Cruixidell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cruixidell
Miliaria calandra.jpg
Emberiza calandra -Jardin des Plantes, Paris, France-8.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Emberizidae
Gènere: Miliaria
Brehm, 1831
Espècie: M. calandra
Nom binomial
Miliaria calandra
Linnaeus, 1758
Subespècies

E. calandra calandra (Canàries, Àfrica del Nord i Europa fins al Caucas i l'Àsia Menor).
E. calandra clanceyi (Irlanda i Escòcia).
E. calandra buturlini (des de Turquia i l'Iraq fins a l'Afganistan i l'oest de la Xina).

Sinònims

Emberiza calandra

Emberiza calandra- MHNT

El cruixidell (Miliaria calandra) és un emberízid molt comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre un observatori ben visible i des del qual emet un xerric estrident. De mida apreciable (18 cm) té un color terrós vionat de color fosc i un bec gruixut i de port robust. És un ocell cosmopolita que prolifera a l'Europa Central i meridional, a l'Àfrica del Nord i Àsia. Ocupa tota l'àrea dels Països Catalans, tret de les zones més elevades del Pirineu.

Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Cant del cruixidell mascle

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

Té una acusada preferència pels camps de cereals, però també ocupa d'altres àrees obertes com ara prats, garrigues, etc. Mengen llavors d'herbes, fulles, gra i insectes. És un ocell sedentari que registra un augment de la població hivernal per l'arribada de migrants procedents de l'Europa Central. El mascle fa un crit metàl·lic bastant poc melodiós. Nidifica en tot el territori, incloses les zones humides. El niu és construït per la femella a poca alçada entre la vegetació, sovint a les vores dels camins o de les carreteres. L'època de cria s'inicia al final d'abril i acaba a la darreria de juny. El volum de la posta varia entre 4 i 6 ous, els cova durant 12-13 dies i s'encarrega del peixament dels novells, que volen als 9-11 dies. A voltes fan dues cries.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 143. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6.
  • Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgina 110. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]