobat a Austràlia,[7] Islàndia,[8] Japó i Nova Zelanda

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

Les espècies de la família Nidulariaceae, incloent Crucibulum, es consideren incomestibles. Tanmateix no s'ha informat que siguin verinoses pels humans.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kambly PE, Lee RE. (1936). "The Gasteromycetes of Iowa". University of Iowa Studies in Natural History 17(4): 121–85.
  2. «The Nidulariaceae (MushroomExpert.Com)». [Consulta: 2009-01-04].
  3. Buller AH.. «The splash-cups of the Birds-Nest Fungi, Liverworts and Mosses». Transactions of the Royal Society of Canada, vol. 36, 5, 1942, pàg. 1–159.
  4. Brodie, p. 15.
  5. Tulasne LR, Tulasne C. «Recherches sur l'organisation et le mode de fructification des champignons de la tribu des Nidulariées, suivies d'un essai monographique» (en french). Annales des Sciences Naturelles 3rd series, vol. 1, 1844, pàg. 41–107.
  6. Healy RA Huffman DR, Tiffany LH, Knaphaus G.. Mushrooms and Other Fungi of the Midcontinental United States (Bur Oak Guide). Iowa City: University of Iowa Press, 2008, p. 239. ISBN 1-58729-627-6. 
  7. «Fungi of Australia - Crucibulum laeve». [Consulta: 2009-01-04].
  8. Hallgrimsson H, Jensson E, Kristinsson H.. «Three new gasteromycetes discovered in Iceland». Natturufraedingurinn, vol. 61, 3–4, 1992, pàg. 219–27.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]