Crystal Palace

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El segon Crystal Palace, a Penge.

El Crystal Palace (anglès: "palau de cristall, palau de vidre") va ser l'edifici principal de la Gran Exposició, l'Exposició Universal de 1851, originalment situat al Hyde Park de Londres (Anglaterra). Es tracta d'una construcció de ferro colat i vidre on més de 14.000 expositors es reuniren en els seus més 92.000 metres quadrats. L'edifici, de 564 m. de llarg i 39 m. d'alçada, va de ser dissenyat amb la intenció de mostrar la tecnologia més puntera de l'època, com a resultat dels avenços de la Revolució Industrial. El seu arquitecte fou l'anglès Joseph Paxton, qui aprofitant la descoberta el 1848 d'un mètode industrial per fabricar plaques de vidre barates i assequibles va crear un edifici que contenia la més gran quantitat de vidre en un sol edifici a la història. Els seus visitants quedaren meravellats per la claredat del seu interior gràcies al vidre de les parets i el sostre, que permetia la il·luminació sense llum artificial interior. Es diu que el seu nom prové de la revista satírica Punch.[1]

Quan l'Exposició Universal va concloure, l'edifici va ser reconstruït a Penge Common, prop de Sydenham Hill, una àrea aleshores econòmicament benestant del sud de Londres on hi havia grans residències privades. Allà va romandre l'edifici de 1854 fins a la seva destrucció en un incendi de 1936. Actualment aquesta zona rep el nom de Crystal Palace, mentre que l'espai on originalment es trobava l'edificació actualment conté el Centre Esportiu Nacional de Crystal Palace.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crystal Palace Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Article a la web de la BBC

Coord.: 51° 25′ 12″ N, 0° 04′ 14″ O / 51.41987°N,0.07067°O / 51.41987; -0.07067